La teranyina de Sánchez

MadridPedro Sánchez ha aprofitat aquesta setmana per afegir les peces que li faltaven a la seva teranyina gegant: després de caçar Carles Puigdemont ara hi ha afegit Alberto Núñez Feijóo.

Inscriu-te a la newsletter La setmana horribilis de Pedro SánchezUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El president espanyol ha repetit l’estratègia de l’abraçada a Junts i ERC amb Feijóo. Per això va acceptar a correcuita reunir-se amb ell ni que fos al Congrés i no a la Moncloa, i després va acceptar la curiosa proposta de negociar la renovació del CGPJ sota la supervisió de la Comissió Europea. Ara Sánchez ja té Feijóo on volia: dins la dinàmica del diàleg institucional.

Cargando
No hay anuncios

Els que queden atrapats en aquesta teranyina sempre pensen que en podran sortir quan vulguin, però no és així: un cop ets dins és molt difícil baixar del tren. Ho hem vist també aquesta setmana amb Junts, que després d’amenaçar amb accions legals els jutges que no anessin a les comissions d’investigació, finalment ha hagut de cedir a la pretensió del PSOE de no citar magistrats. Tot plegat un déjà-vu del que ja li va passar a ERC en multitud d’ocasions la legislatura passada.  

Finançament autonòmic

El pròxim objectiu de la teranyina de Sánchez seran els presidents autonòmics del PP, als quals temptarà amb una reunió i una foto a la Moncloa (qui gosarà dir que no?) i amb els diners del finançament autonòmic. Feijóo, com abans Rajoy, no sap què fer amb aquesta qüestió: si imposa una posició única del PP s’haurà d’enfrontar als seus barons, i si deixa que cadascun d’ells negociï de manera bilateral amb el govern espanyol, es veurà que allò és una olla de grills. A la Moncloa Sánchez ja acarona el seu gat...  

Cargando
No hay anuncios

Però l’objectiu no és només tenir lligats socis i oposició sinó que va molt més enllà. Sánchez sap que amb quatre anys al davant ni als jutges com a col·lectiu ni als empresaris els convé trencar ponts amb ell. Per això Félix Bolaños és l’home que té com a missió pacificar el front judicial i els últims dies s’ha cansat de fer trucades i reunions. En última instància, hi ha molts jutges pendents d’un ascens als quals convé que la situació del CGPJ es regularitzi. El temps juga a favor seu.

Cargando
No hay anuncios

I finalment hi ha el front econòmic, en què en els pròxims dies es coneixerà el nom del nou ministre o ministra del ram, que tindrà com a principal objectiu engreixar les relacions amb els poders econòmics. L’Íbex-35 és un col·lectiu molt més pragmàtic que els jutges, i la Moncloa té massa palanques per fer-los la guitza. L’entrada de l’Estat a Telefónica és un primer senyal que, amb l’excusa de l’autonomia estratègica, a aquest govern no li tremolarà el pols per prendre decisions.

En definitiva, Sánchez va desplegant a poc a poc la seva teranyina sabent que, tard o d’hora, tothom hi acabarà quedant atrapat. És la llei de la gravetat de la política. Si algú es pregunta per què somriu tant últimament, aquí té la resposta.

Cargando
No hay anuncios

Els detalls

1.
Els desitjos dels catalans per al 2024

Arriba Nadal i el Palau de la Generalitat ha obert les portes perquè hi entri la ciutadania, que ha deixat missatges per al 2024 penjats a l’entrada principal. Per una Catalunya... "que aposti per l’educació"; "lliure"; "on tothom sigui feliç"; "espanyola"; "plena d’amor"; "sense xarxes socials". Per si no li porten els Reis, l’Arnau també ha aprofitat per demanar al president Aragonès que li porti "un billar".

Cargando
No hay anuncios
2.
Míriam Nogueras, la diputada més antipàtica amb la premsa

L’Associació de Periodistes Parlamentaris de Madrid ha entregat aquesta setmana els seus tradicionals premis i ha nomenat Míriam Nogueras, de Junts, “fuet de la premsa”, és a dir, la que té pitjor relació amb els periodistes. En canvi, Ferran Bel, del PDECat, ha guanyat el de millor relació amb la premsa. Aitor Esteban (PNB) ha estat declarat com a millor orador i Óscar Puente, del PSOE, com a diputat revelació.