Tensions a Podem i el PP pel bloqueig de la investidura

BarcelonaPedro Sánchez va haver de sobreviure a les pressions dels barons per aspirar a la investidura, partidaris com eren els pesos pesants del partit de cedir al PP la iniciativa de formar govern per arraconar Podem. Sánchez no va afluixar i va acabar defensant una candidatura a la Moncloa que ja acumula un intent fallit. Les tensions pel bloqueig de la investidura que va patir el líder socialista s’han traslladat ara al PP i Podem.

A les files populars comencen a aparèixer veus que posen en dubte la continuïtat de Mariano Rajoy, veus significatives, com la de l’expresident de Múrcia Alberto Garre, que ahir va demanar al candidat popular “fer un pas enrere”. Rajoy nota l’alè dels que creuen que el seu sacrifici aplanaria la confecció d’un executiu de coalició.

A Pablo Iglesias també se li acumulen els maldecaps. A les tensions territorials que viu Podem -pugnes que amenacen d’agreujar-se- s’hi va sumar aquest dimecres la crida del sector anticapitalista del partit a desistir de la negociació amb el PSOE i forçar noves eleccions, un míssil a l’estratègia del secretari general, que de moment no ha recollit èxits.

L’expresident de Múrcia és el primer dirigent rellevant del PP que gosa qüestionar en públic la candidatura de Rajoy a la presidència del govern espanyol. Garre va expressar als micròfons de la Cadena SER que al partit hi ha un “clam silenciós” que defensa el relleu del líder conservador.

“La proposta hauria de ser un govern de coalició, presidit per una altra persona”, va detallar l’expresident murcià, que va apuntar que, sense Rajoy, els altres grups no podrien rebutjar un executiu de coalició. Les paraules de Garre van provocar la reacció immediata de la guàrdia pretoriana del líder popular.

Tant Soraya Saénz de Santamaría com Jorge Fernández Díaz, integrants del govern en funcions, van apel·lar a la “lleialtat” per fer pinya amb Rajoy -que es manté ferm en la idea de ser candidat- i treure valor a les paraules del dirigent territorial. Implicat en la lluita per arribar a la Moncloa, el PSOE va aprofitar la polèmica per fer notar que el candidat popular és una “torxa política” que està cremant “una generació de dirigents del PP pels escàndols de corrupció”, tal com es va afanyar a afirmar el portaveu socialista al Congrés, Antonio Hernando.

Si a Rajoy ja hi ha sectors del partit que el donen per amortitzat, Iglesias també viu dies de turbulències a Podem. Al secretari general de la formació lila li han aparegut veus que qüestionen el seu procediment negociador mentre constata com els conflictes territorials s’enquisten. El col·lectiu Anticapitalistes, que va participar en la fundació de Podem, va fer públic ahir un comunicat en el qual demana a la direcció de la formació i les seves confluències territorials que desisteixin d’intentar convèncer el PSOE per formar un govern de “canvi” i es prepari “per a unes noves eleccions”.

El corrent encapçalat per Teresa Rodríguez (secretària general del partit a Andalusia) i l’eurodiputat Miguel Urbán va exposar que és “políticament estèril continuar emplaçant” els socialistes a formar un govern transformador. Entenen que l’entesa de Sánchez amb Ciutadans demostra que “la seva lleialtat és amb la troica, amb les polítiques econòmiques neoliberals i continuistes, i amb la restauració d’un règim polític esgotat”. Aquest sector considera que si la situació desemboca en un nou escenari electoral, Podem s’hi ha de presentar amb un “discurs del canvi molt més nítid i clar”. “Només una nova fase de mobilització pot alterar l’actual dinàmica política”, va alertar el corrent anticapitalista, crític amb el full de ruta de la direcció estatal.

L’esmena a l’estratègia dels líders arriba en plena crisi interna a Podem -amb epicentre a la federació regional de Madrid-, que ha fet emergir les diferències que hi ha a la cúpula del partit. Ahir van dimitir nou dirigents més de la formació en suport a Emilio Delgado, secretari d’organització de la secció madrilenya i home pròxim a Íñigo Errejón, que havia renunciat aquesta setmana explicitant una crítica contundent a Luis Alegre, líder de la direcció de Madrid i home de confiança d’Iglesias. Aquesta crisi ha evidenciat les opinions divergents que manifesten Iglesias i Errejón sobre quin ha de ser el missatge de Podem i a quin electorat s’ha de dirigir. Tots dos mantenien, per exemple, postures diferents sobre el to del discurs que havia de fer Iglesias en el debat d’investidura al Congrés. Ahir, però, van intentar treure ferro a les diferències polítiques amb missatges de reconeixement mutu a Twitter.

Els quadres dimitits van mostrar la seva adhesió a Delgado i van lamentar, en una carta, “la deriva dels últims mesos”. Aquestes tensions s’afegeixen a les pugnes obertes a Catalunya, el País Basc, la Rioja, Galícia i Cantàbria pel control de les secretaries generals. A Catalunya, el diputat Albano Dante Fachin lidera una llista que planteja un pols a la direcció estatal.

Sánchez es veu a la Moncloa tot i les dificultats

El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, va admetre ahir en una entrevista a Cuatro que el seu partit no té “força suficient” per governar sol, de manera que es va obrir a un executiu de coalició “paritari, no monocolor, amb independents de prestigi i transversal”. “Escoltaré tots els partits amb els quals vulgui formar aquest govern, però aquesta potestat la tinc jo. Em veig a la Moncloa i no hi haurà eleccions”, va reivindicar-se Sánchez, que no es va estalviar crítiques a Pablo Iglesias pel seu “xantatge” en les negociacions. El context continua sent diabòlic: la reunió que s’havia de celebrar entre el PSOE, Podem, Esquerra Unida (IU) i Compromís es va desconvocar perquè només aquesta última formació estava disposada a assistir-hi. El partit lila va culpar els socialistes del bloqueig.