La tensió amb Demòcrates s’estén més enllà del nom

Barcelona“Aquest cap de setmana s’ha creuat la vella política en el nostre camí. Hem topat amb la supèrbia”. Aquesta és la frase que va utilitzar ahir el portaveu de Demòcrates de Catalunya, Antoni Castellà, per iniciar la roda de premsa en què va anunciar accions legals per usurpació del nom contra el nou Partit Demòcrata Català (PDC). Els democristians independentistes, que han sigut els principals socis de la fins ara Convergència, no van amagar el seu malestar amb el bateig del nou partit d’Artur Mas. Tal com ja havien avançat el mateix diumenge del congrés, Demòcrates va anunciar que instaran el registre de partits a pronunciar-se sobre si hi pot haver “confusió” entre els dos noms i no va descartar acabar als tribunals si la nova formació no compleix una sèrie de requisits que garanteixin una diferenciació clara entre els dos partits. A primera hora del matí, l’expresident Mas havia demanat als seus socis, en una entrevista a TV3, “equilibri” a l’hora de prendre decisions. El pols per les sigles és la punta de l’iceberg d’un enfrontament que fa mesos que s’allarga.

En certa manera, tot va arrencar amb el relleu a l’alcaldia de Girona. Isabel Muradàs era número dos de Carles Puigdemont quan aquest va ser escollit president, però es va fer córrer la llista fins al número 19 perquè assumís l’alcaldia Albert Ballesta, que va dimitir poc després arran d’una erràtica trajectòria. Mas volia que Demòcrates formés part de la refundació de CDC i fins i tot els va proposar -segons diverses fonts- fer-ho a través de la plataforma que impulsa, però no va fructificar. Ara l’allunyament és evident i públic.

La base de la defensa

Castellà va exigir als convergents que renunciïn de “forma explícita” a adjectivar-se amb el concepte “demòcrates”, així com a diferenciar-se d’ells en l’ús estètic de les sigles, el logotip i el color blau. Un dels punts clau del conflicte, sobretot si el cas arriba al jutjat, és que Demòcrates de Catalunya va registrar “Demòcrates” com a sigles del partit, segons va aclarir ahir el mateix Castellà. De fet, va recordar que l’actual alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va haver de canviar el nom de la candidatura a les municipals, Guanyem Barcelona, per Barcelona en Comú perquè ja hi havia registrat el partit Ganemos.

Tot i que la decisió va ser presa per les bases convergents, Demòcrates hi veu intencionalitat política i per això demana que es demostri per la via dels fets que no hi ha hagut una “estratègia premeditada” ni “mala fe” en l’elecció del nom. És per això que, si no es compleixen les condicions que han posat sobre la taula, els democristians van amenaçar de replantejar-se la relació política amb el PDC, tant a nivell municipal com al Parlament dins del grup parlamentari de Junts pel Sí.

La direcció de la coalició a la cambra catalana es va reunir ahir i, segons fonts consultades, quadres de la nova Convergència van voler destacar que ells “no havien votat a favor de l’opció de Partit Demòcrata”. Dirigents governamentals consultats asseguren que el nivell de xoc podria arribar a comportar una “expulsió” dels membres de Demòcrates del Govern -ocupen responsabilitats a Habitatge i a Universitats, com en l’anterior legislatura-, però els democristians s’ho prenen amb ironia. “És el mateix que va intentar en Duran els últims anys, i no se’n va sortir”, asseguren fonts del partit. Quan es va produir el trencament de CiU i els consellers d’Unió van marxar del Govern, els sobiranistes del partit van desobeir la cúpula i es van quedar dins l’executiu.