El TC suspèn la conselleria d'Afers Exteriors
El tribunal admet el recurs del govern estatal i anul·la de manera automàtica una conselleria de nova creació
Barcelona“L’estat de dret no està en funcions”, avisava fa un mes el ministre de Justícia, Rafael Catalá, davant de la investidura de Carles Puigdemont i la determinació de Junts pel Sí i la CUP de seguir els passos del mandat obtingut a les urnes el 27-S. La decisió d’ahir del Tribunal Constitucional (TC) d’admetre a tràmit el recurs del govern espanyol contra la conselleria d’Afers Exteriors que lidera Raül Romeva és la traducció de la frase del ministre, portaveu de Mariano Rajoy en l’ofensiva judicial contra el procés sobiranista. El primer gran xoc institucional de la legislatura està servit.
Les competències del departament de Romeva quedaran ara suspeses durant cinc mesos, fins que el TC dicti una resolució en la qual determini si aixeca o manté aquesta mesura, en el cas que en aquest període no hagi dictat cap sentència en ferm. L’executiu espanyol -en funcions des de les eleccions generals del 20-D- va plantejar el recurs com un conflicte de competències. Durant la jornada d’ahir l’alt tribunal es va limitar a acceptar la tramitació del recurs d’inconstitucionalitat de l’executiu central, cosa que té com a efectes automàtics la suspensió del departament de la Generalitat. El TC, de fet, no tenia previst debatre sobre aquesta qüestió, tot i que finalment es va afegir a l’ordre del dia. La comissió d’estudi del procés constituent del Parlament, que també havia sigut recorreguda pel govern espanyol, encara no ha sigut tractada per l’alt tribunal.
Fonts de la Generalitat consultades per l’ARA van assenyalar ahir a última hora que encara no havien rebut cap comunicació de l’alt tribunal sobre la suspensió d’Afers Exteriors, però donaven per fet que al llarg d’avui es fixaria posició pública. “No ens pronunciarem fins que en coneguem tots els detalls”, assenyalen portaveus de la conselleria de Romeva, una de les principals novetats en l’organigrama de l’executiu de CDC, ERC i independents.
Fins ara, el Govern ha mantingut que les competències sobre Exteriors estan reconegudes dins l’Estatut i, per tant, són constitucionals. “Estem convençuts que estem actuant dins la legalitat”, assenyalen des de la conselleria. En tot cas, però, l’executiu encara no té decidida en ferm una estratègia per abordar aquesta suspensió. Una de les opcions que hi ha damunt la taula és el canvi de nom -via que té partidaris dins de l’executiu-, i una altra és anar directament al xoc sense fer cas del TC. Ahir a la nit, la CUP ja va recordar el punt sisè de la declaració del 9-N, en què s’apuntava que el procés no se supeditaria a les decisions del TC, un tribunal que es considerava “deslegitimat”. Les conseqüències de la suspensió són ara mateix una incògnita, ja que és el primer cop que un departament de la Generalitat és qüestionat per l’alt tribunal. Ara bé, quan el govern espanyol va anunciar que presentava el recurs, la consellera de la Presidència, Neus Munté, va avisar que el Govern seguiria exercint “amb normalitat” les seves atribucions.
“Les competències que exercim són exactament les mateixes que tenia la secretaria d’Exteriors durant l’última legislatura”, assenyalen fonts governamentals consultades sobre la feina que feia l’equip que liderava Roger Albinyana. Sí que és cert, però, que la conselleria té més caràcter polític que l’anterior secretaria: forma part de l’estratègia per internacionalitzar el camí cap a la independència. La vicepresidenta espanyola en funcions, Soraya Sáenz de Santamaría, va fer servir precisament aquest argument per justificar el recurs. La queixa de l’executiu de Rajoy admesa a tràmit deixava de banda les competències en Relacions Institucionals i Transparència, que també formen part del nom de la conselleria que pilota Romeva.
El govern en funcions de Rajoy va apuntar fa dues setmanes contra Afers Exteriors sense haver escoltat les peticions del líder del PSOE, Pedro Sánchez, que reclamava ser informat de qualsevol acció empresa en relació al plet català, atès que era ell qui assumia la iniciativa de la investidura. Els dos grans partits estatals han trobat en el procés un pretext adequat per erosionar-se en la disputa per accedir a la Moncloa.
Una “diplomàcia” ja suspesa
Quan al juliol el TC va aixecar la suspensió a part de la llei d’exteriors catalana, va permetre seguir creant delegacions en altres països, però va mantenir el veto a aquells articles que feien referència a la “diplomàcia” i, en concret, al “suport a la internacionalització de la societat civil”, la “projecció internacional de la ciutadania catalana”, les “associacions de la societat civil que actuen en l’àmbit de l’acció exterior”, la “comunicació exterior del Govern” i la seva coordinació. També mantenia suspesa l’al·lusió al “posicionament de Catalunya a l’exterior com a actor internacional actiu en relació amb matèries que són competència de la Generalitat o d’interès per a Catalunya”.
