Mas perd a Estrasburg la batalla contra 'El Mundo' pels suposats comptes a l'estranger

ParísSet anys després que el cas arribés a Estrasburg, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) s'ha pronunciat aquest dijous sobre la denúncia contra Espanya que l'expresident Artur Mas va presentar el 2015 per la publicació al diari El Mundo del contingut de l'esborrany d'un informe policial –que resultaria fals– que li atribuïa comptes bancaris a Suïssa. El TEDH reconeix que les acusacions publicades basades en una informació falsa "són de tal gravetat que la integritat personal de l'interessat pot veure's perjudicada", però rebutja el recurs de Mas perquè considera que podria haver optat per la via civil per "obtenir una reparació" i garantir la protecció del dret a l'honor, i fins i tot per obtenir una indemnització econòmica i la publicació d'una rectificació per part d'El Mundo. "En haver escollit únicament el recurs penal, l'interessat ha impedit una eventual reparació dels seus drets", estima el Tribunal d'Estrasburg.

Segons la informació del rotatiu, publicada a la portada el novembre del 2012 i basada en un informe apòcrif de la unitat central de delinqüència econòmica i fiscal de la Policia Nacional (UDEF), Mas –i també l'expresident Jordi Pujol– hauria desviat a comptes a l'estranger diners de comissions irregulars del Palau de la Música. La notícia es publicava pocs dies abans de les eleccions catalanes, en plena campanya electoral i en un moment de màxima intensitat de l'anomenada operació Catalunya, impulsada pel govern del PP quan Jorge Fernández Díaz era ministre de l'Interior.

L'executiu espanyol i el seu entorn buscaven casos de corrupció per desacreditar els dirigents catalans, segons es desprèn dels àudios de l’excomissari José Manuel Villarejo fets públics en els últims mesos, i filtraven a la premsa informacions fabricades. Segons recollia la denúncia de Mas a Estrasburg, la unitat d'Afers Interns de la Policia Nacional va concloure el març del 2013 que l'esborrany no era un document oficial de la policia. El suposat informe portava el segell de la UDEF però no tenia data ni hi apareixia el nom de l'autor. En les eleccions al Parlament de Catalunya del 25 de novembre, CiU va perdre 12 escons.

L'Estat va arxivar la causa

Mas i Pujol van portar a la justícia espanyola el diari El Mundo i els periodistes que signaven la informació per "injúries" i "calúmnies", però tots els tribunals espanyols van arxivar la causa al·legant que els periodistes van actuar "de forma raonable en la comprovació de la veracitat dels fets" i que l'informe semblava verídic. A diferència de Pujol, Artur Mas va decidir acudir a Estrasburg. El Tribunal Europeu de Drets Humans no jutja els fets en si ni la responsabilitat del diari o dels periodistes que van elaborar la informació, sinó que valora si Espanya ha vulnerat la Convenció per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals.

En aquest sentit, el TEDH considera que no es pot culpar l'Estat per no haver garantit el dret al respecte a la vida privada i familiar de l'expresident i no haver evitat danys a la seva reputació atès que Mas tenia a l'abast instruments que no ha fet servir, especialment la via civil. "No hi ha constància que el demandant hagi impulsat una acció a la justícia per la via civil i hagi fet valer, en el marc d'aquesta acció, que les publicacions havien vulnerat el seu dret a la protecció de la seva reputació personal. Aquestes accions podrien haver donat lloc a mesures per restaurar, si fos necessari, la seva reputació", afirma la sentència.

Material per a "noves demandes"

En un comunicat després de conèixer la decisió, Mas ha destacat que el tribunal "no entra en el fons de la qüestió plantejada" i se centra en qüestions procedimentals, però interpreta que queda acreditada una vulneració de l'article 8 del Conveni Europeu dels Drets Humans, que garanteix el dret al respecte a la vida privada i familiar. Sigui com sigui, Mas conclou que, "amb tot el cúmul de gravacions d’àudio que s’han anat coneixent en els últims temps" sobre l'operació Catalunya, i que el TEDH desconeixia pel moment en què va presentar la demanda, "resulta evident que hi ha material més que suficient per plantejar noves demandes per la via penal, d’entrada en l’àmbit judicial espanyol".

En la querella a Estrasburg, l'expresident apel·lava al seu dret a l'honor i sostenia que la informació publicada va danyar la seva reputació. Segons la denúncia, "la policia, el fiscal i els tribunals espanyols" no van investigar a fons les circumstàncies que van propiciar que l'esborrany de l'informe de la UDEF es publiqués al rotatiu. Assenyalava, a més, que "la informació publicada va resultar ser falsa i fins ara encara no s'ha trobat l'esborrany autèntic de l'informe".