De divuit a trenta mesos: els terminis de la independència

Barcelona"Hem de posar el procés i les decisions per davant de la cotilla del termini. Si el termini és una cotilla, malament. És un criteri que volem seguir i complir, que si podem escurçar, l'escurçarem, però que si s'ha d'allargar una miqueta tampoc passa res". En la seva primera entrevista a TV3 després de ser investit president de la Generalitat, Carles Puigdemont va relaxar així el termini de 18 mesos fins a la proclamació de la independència. S'hi afegia diumenge en una entrevista a l'ARA el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras: "L’objectiu no és fer-ho amb 18 mesos, és fer la independència. Ara tenim un compromís: fer tot el que estigui al nostre abast per fer el procés en uns 18 mesos. És un temps raonable, no l’hem triat a l’atzar, respon a un full de ruta".

Però què diu concretament el full de ruta de Junts pel Sí pel que fa els terminis? D'aquí a 18 mesos, si es compleix, Catalunya serà un estat independent? El cert és que en l'imaginari col·lectiu ha pres la idea que aquest és un procés que es culminarà en 18 mesos. Un any i mig que, efectivament, preveu el full de ruta per preparar l'arquitectura institucional, legal i la primera fase de la constitucional per a la desconnexió amb Espanya. Però que també preveu un altre termini de 12 mesos abans la independència no sigui efectiva. Sempre, això sí, tenint en compte que el rebuig frontal de l'Estat al procés d'emancipació nacional fa imprevisibles els obstacles que puguin aparèixer en aquest camí i l'impacte que puguin tenir en els terminis.

Divuit mesos inicials; dotze, després, per al referèndum definitiu

Així, segons el full de ruta acordat entre les forces independentistes del Parlament, en aquests primers 18 mesos, sempre sota estricta legalitat espanyola, es construiran totes les estructures legals, institucionals i polítiques de l'eventual nou estat, es posaran les bases per a la tramitació de la llei del procés constituent en el que serà la primera fase d'aquest procés, i, en acabat aquest termini, ja amb la independència proclamada, es convocaran eleccions constituents. A partir d'aquest moment, l'assemblea constituent que surti dels nous comicis haurà de convocar la comissió constitucional amb participació ciutadana per preparar, ara ja sota nova legalitat i empara en la llei de transitorietat jurídica, el referèndum constitucional que s'hauria de convocar un any després de les eleccions constituents.

De manera que, sempre sense tenir en compte els obstacles que puguin anar apareixent -el conseller d'Exteriors, Raül Romeva, havia insinuat durant la campanya que una eventual suspensió de l'autonomia faria precipitar i accelerar encara més les coses-, segons el full de ruta acordat, Catalunya no serà un estat amb constitució ratificada fins d'aquí a 30 mesos. Capítol a part mereixerà el procés de reconeixement internacional, que és el que, al capdavall, consolida el naixement d'un nou estat.