El TC rebutja per unanimitat apartar Arnaldo i Espejel dels recursos del Procés
El ple s'oposa als motius de possible falta d'imparcialitat: "No poden tenir la ment buida sobre els assumptes a considerar"
MadridEl Tribunal Constitucional ha rebutjat per unanimitat les recusacions contra Enrique Arnaldo i Concepción Espejel que havien plantejat els líders del Procés. En el ple celebrat aquest dimecres, els magistrats han decidit no apartar els dos membres proposats pel PP i nomenats fa poques setmanes i consideren que no hi ha dubtes sobre la seva imparcialitat. Creuen que l'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Oriol Junqueras i Raül Romeva van basar les seves sol·licituds en "simples afirmacions òrfenes de suport en fets concrets" i que no n'hi ha prou amb el que haguessin pogut expressar els magistrats en articles d'opinió o publicacions acadèmiques. Hi ha alguns jutges com Antonio Narváez i Cándido Conde-Pumpido que sí que es van abstenir per circumstàncies similars.
En canvi, aquesta vegada no ho consideren una justificació suficient per a la recusació. Descarten que "pugui fundar-se un dubte legítim sobre la imparcialitat sigui per l'exteriorització jurisdiccional d'un criteri jurídic a l'hora de resoldre un procés o al discrepar d'allò resolt a través de la formulació d'un vot particular, sigui per les manifestacions fetes en publicacions acadèmiques o en articles d'opinió abans d'haver adquirit la condició de magistrat". A més, els jutges remarquen que el Tribunal Constitucional i la resta de tribunals han d'estar integrats per membres que "no tinguin la ment buida sobre els assumptes jurídics sotmesos a la seva consideració".
Els recurrents recordaven en els seus escrits que Arnaldo va qualificar de "malalts de sectarisme" aquelles persones que s'oposaven a la interposició de la querella per rebel·lió contra els artífexs de l'1-O i destacaven la seva proximitat a l'ex fiscal general de l'Estat José Manuel Maza i al president de la sala segona del Tribunal Suprem, Manuel Marchena. Per als dirigents d'ERC, "l'afinitat ideològica" dels magistrats denota un "prejudici desfavorable" a la seva defensa i una situació més procliu a prendre decisions en la línia de la tesi acusatòria. Sobre Espejel, subratllaven que havia emès un vot particular en la sentència del judici al major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, en què era partidària de la condemna per sedició.
Quòrum per dictar resolucions
En la deliberació d'aquest dimecres hi han participat tots els magistrats disponibles. Només hi ha faltat Alfredo Montoya, que està de baixa mèdica des de fa alguns mesos. Així, han participat en el debat els jutges que ja es van abstenir de les qüestions relatives al Procés –Conde-Pumpido i Narváez– i els mateixos Arnaldo i Espejel. En cas de no haver-ho fet cap dels quatre, el ple hauria quedat per sota del mínim de vuit integrants exigible per dictar resolucions.
"La salvaguarda de l'exercici de la jurisdicció constitucional reclama, i justifica alhora, que, per dictar aquesta resolució, no s'hagi d'excloure de la conformació del ple cap dels seus magistrats presents". "A la defensa de la jurisdicció del tribunal estan cridats tots els magistrats, sense que es puguin fer distincions entre els recusats i els abstinguts", anota el TC en el seu comunicat. En cas que s'haguessin acceptat les recusacions, l'organisme també hauria quedat sense quòrum per resoldre els recursos del Procés.