La tercera via de Camacho topa amb els 'barons' del PP
El finançament "singular" s'estavella igual que les vies de Duran i Navarro
Barcelona.El president espanyol, Mariano Rajoy, va menysprear la tercera via de Josep Antoni Duran i Lleida perquè ni tan sols sabia "què era". Pere Navarro segueix sense aconseguir que el PSOE avali el dret a decidir i un federalisme asimètric. I ara és la líder del PP de Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, la que xoca contra la intransigència del seu propi partit en posar sobre la taula la seva tercera via per contrarestar l'independentisme. No inclou ni la consulta ni la reforma de la Constitució; tan sols un canvi del sistema de finançament en el qual la solidaritat sigui finalista, es garanteixi l'ordinalitat i es reconegui la singularitat catalana. Però els barons del PP en van tenir prou per posar el crit al cel i deixar clar que, per molt que insisteixi el procés sobiranista, no faran concessions.
Ahir havia de ser el gran dia de Camacho. Per primera vegada una presidenta "regional" era convidada a assistir a la reunió de l'òrgan més restringit de direcció a Génova, i ho feia per explicar el seu gran pla per frenar l'independentisme. "El PP a nivell nacional ha de tenir el lideratge per donar alternativa, resposta i solució al problema català", va dir just abans. Bàsicament va recuperar la proposta de finançament que ja va detallar el seu partit fa un any i mig i que fins ara havia estat ignorada pel mateix Rajoy, i va demanar al partit liderar una "nova transició". Camacho tenia l'oportunitat de fer el llançament de la seva tercera via amb vistiplau del president espanyol, però ha acabat sent víctima de la seva falta d'autoritat interna. De fet, ni tan sols va acompanyar María Dolores de Cospedal a la roda de premsa, tal com preveien els seus assessors diumenge.
Ni una concessió a Catalunya
En acabar la reunió, en la qual es va acordar crear un grup de treball sobre Catalunya, els barons populars no van trigar a escarnir la proposta de Camacho. I això que el ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz, havia avalat poc abans el principi d'ordinalitat que van demonitzar els populars quan l'aleshores conseller d'Economia, Antoni Castells, el va posar sobre la taula en l'última reforma del model de finançament pactat amb el PSOE, el 2009.
El president de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, va advertir que "si algú té la temptació de donar un règim fiscal a la carta" a Catalunya, farà una consulta perquè els madrilenys decideixin quin finançament volen. I és que, al seu parer, Madrid és qui té "més dret" perquè és el territori "més penalitzat". El seu homòleg valencià, Alberto Fabra, va etzibar que en la revisió del finançament "no hi cap tracte de favor a ningú" ni negociacions bilaterals, un punt de vista que també va ser compartit pel govern de l'Aragó, que va exigir que es mantingui la solidaritat de les comunitats més riques cap a les més pobres. "A Extremadura no li dóna diners cap comunitat", va etzibar amb enuig el portaveu del PP d'Extremadura, Francisco Rosa.
Amb els ulls de poll coent, la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, va intentar asserenar els ànims prometent que el nou model de finançament que s'haurà de negociar a partir de la primavera de l'any 2014 tractarà de manera igualitària tots els espanyols i subratllant que el principi de solidaritat forma part dels "gens" del partit. Cospedal va evitar desacreditar l'aposta de Camacho, però la va aigualir recordant que és tan sols una proposta i que n'hi ha més.
El PSC celebra el "moviment"
"El que pot ser bo per al model de finançament de Catalunya no ha de ser necessàriament dolent per als altres", argumentava ahir el número dos de Camacho, Enric Millo, intentant salvar la situació. De poc li va servir. Amb els únics que va trobar certa complicitat va ser amb el PSC, que, tot i considerar "tèbia i insuficient" la proposta, va celebrar que els populars comencin a moure's. "El Govern ha d'aprofitar aquesta oportunitat per obrir converses", va dir el portaveu del PSC, Jaume Collboni. Però per CDC la proposta no és "creïble" mentre es mantingui en peu la llei Wert i no es millorin les inversions previstes en els pressupostos estatals. Sigui com sigui, Camacho va tastar ahir, per part del seu propi partit, la mateixa medecina que Duran i Navarro en defensar un camí del mig que no acaba de trobar una pista d'aterratge ferma.
