Terricabras: “A Europa no s’hi va sols pels problemes catalans”

Barcelona“No hem d’anar a Europa a demanar que ens estimin, sinó que hi hem d’anar a dir-los que els estimem”. Josep-Maria Terricabras, cap de cartell d’ERC a les eleccions europees del 25 de maig, va defensar ahir que els eurodiputats catalans, especialment els sobiranistes, han de tenir clar que al Parlament Europeu no s’hi ha d’anar “només a plantejar els problemes catalans”, sinó a fer política europea precisament per seduir Europa.

“En aquesta Europa per a la qual serem útils, hi volem canviar coses importants. Volent canviar les polítiques econòmiques, socials, sobre immigració, de drets humans, contra la xenofòbia... ens farem interessants per a Europa, i llavors ens estimaran”, va argumentar Terricabras en conversa amb Antoni Bassas a l’ARA Bassas d’ahir. Precisament, va defensar que serà en aquest àmbit, el de les polítiques sectorials de tall més “ideològic”, que afloraran les diferències entre els eurodiputats d’ERC i els de CiU, amb qui reconeix que “hi ha bona sintonia des del punt de vista nacional”.

Després que el ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel García-Margallo, advertís ahir per enèsima vegada que una Catalunya independent seria expulsada de manera automàtica de la Unió Europea -en contra del criteri del Consell Assessor per a la Transició Nacional i de diversos juristes europeus que ho posen en dubte-, Terricabras recordava que el Tractat Europeu “no preveu cap automatisme”.

És més, asseverava que el Tractat de la UE “no preveu l’expulsió de cap país”, i menys encara d’un territori que ja n’és membre de ple dret, com és el cas català. I no només això, sinó que subratllava el fet que fins i tot el mateix Tractat, en el seu article 50 sobre la retirada voluntària d’estats membres, estableix que caldrà una negociació política sobre els termes de la retirada dins un període de dos anys ampliables. “És a dir, que de ganes que la gent marxi, cap”, concloïa Terricabras.

Mecanismes d’ampliació interna

Això sí, admet la possibilitat que calgui “un temps curt, petit”, perquè la UE s’adapti a les noves realitats polítiques amb què es trobi i que no es van preveure en el Tractat de Lisboa. És el cas dels mecanismes per a eventuals ampliacions internes dels estats membres a partir de territoris que, com Catalunya i Escòcia, ja en són membres i els seus ciutadans tenen drets adquirits de ciutadania europea.

Ara bé, ¿i si acabés arribant una contraoferta de tall federal -allò que sovint s’anomena una tercera via- des de l’Estat? Com afectaria el bloc sobiranista? “La tercera via és pourparler, només la defensen els que no s’atreveixen a defensar l’ statu quo. Ningú sap què és, la tercera via. Serveix només per desinflar l’afany sobiranista”. És més, va negar tota credibilitat a la via federal quan qui l’auspicia, el líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha restat importància aquesta setmana a Catalunya Ràdio a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. “Si el defensor de la tercera via és Rubalcaba, no vull ni imaginar com es concretaria”, va reblar.

¿Però no veu risc de fractura social a Catalunya amb un referèndum d’independència? “No es pot predir. Per això també és important votar, per saber si hi ha risc de fractura. Que si hi fos, també s’hauria manifestat en unes eleccions al Parlament. I no ha estat així”.

En qualsevol cas, pel candidat d’ERC a l’Eurocambra, és essencial que qualsevol de les posicions polítiques es defensi sempre de manera exclusivament pacífica i democràtica. Tant pel que fa als sectors sobiranistes com també als contraris a la consulta i a la independència política del país. Davant la manifestació unionista que va anunciar ahir el col·lectiu espanyolista Societat Civil Catalana per a la Diada d’aquest any a Tarragona, Terricabras la va defensar des de l’òptica del respecte “absolut” a la llibertat d’expressió: “La llibertat d’expressió em sembla un bé que s’ha de preservar, sempre que es faci de manera pacífica, honesta i democràtica. Per tant, em sembla molt bé”.