Suspendre la declaració d'independència abans de ser votada: és possible?

BarcelonaSuspendre la declaració d'inici de procés d'independència abans de votar-la. Aquesta és la intenció que tenen el PP, PSC i C's, que aquest dimecres presenten un recurs d'empara al Tribunal Constitucional per frenar el debat de la resolució de ruptura independentista. Pretenen que no se celebri la discussió, que està prevista el mateix dia d'inici del debat d'investidura, dilluns dia 9 de novembre.

De fet, aquests partits ja han intentat evitar que es faci el debat: van presentar una petició a la mesa del Parlament perquè reconsiderés l'admissió a tràmit de la declaració de ruptura. Una demanda que va ser rebutjada ahir per l'òrgan rector de la cambra i va donar llum verda a que es discuteixi la resolució en el proper ple.

Ara bé, és possible suspendre la declaració d'independència, a través del Tribunal Constitucional, abans que es voti?

Les dues vies per intentar frenar la tramitació

Recurs d'empara dels diputats

Per activar el recurs d'empara, els diputats de C's, PP i PSC al·leguen la vulneració d'un dret fonamental (la carta magna especifica quins són aquests drets: de l'article 14 al 29). A parer seu, la resolució sobiranista afectaria el dret que tenen els parlamentaris d'exercir el seu càrrec, l'article 23 de la Constitució que fa referència al "dret a participar en els afers públics, directament o per mitjà de representants lliurement elegits en eleccions periòdiques per sufragi universal".

Una de les mesures cautelars que podria adoptar l'alt tribunal per fer complir l'eventual suspensió seria anul·lar la convocatòria del ple.

Recurs d'inconstitucionalitat del govern espanyol al TC

D'altra banda, el govern espanyol també podria recórrer la proposta de resolució al Constitucional entenent que la simple admissió a tràmit de la declaració per part de la mesa del Parlament és inconstitucional. La vicepresidenta espanyola Soraya Saénz de Santamaría ja va anunciar que optarien per esperar-se i impugnar-la un cop s'hagi debatut i, si és el cas, aprovat.

Un cop recorreguda, l'alt tribunal la suspendria automàticament la declaració, sense entrar en el fons de l'assumpte. Es tracta d'un mecanisme legal que s'activa sempre que la Moncloa porta resolucions o lleis de les comunitats autònomes al TC.

És possible fer-ho?

Els experts consultats opinen que no es pot usar cap de les dues vies

"No ho veig gens", afirma la catedràtica de dret constitucional de la UB Mercè Barceló. Assegura que no es pot considerar que l'admissió a tràmit d'una resolució vulneri un dret fonamental, ja que en cap cas impedeix als diputats l'exercici de seves les funcions.

Una opinió que també comparteix el professor de dret constitucional Xavier Arboç. Considera que, si a partir d'ara el TC pogués suspendre fins i tot "propostes" de declaracions polítiques, seria "ampliar de forma excessiva" la seva capacitat de suspensió. Es vulneraria l'"autonomia parlamentària", diu. La qüestió "de fons", afegeix, és que es tracta d'una declaració que "no obliga el Govern". I, per tant, "com que les declaracions no tenen efectes jurídics no poden vulnerar drets fonamentals", argumenta Arboç.

Josep Pagès, professor de dret constitucional a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), és explícit: "No hi ha base legal per fer-ho".

Altres fonts jurídiques consultades expliquen que no es pot impugnar al Tribunal Constitucional una simple admissió a tràmit d'una resolució, ja que és un acte de tràmit i no un "acte definitiu". Els consultats esgrimeixen, a més, que la mesa del Parlament no entra a valorar el contingut de la declaració sinó que només comprova que compleixi amb els requisits formals.

Hi ha precedents?

L'alt tribunal ha rebutjat els recursos d'aquest tipus en casos similars

Fonts jurídiques consultades recorden que l'any 2005, quan el Congrés dels Diputats va decidir admetre a tràmit la reforma de l'Estatut sorgida del Parlament, el PP ja va presentar un recurs d'empara al Tribunal Constitucional contra la tramitació. Una petició que l'alt tribunal va rebutjar.

També hi va haver un cas semblant al País Basc. El govern espanyol va presentar un recurs d'inconstitucionalitat el 2004 contra la tramitació de la proposta d'Estatut polític d'Euskadi –el conegut pla Ibarretxe–, que la mesa de la cambra basca havia admès a tràmit. Malgrat que la Moncloa ho va portar al TC, demanant la suspensió de la proposta legislativa, l'alt tribunal tampoc va acceptar el recurs.