La crisi que va patir l’extrema dreta espanyola a inicis dels anys 80 va comportar la seva marginalitat. En aquest context van aparèixer propostes, com Nuevo Socialismo, que pretenien transformar el discurs nostàlgic del franquisme pregonant una regeneració i la concreció d’un moviment alternatiu de ruptura. A poc a poc, aquest entramat va anar bastint un discurs amb temàtiques innovadores i proclames inèdites fins aleshores en els cercles ultradretans. A la dècada dels 90 va ser rellevant la tasca propagandística feta des de publicacions com Tribuna de Europa, embrió de l’Asociación Cultural Alternativa Europea (AE), un col·lectiu creat a Barcelona a inicis dels noranta que advocava per la “tercera via”, un model polític basat en el moviment “nacional-bolxevic” rus que perseguia aplegar en un front antisistema activistes de dretes i d’esquerres.
La nova organització va esdevenir el precedent de la Liga Social Republicana, embrió del Movimiento Social Republicano (MSR), un partit polític que es va erigir en l’abanderat a l’Estat d’aquest corrent renovador neofeixista autoanomenat “nacional-revolucionari”. Tot i la minsa militància, va dur a terme un intens proselitisme als carrers. L’amalgama iconogràfica visible a la propaganda, que barrejava l’efígie del Che Guevara amb la creu cèltica, evidenciava la voluntat transformadora. L’MSR, un partit que es va definir com a “europeista, socialista, federal i republicà”, el liderava Juan Antonio Llopart, també responsable d’Ediciones Nueva República (ENR). El 2003 Llopart va ser condemnat per un delicte contra els drets fonamentals del qual, després, el Suprem el va absoldre. L’MSR va compaginar l’activisme amb la presentació de candidatures en les successives eleccions, uns comicis en què els seus resultats van ser migrats. En canvi, va aconseguir fer-se un lloc a l’agenda extremista internacional com demostra la participació a l’Aliança de Moviments Nacionals Europeus (AENM), una formació creada el 2009 que agrupa formacions ultradretanes europees.
El 2014 l’MSR va patir una escissió arran de la participació de membres del partit en una ocupació d’un edifici a Saragossa, l’Hogar Social, sense comptar amb el permís dels dirigents. Això va implicar la marxa de Llopart, que va crear el grup Soberanía y Libertad (SyL). El lideratge de l’MSR va quedar en mans de Jordi de la Fuente.