El TC nega el caràcter de sobirà al Parlament i tomba la declaració

MadridEl Tribunal Constitucional (TC) no va esguerrar cap pronòstic. Va tombar sense contemplacions la declaració d’inici del procés sobiranista amb la celeritat que aconsellava la transcendència constitucional donada a l’assumpte; amb una unanimitat que obliga a equilibris i que fa anys que s’autoimposen per donar resposta al plet català; abans de l’enganxada de cartells del 20-D per no ser acusats “d’entrar en campanya” amb un tema que serà central; i sense els grans estirabots verbals que sovintegen en la política i la premsa de la capital. El contundent text de ruptura aprovat el 9 de novembre -fa poc més de tres de setmanes- pel Parlament amb els vots de Junts pel Sí i la CUP, i que ja s’havia suspès cautelarment hores després que Mariano Rajoy hi presentés recurs en contra, és ja paper mullat a ulls de l’Estat. La resolució, que preveu començar a tramitar en un mes les lleis de desconnexió, hisenda i seguretat social, està congelada a l’espera que es resolgui el trencaclosques de la investidura d’Artur Mas. Si tot tira endavant, els sobiranistes s’han compromès a fer prevaldre la resolució, a desoir el TC i a desplegar els compromisos polítics i socials que s’hi plasmen.

El TC va decidir anul·lar la resolució per unanimitat i declarar-la inconstitucional sense entrar en les mesures concretes. La sentència, redactada pel magistrat Andrés Ollero, diputat al Congrés del PP durant 17 anys i un dels homes forts del majoritari bloc conservador, jutja que no és necessari abordar “altres infraccions constitucionals” i se centra en el fet que el Parlament es vulgui erigir en poder constituent a partir de l’assumpció de la sobirania del poble català. Un escenari que, afirmen els magistrats, fa “contraposar” dos principis, el de “legitimitat democràtica” i el de “legalitat constitucional”. Avisen que el primer no pot “concebre’s de forma aïllada i desvinculada” del conjunt perquè finalment la Constitució no és, per a ells, “un límit a la democràcia, sinó que n’és la cúspide”.

El text no era innocu

Abans la sentència resol en primer lloc que la resolució s’ha de jutjar i valorar en conjunt (d’aquí que tota ella sigui declarada nul·la i inconstitucional) i tomba l’argument amb el qual els lletrats del Parlament pretenien passar pel sedàs del TC. Els juristes de la cambra al·legaven que de la moció aprovada -que el mateix TC va deixar que es debatés desestimant els recursos de C’s i el PP contra la celebració del ple argumentant que no es podia limitar el debat- no se’n pot extreure una reforma legal directa sinó un desig polític, una intenció. És el mateix que van al·legar quan el govern espanyol va recórrer al TC la declaració de sobirania del gener del 2013, aprovada per CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP. Aleshores el TC, també per unanimitat, la va tombar. Ahir l’alt tribunal utilitzava el mateix argument per rebutjar les intencions de defensa. Considerava que “la resolució és capaç de produir efectes jurídics propis i no només polítics” perquè pretén empoderar el Parlament per obrir un “procés constituent” que la Constitució només reserva “al poble espanyol en conjunt”.

Aquella sentència de la declaració de sobirania va ser inequívoca, però va fer una certa picada d’ullet recordant una obvietat que es va voler llegir com una invitació al fins ara improductiu (i gairebé inexistent) diàleg polític. Afirmava que el dret a decidir era una aspiració “susceptible de ser defensada en el marc constitucional” promovent-ne una reforma àmplia i també costosa. Aquest cop el to, sense ser greu -per evitar encendre els ànims-, és més lacònic i, defugint el perquè, lamenta que dos anys després es faci un salt qualitatiu i “s’excloguin les vies constitucionals”.

La resolució partia de la base que Catalunya és sobirana i que la seva sobirania popular és al Parlament. Una idea que la sentència tomba amb l’inequívoc articulat de la Constitució i els precedents de sentències com la del pla Ibarretxe, l’Estatut o la declaració de sobirania, que entraven a fons en el tema. Així, després de negar el procés constituent, manifesta que cau a plom perquè parteix d’una “sobirania inexistent”. Qui la té és Espanya, “i la sobirania implica unitat”. Una sobirania que resideix en una Constitució que no és fruit “d’un pacte entre iguals” ni una confluència de sobiranies sinó una norma “incondicionada” i “condicionant”.

Adhesió, no; complir, sí

Un cop el TC ha reiterat al Parlament que les seves competències no poden ser altres que les que marquen la Constitució i l’Estatut, i que no pot iniciar cap procés de ruptura, falta saber la resposta del futur Govern i de la cambra, de majoria sobiranista. L’última reforma de la llei del TC l’empodera per inhabilitar o sancionar qui el desacati, i el govern de Rajoy es reserva mesures més dures. La resolució d’ahir evita amenaces, però recorda que els càrrecs públics tenen “un qualificat deure d’acatament”, no entès com una “adhesió ideològica” a la llei, però sí com una obediència. I més quan, segons ells, la “infracció constitucional” no és fruit d’un “comprensió equivocada” dels límits de la llei sinó “d’un rebuig explícit a la Constitució”, afirma recordant el compromís de desobeir el TC. Segons els onze magistrats (un dels progressistes va morir i el lloc està vacant), no sotmetre-s’hi “allibera el poder de tota subjecció al dret i fa mal irreparable a la llibertat dels ciutadans”.

Si el TC resultava mesurat, no ho era Rajoy, que ahir no amagava la seva satisfacció, i en un míting a Badajoz deixava anar un “visca Espanya” molt aplaudit pels assistents. La contundència del TC, on el PP ha volgut situar el camp de batalla contra el procés, va contrastar ahir amb l’actitud del ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, que pagarà aquest mes tots els diners dels crèdits del fons de liquiditat autonòmica (FLA) i que admetia que la Generalitat està complint amb les condicions imposades per l’Estat.

JxSí i la CUP avisen que no faran marxa enrere

No hi haurà un retorn a la via autonomista a la qual el mateix TC “va posar fi” l’any 2010. Aquest és el missatge que van traslladar ahir els partits que defensen la independència de Catalunya. El diputat de Junts pel Sí Pere Aragonès va lamentar que el tribunal hagi emès una sentència de caràcter polític tant pel contingut com per les formes i el temps, sobretot tenint en compte que ha anat a una “velocitat llampec” per fer-la coincidir, al seu parer, amb l’inici de la campanya del 20-D. “El TC fa de braç executor de la campanya del PP, el PSOE i C’s”, va etzibar Aragonès, i va deixar clar que seguiran impulsant el full de ruta sobiranista perquè no reconeixen la “legitimitat” del tribunal. “La sentència no canvia res”, va assegurar Francesc Homs, candidat de Democràcia i Llibertat. La CUP, per la seva banda, va instar la ciutadania a donar una resposta “gran” i “contundent” al carrer per mostrar el seu rebuig al TC i exhibir suport al procés. Així ho van explicar a l’ACN els diputats Gabriela Serra i Josep Manel Busqueta.