La tercera guerra de trinxeres pel reglament del Parlament

BarcelonaEl Parlament segueix sense presidenta i ja anem cap als nou mesos amb la cadira buida. Simbòlicament buida, perquè la vicepresidenta Alba Vergés exerceix exactament les mateixes funcions que tenia Laura Borràs, fet que incomoda en gran manera els adeptes de la presidenta suspesa. Amb la condemna confirmada contra la líder de Junts, aquesta situació podria canviar de manera imminent, i en aquest punt és quan ha esclatat la tercera guerra mundial pel reglament del Parlament. Tot un clàssic a la cambra catalana.

Es tracta d’una guerra de trinxeres que sempre segueix el mateix patró: va dirigida a resoldre un cas concret i no pas –com teòricament hauria de ser– a resoldre problemes estructurals del Parlament. Ataca el PSC, intentant incorporar al reglament la moció de censura, que ara no existeix per a la presidència de la cambra. Es defensa Junts, que critica una modificació ad hominem per acabar amb Borràs, fins i tot abans que actuï la Junta Electoral Central, que tothom –també dins de Junts– assumeix que serà definitiva per activar la substitució a la mesa. I la resta de partits s’ho miren amb més o menys interès, amb ERC desitjant no haver de posicionar-se mai perquè la JEC –a la qual critica– acabi posicionant-se abans.

Però si és la tercera guerra pel reglament és que abans ja hem vist si fa no fa el mateix en dues ocasions. I això que durant molts anys el reglament no va ser més que una eina a esmentar per saber el dia de la investidura o la durada del debat de política general. El primer gran xoc es va viure el 2017 i, no cal dir-ho, també vinculat a un únic objectiu, tot i que al final van acabar sent dos i el segon d’especial rellevància per a la situació actual. Aleshores, l’independentisme pretenia regular la possibilitat d’aprovar lleis per lectura única –en un sol dia– proposades pels grups parlamentaris. La intenció era tenir una via oberta per fer-ho amb les lleis de desconnexió, tot i que finalment van optar per esprémer al màxim la interpretació d’un altre article del reglament, el 81.3 –ara 83.1–, per tirar endavant la llei del referèndum i la de transitorietat jurídica. En aquella reforma també van incloure l’article 25.4 per suspendre diputats a qui se’ls obrís judici per corrupció, pensant, ad hominem, en Germà Gordó i el 3%.

Els casos de corrupció

El 25.4 va desencadenar la segona guerra pel reglament. Laura Borràs va ser suspesa en aplicació d’aquest article malgrat que Junts va intentar in extremis una reforma per defensar, ara sí, la presumpció d’innocència dels diputats. Ni ERC ni la CUP –ni evidentment la resta de partits no independentistes– van comprar l’argument, tot i que comptava amb l’aval dels lletrats de la cambra. Avui dia hi ha una ponència oberta de reforma del reglament per incorporar-hi elements d’igualtat i digitalització –no sembla que hagin de permetre investidures des de l’exili–, però sense pressa. Les presses només es reserven per a les trinxeres.

Els detalls de la setmana

El Camp Nou s’ha omplert dues vegades en poques setmanes. Expectació màxima aquesta setmana per al clàssic entre el Barça i Madrid amb la llotja plena, tot i que no s’hi van prodigar gaire els polítics catalans: ni Pere Aragonès, ni Alba Vergés, ni cap candidat a l’alcaldia de Barcelona com Ernest Maragall, Xavier Trias o Daniel Sirera. I això que tots ells van gaudir no fa gaire a la llotja de la Kings League.

Fa 57 anys el ministre de Turisme franquista, Manuel Fraga, es va banyar a la platja de Palomares per demostrar que no hi havia perill tot i el material radioactiu que hi havia deixat l’exèrcit americà. Isabel Díaz Ayuso ha intentat demostrar el mateix aquesta setmana amb la truita de Casa Dani, un restaurant que feia dos mesos que estava tancat per un brot de salmonel·la. Els afectats encara reclamen ser indemnitzats.