ANÀLISI

Tensió entre Segarra i els fiscals pel contingut del suplicatori de Puigdemont

La fiscal general de l’Estat, María José Segarra, durant la inauguració de l’any judicial al Tribunal Suprem.
i Ernesto Ekaizer
21/12/2019
4 min

MadridLa fiscal general de l’Estat, María José Segarra, ha ordenat refer l’escrit presentat divendres passat al matí pels fiscals del Procés en què sol·licitaven al magistrat instructor, Pablo Llarena, suspendre immediatament la immunitat dels virtuals eurodiputats Carles Puigdemont i Toni Comín -només pendents dels tràmits d’acreditació- per impedir que es puguin traslladar a la seu del Parlament Europeu d’Estrasburg com a part d’una suspensió posterior de la immunitat de què gaudiran com a eurodiputats.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de dijous, tant el Tribunal Suprem com el magistrat instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena, van donar cinc dies a les parts perquè es pronunciessin sobre la incidència que pot tenir en la situació d’Oriol Junqueras, d’una banda, i en la de Puigdemont i Comín, de l’altra. Dijous mateix, després de rebre la sentència, la Fiscalia va elevar immediatament un escrit al Suprem en què sol·licitava la inhabilitació de Junqueras -l’execució de la qual el Suprem va suspendre el 14 d’octubre del 2019 fins a la resolució del TJUE- perquè ara és a la presó complint una pena de tretze anys -ja no és una mesura cautelar de presó provisional-. El termini de cinc dies donat pel Suprem, doncs, el va exhaurir la Fiscalia en ben poca estona.

El mateix objectiu -presentar l’escrit ipso facto el divendres 20- tenien els quatre fiscals del Procés quan van rebre dijous la petició de Llarena perquè “formulin al·legacions després de la sentència dictada pel TJUE en relació amb la immunitat d’Oriol Junqueras, perquè pot tenir la mateixa incidència en relació amb aquests processats rebels”.

Llarena, il·localitzable

Llarena, segons les fonts judicials consultades per l’ARA, no va estar localitzable divendres al matí. Va anar a la presa de possessió del president del Tribunal Superior de Justícia d’Astúries, amic personal seu. Es va organitzar una celebració en la qual va participar el president del Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes. Aquestes fonts assenyalen que els quatre fiscals -Fidel Cadena, Consuelo Madrigal, Javier Zaragoza i Jaime Moreno- es van reunir durant el matí amb la fiscal general de l’Estat per analitzar l’esborrany de l’escrit dirigit a Llarena.

Al text, els fiscals feien un relat en què posaven en relleu la gravetat dels delictes comesos per Puigdemont i Comín i un ampli recull de la legislació interna sobre les immunitats dels parlamentaris. Les fonts consultades expliquen que María José Segarra va considerar que una petició de suplicatori o suspensió de la immunitat -de Puigdemont i Comín- s’havia de limitar a plantejar succintament els delictes i deixar que el Parlament Europeu, en cas que calgui, sol·liciti aclariments al magistrat instructor. Al tancament del registre del Suprem, divendres a les 14 hores, l’escrit no s’havia presentat. Però els fiscals van difondre de manera oficiosa que havien sol·licitat a Llarena la suspensió immediata de la immunitat. Aquesta celeritat en les respostes dels quatre fiscals s’ha percebut amb perplexitat en la carrera fiscal.

Dimecres passat es va fer una reunió, convocada per la fiscal general de l’Estat, de la Junta de Fiscals de Sala, integrada per tots els fiscals de la primera categoria, vint, i presidida per Segarra -no es va tractar la qüestió europea perquè no hi havia hagut sentència encara-. Es tracta “del principal òrgan d’assessorament” sobre la formació de “criteris unitaris d’interpretació i actuació legal i preparació d’informes”.

Els tres punts de l'ordre del dia d'una reunió que va durar prop de tres hores van ser els següents: l'informe semestral de la fiscal de la sala responsable de la violència de gènere; les fiscalies en la mediació penal entre víctima i infractor, i el paper del fiscal en la cassació civil.

La Junta de Fiscals de Sala no la va convocar mai el difunt fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, que el 9 d’octubre del 2017 es va limitar a consultar els fiscals de la sala penal del Tribunal Suprem sobre el delicte de rebel·lió i la competència per enjudiciar-lo. Maza va evitar portar l’afer al màxim òrgan de consulta de la Fiscalia General per evitar un debat que hauria generat una divisió interna en un moment crucial. Ja entre els fiscals de la sala penal del Suprem hi va haver, el 9 d’octubre del 2017, com a mínim dos membres que van discrepar amb la qualificació de rebel·lió i sobre la competència del Suprem o de l’Audiència Nacional per instruir la causa i l’enjudiciament, propostes amb què treballava Maza l’octubre del 2017. A partir d'aquesta trobada els fiscals Cadena, Zaragoza, Madrigal i Moreno s'encarregarien de portar endavant la causa del procés en coordinació amb la secretaria tècnica de la FGE.

“¿Com és possible que amb l’anunci de la sentència del TJUE la fiscal general de l’Estat no hagi convocat la Junta de Fiscals de Sala per examinar les implicacions de la decisió en tots els àmbits?”, es pregunta una font judicial consultada per l’ARA. En efecte, la sentència del TJUE no només ha afectat de manera immediata la situació de Junqueras, sinó que també hi ha hagut un efecte dòmino sobre Puigdemont i Comín. Però, a més, l’afer no només es limita a la sala segona del Suprem. A la sala tercera hi havia pendent un recurs contenciós administratiu de la defensa de Puigdemont i Comín que ja va tenir una primera resolució amb la desestimació de mesures cautelaríssimes plantejades el juliol passat. Amb tot, la sala tercera no ha resolt el problema de fons sobre la immunitat de Puigdemont i Comín a l’espera, previnguda, de la resolució del TJUE, que ara s’haurà d’interpretar per aplicar-ne els efectes en aquest plet.

La justícia belga

Fonts judicials estimen que ara s’espera la reacció del jutge belga de primera instància Jan Coppens, que va ajornar el procediment d’extradició de Puigdemont fins al 3 de febrer precisament per conèixer la sentència del TJUE sobre Junqueras i el seu pronunciament sobre les demandes de mesures cautelaríssimes d’aquest tribunal contra la decisió del Parlament Europeu de no admetre Puigdemont i Comín com a eurodiputats al juliol.

Precisament, la vicepresidenta del TJUE, l’espanyola Rosario Silva Lapuerta, va anul·lar divendres la decisió que inadmetia aquestes mesures amb l’argument que es tractava d’un error del president del tribunal. El jutge Coppens sap, per tant, dues coses noves: que Puigdemont i Comín són eurodiputats sense acatar a Madrid la Constitució i que el rebuig de les mesures cautelaríssimes per part del TJUE ha quedat sense efecte. Ara tocarà a la sala tercera del Suprem aplicar la doctrina del TJUE en el plet contenciós administratiu pendent.

stats