El temps de Carlos Mazón s'esgota

BarcelonaLa incompetència d’un polític ha de ser meridianament manifesta i perjudicial perquè dimiteixi o se’l faci dimitir mentre gestiona una emergència. La localització dels desapareguts, la neteja, la reconstrucció d’infraestructures i habitatges i les ajudes a famílies i empreses són ara la prioritat absoluta a València, i difícilment es deixarà caure ningú a curt termini. Però les bases estan posades perquè els cessaments acabin sent inevitables. Cada nou detall que es coneix de la gestió prèvia a la DANA evidencia la manca de preparació del govern de Carlos Mazón, i és precisament a ell a qui se li comença a posar més cara d’expolític. Aquest mateix dissabte, a més, amb milers de persones al carrer reclamant-li que plegui i que sigui jutjat per la mort de més de 200 persones al País Valencià.

Tot i això, hi ha maneres perquè un polític incompetent salvi la cadira. En una lluita aferrissada pel poder, el PP va intentar en un primer moment focalitzar totes les responsabilitats de la crisi en el govern espanyol. Alberto Núñez Feijóo va comparèixer des de València –al costat, per cert, d’un desencaixat Mazón– per criticar Pedro Sánchez. L’estratègia consistia en denunciar que la informació sobre la DANA, a partir de dades que subministren organismes de l’Estat com l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) o les confederacions hidrològiques, no havia sigut prou precisa. S’hi afegia l’interès en assenyalar que, tot i la catàstrofe que arribava, la Moncloa no va oferir tota l’ajuda necessària. Però, esclar, passen les hores, la majoria de les acusacions han acabat desmentides i el PP no pot desviar l’atenció sobre un fet incontestable: la Generalitat Valenciana és la responsable de les emergències.

Així que el PP ha hagut de refer l’estratègia amb l’assumpció que probablement Mazón i algunes de les seves conselleres ja estan sentenciats. En públic no hi ha ningú que defensi la gestió del govern valencià, i el partit es limita en enviar a la premsa unes fonts explicant que Feijóo li dona suport. El portaveu del grup parlamentari recorda que pertocarà a Mazón donar les explicacions pertinents –dijous compareix a les Corts Valencianes–, i el president de Galícia –íntim de Feijóo– que haurà d’assumir responsabilitats més endavant.

Partidisme soterrat

Però si tot es culpa de Mazón, qui en surt reforçat és Sánchez. I en contrarestar aquesta idea és on focalitza ara els esforços el Partit Popular. En una tragèdia com la valenciana, tota estratègia política passa necessàriament perquè el partidisme es noti el mínim possible, malgrat que tots els actors –evidentment, també el govern espanyol– el practiquin. Assumint que no podran aguantar Mazón, el millor escenari per als populars seria que també caigués Sánchez. Però el dinar de tres hores que va tenir incomunicat el president valencià, l’enviament de l’alerta quan ja tot estava descontrolat amb confessió inclosa de la consellera d’Interior i la manca d’empatia de la de Turismeels hi posen molt difícil. Apuntar a la ministra de Medi Ambient, Teresa Ribera, sembla més factible –marxarà aviat a la Comissió Europea– però menys efectiu.

Els detalls de la setmana

Dijous d’aquesta setmana vam gravar la conversa entre Artur Mas i David Fernàndez sobre el 9-N a l’Institut Goethe de Barcelona. Però allà estaven més pendents d’una altra història: era el primer dia del nou director. Joachim Bernauer, amb passat als Goethe de Roma i Lisboa, ens va venir a saludar i ens va garantir que aviat parlaria català amb més fluïdesa. De moment, ja comença entenent-lo.

A ERC hi ha bàsicament dues candidatures que sembla que es disputaran la presidència del partit. I hi ha una tercera via, que encapçalen Helena Solà i Alfred Bosch, que reivindica no tenir res a veure amb l’executiva actual. Dimarts va quedar clar que és així: van convocar els mitjans davant la seu d’ERC i, tot i picar a l’intèrfon diverses vegades, es van haver d’esperar deu minuts perquè algú els anés a obrir.