El TC també anul·la les resolucions (ja mutilades) del Parlament contra la monarquia

BarcelonaEl 7 d'agost del 2020 el Parlament va reprovar Felip VI; va afirmar que la monarquia borbònica "ha sigut i és un pilar cabdal de la persecució dels drets del poble català"; va reivindicar l'1-O i la declaració unilateral d'independència; va apostar per la República Catalana com "l'únic camí per superar aquest règim monàrquic", i va denunciar que el pacte constitucional del 1978 "blinda la continuïtat d'una monarquia delinqüent". Totes aquestes expressions, aprovades per la majoria independentista com a resposta a la sortida d'Espanya de Joan Carles I, van generar una gran polèmica a la cambra. Cs va demanar empara al Tribunal Constitucional (TC) i aquest dijous se li ha concedit. Amb un vot discrepant, l'alt tribunal ha conclòs que es van vulnerar els drets dels diputats –no es poden debatre ni aprovar qüestions relacionades amb l'autodeterminació i contra la monarquia– i ha anul·lat l'admissió a tràmit que la mesa va fer de totes les resolucions. El més curiós de tot plegat és que cap de les expressions que recollim a l'inici d'aquest article van acabar ni tan sols publicades al Butlletí Oficial del Parlament.

Aquell ple d'un divendres d'agost va acabar amb una polèmica més entre independentistes quan els lletrats es van negar a publicar les expressions que entenien que contravenien les advertències del TC que han anat arribant al Parlament durant anys. El llavors president del Govern, Quim Torra, fins i tot va reclamar el cessament del secretari general de la cambra, Xavier Muro, i va carregar contra qui era president del Parlament, Roger Torrent.

En tot cas, el debat es va fer, les resolucions es van aprovar –encara que una part no fos publicada– i cap d'elles va generar cap obligació concreta a la Generalitat més que el posicionament simbòlic del Parlament contra la monarquia borbònica. A partir d'ara, a instàncies del TC, es retiraran també tots els punts que sí que van ser aprovats, com que "el Parlament declara que Catalunya és republicana i, per tant, no reconeix ni vol tenir cap rei" o la reprovació al govern espanyol "per haver col·laborat en la fugida de Joan Carles I i com a còmplice de la impunitat perpetrada per la monarquia borbònica".