La temptació del Parlament

BarcelonaAntifrau ha assenyalat fins a deu irregularitats i males pràctiques al Parlament de Catalunya. Cito telegràficament les més rellevants: premis de jubilació i premis de “vinculació” sense empara legal als funcionaris; llicències per edat concedides sense seguir la normativa; tractes de favor en dues oposicions, o creació de places ad hoc per incloure diversos caps de departament en el procés d’estabilització de la funció pública.

Després d’un informe com aquest seria esperable que el Parlament es comprometés a investigar què ha fallat i a escatir responsabilitats. Però per ara la reacció ha estat més aviat tèbia. S’ha limitat a dir que demanarà un informe al secretari general actual, Albert Capelleras, i que la presidenta i la mesa de la cambra “refermen el seu compromís en continuar treballant per una institució de màxima qualitat, eficiència i transparència”. Res més. Silenci. ¿Tindrà la temptació el Parlament de fer veure que no passa res?

Amb tot el que té a veure amb els extres als funcionaris, la cambra fins ara ha contemporitzat. És un debat incòmode: els polítics –que en aquest cas actuen de patronal– han anat acceptant demandes del personal que poden ser legítimes, però que s'han convertit en privilegis si es comparen amb les condicions de la resta de la funció pública i de la majoria dels treballadors privats. Sobretot en el cas dels funcionaris de més rang, que són els que treballen més a prop del poder polític: tan sols amb gratificacions extres els quatre darrers secretaris generals del Parlament han cobrat fins a 2,2 milions d’euros.

Per què? Probablement, s'ha donat la conjuntura perfecta: una administració petita, amb una gran autonomia a l'hora d'autoorganitzar-se i uns polítics que només hi són de pas i l'últim que volen és enfrontar-se amb el personal de la cambra (que els fa la vida més fàcil). A diferència de mestres i sanitaris, els funcionaris del Parlament són numèricament pocs –per tant, l'impacte pressupostari dels seus extres és assumible sense encendre alarmes–; l'òrgan que fins ara ha avalat les condicions, la mesa, tradicionalment havia tingut poc focus mediàtic, i en comparació amb el poder executiu el Parlament està menys auditat externament per la seva mateixa naturalesa. Amb una cúpula funcionarial perfectament conscient de cap a on volia anar, s'ha propiciat un microclima on no només sembla normal tot allò que es té –la confusió entre el dret i el privilegi– sinó que qualsevol qüestionament -de dins o de fora- genera una reacció corporativa en contra.

Tot comença amb la presidència d’Ernest Benach i la secretària general Imma Folchi –l'any 2008 és el de la creació de la majoria de gratificacions–, però els que han vingut després tampoc ho han revertit. Els privilegis van sobreviure a l’època de les retallades a tota la funció pública –Núria de Gispert va fer anar les tisores, però no del tot–; Carme Forcadell, durant el Procés, va obviar tota la qüestió del personal; Roger Torrent va deixar passar les irregularitats assenyalades per Antifrau en les oposicions d’uixer, i Laura Borràs va endurir l’accés als extres, però no els va extingir. Només es van derogar formalment les llicències per edat del reglament de personal quan se'n va fer públic el cost el gener del 2022. Ara la nova responsable del Parlament és la presidenta, Anna Erra, que pot tenir la temptació de deixar-ho passar tot (o no) un cop més.

Aquesta setmana al Congrés de Diputats hi ha hagut una revolució. No ha estat a l'hemicicle, ni als passadissos que freqüenten els diputats, sinó al restaurant de la cambra espanyola. Els protagonistes han estat els parlamentaris i periodistes valencians: van engegar una onada de protesta en provar la paella que hi havia en un dels menús de la setmana. Per als experts, no era prou bona.

Palestina i Israel també polaritzen el debat polític a Catalunya. Aquesta setmana s'ha constatat al Parlament amb les corredisses d'última hora que va provocar la declaració de la junta de portaveus. Lluny de trobar el consens, es van tornar a constatar les posicions allunyades: per una banda, el PSC, Junts, Ciutadans i el PP –que van aprovar el text de "condemna als atacs terroristes de Hamàs" i el "dret a defensar-se d'Israel"– i, per l'altra, ERC, els comuns, Vox i la CUP. Els cupaires van desplegar banderes de Palestina i van abandonar l'hemicicle.