El termòmetre d'una negociació complexa

Coordinació i control

Si hi ha una carpeta de la negociació a la qual pràcticament només li falta la firma per donar-la per tancada és la que recull quins seran els mecanismes de coordinació i control del proper Govern. Hi haurà almenys sis equips que es reuniran periòdicament amb la funció de greixar la maquinària de la Generalitat i dirimir eventuals diferències de criteris, habituals en la relació entre els dos socis. En aquests equips hi haurà representants del Govern, del Parlament, de les direccions de JxCat i ERC i també de les cúpules de comunicació de la Generalitat. La principal novetat és que fins i tot s’ha previst un equip de coordinació on hi hagi representants de la CUP, tenint en compte que els anticapitalistes tenen previst donar el seu vot a Aragonès i involucrar-se en la governabilitat de Catalunya. Tot plegat fa que ara mateix es plantegi una situació curiosa que és que ERC i JxCat ja tinguin pactat com coordinaran el dia a dia el proper Govern però que, en canvi, segueixin lluny del pacte final que garanteixi que, efectivament, aquest nou Govern veurà algun dia la llum.

Acord al Parlament

Aquesta carpeta també està molt avançada i inclou alguns dels aspectes sobre com haurà de funcionar el Parlament de la tretzena legislatura. Per exemple, els detalls del cordó sanitari per aïllar Vox; una reforma del reglament per millorar-ne el funcionament i també com es regularà la mesa de la cambra, l’òrgan director, en cas que hi hagi baixes entre els seus membres com la recent del secretari segon Jaume Alonso-Cuevillas. Per a ERC aquesta carpeta quedarà encarrilada avui mateix quan el ple del Parlament voti, amb el seu suport, que la diputada de JxCat Aurora Madaula serà la substituta de Cuevillas. Per als republicans el seu vot simbolitzarà aquest pacte i que, en cas que hi hagi noves baixes o canvis, sempre es respectarà que els membres de JxCat siguin substituïts per diputats del mateix grup i igualment en el cas d’ERC i la CUP. En definitiva, un pacte de fidelitat que evitarà que, en el cas de noves turbulències, uns i altres puguin tenir la temptació de buscar aliats en altres grups. La cambra, blindada. Almenys sobre el paper.

Programa de l’executiu

Els negociadors d’ERC i de Junts han dividit les converses sobre el programa de govern en tres eixos: el social -que inclou l’àmbit de digitalització-, l’econòmic i l’institucional. El primer és el que està més avançat, ja que la setmana passada es va constituir el grup de treball sectorial i els perfils més tècnics de cada partit van llimar diferències. L’econòmic es va abordar ahir al Parlament, però no hi ha discrepàncies substancials entre els dos partits, mentre que l’institucional és el que ara mateix està menys madur -ERC ha repondre a les propostes de Junts-. Les negociadores que porten aquest àmbit són Elsa Artadi (JxCat) i Laura Vilagrà (ERC), fins ara les úniques que s’han deixat veure als passadissos del Parlament exhibint una certa sintonia. Però, un cop es tanqui el programa de govern ERC-JxCat, el repte serà que encaixi amb el pacte d’Esquerra amb la CUP. Junts manté que és problema dels republicans haver pactat amb els cupaires sense comptar amb ells, però ahir es va reunir un equip de JxCat amb l’esquerra anticapitalista per abordar la renda bàsica universal, un dels elements que apareix en l’acord amb ERC i que Junts ja ha dit que no veu viable pressupostàriament.

Estructura de govern

Aquí la situació es complica. De les gairebé quatre hores que va durar la reunió de Lledoners, els primers 45 minuts es van dedicar a parlar de com s’ha d’estructurar el nou Govern. Bàsicament, el vicepresident del Govern i candidat a la investidura, Pere Aragonès, va exposar la proposta que té ERC i ara espera que JxCat, en dos dies, l’estudiï i hi digui la seva. La principal novetat, segons fonts de la negociació, és que els republicans proposen que hi hagi catorze conselleries, una més que ara, per acabar d’encabir-hi les noves àrees que volen potenciar, com per exemple la de feminismes, la d’acció climàtica o la d’universitats. Els dos partits en fan una valoració positiva perquè després de dos mesos de converses almenys ahir van parlar per primera vegada d’aquest tema. “És una bona notícia que obríssim una carpeta més”, resumeix una de les veus negociadores. Però la negociació, en aquest aspecte, només és la punta de l’iceberg. Un cop hi hagi acord sobre l’estructura, hauran de pactar com es reparteixen les conselleries. I tots dos partits saben que aquest àmbit sempre és un dels més delicats.

Estratègia del Procés

És la carpeta que està més verda, malgrat ser la que fa més temps que està oberta. Fa dos mesos que ERC i JxCat estan encallats en el mateix punt i dimarts a Lledoners es va tornar a constatar: el paper del Consell per la República (CxR) i l’abast de la coordinació dels grups independentistes al Congrés de Diputats. Hi ha dues posicions enrocades: per una banda, els republicans aposten per un espai de coordinació del Procés amb la CUP, ERC JxCat, ANC i Òmnium, però recelen que se situï en el Consell. Almenys fins que no es reformi. Així, aposten per crear transitòriament un nou espai i que el CxR sigui un actor més. En canvi, Junts considera que no hi pot haver direcció col·legiada del Procés fora del Consell per la República. S’obren a reformar-lo per acomodar-hi ERC i inserir-hi l’espai que proposen, però no volen crear cap altre òrgan provisional. La discrepància també és en l’abast de la coordinació independentista. ERC no tolera “tuteles” del CxR i vol mantenir l’autonomia al Congrés, mentre que Junts demana que unitat a Madrid en tots els temes d’autogovern.