El TC ordena investigar possibles tortures policials al noi de la dessuadora taronja
L'alt tribunal considera que "existeixen" indicis de delicte durant la detenció del jove en la vaga contra la sentència del Procés
BarcelonaGuillem Padilla encara era menor d'edat quan el van detenir, el 18 d'octubre del 2019, durant la vaga general contra la sentència del Procés, de la qual aquest dijous es compleixen dos anys. Els manifestants estaven asseguts a terra quan es va produir una càrrega policial, com es pot veure en aquest vídeo. El noi, de 16 anys, va trigar a reaccionar i per aquest motiu va ser atrapat i reduït per un grup de sis agents. Conegut des d'aleshores com "el noi de la dessuadora taronja", el jove va denunciar un ús desproporcionat de la força en la detenció i un possible delicte de tortures policials un cop detingut, però tant el jutjat d'instrucció número 11 com l'Audiència Provincial de Barcelona ho van desestimar. Aquest dijous, en canvi, el Tribunal Constitucional (TC) ha reconegut que totes dues instàncies no van investigar prou els fets, que hi ha "indicis" d'aquests possibles maltractaments i que, per tant, es va vulnerar el seu dret a la tutela judicial efectiva. És per això que ha anul·lat els dos pronunciaments i ha dictaminat que s'ha de tornar a analitzar l'actuació de la policia.
El TC ha admès a tràmit el recurs d'empara que Padilla va presentar després que s'arxivés la causa a l'Audiència, en un pronunciament a què ha tingut accés l'ARA. El jove va ser detingut per "presumpta comissió d'un delicte d'atemptat a l'autoritat amb ús d'instrument perillós i desordres públics", del qual va ser absolt. En el moment de la detenció va ser rodejat per més de sis agents, que el van tombar a terra i li van col·locar un genoll contra l'esquena mentre li retorçaven el braç dret, tal com assenyalava a la querella, en què denunciava un ús desproporcionat de la força. Un cop a les dependències policials, la seva defensa denuncia que va ser "colpejat en repetides ocasions a la cara, obligat a posar-se de genolls mirant a la paret" i va rebre missatges vexatoris com "Mira el puto independentista", "Como vuelvas a mirar hacia los lados te arranco la cabeza" o "Que te calles la boca, niñato". Mentre estava detingut, un amic seu el va intentar trucar diverses vegades. En una d'aquestes trucades un agent del Cos Nacional de Policia hauria despenjat el telèfon, per la qual cosa l'amic hauria pogut sentir com Padilla cridava i suplicava que no el fessin posar de genolls, diu el text. En paral·lel, el jove denuncia que un cop traslladat a la Ciutat de la Justícia se li va fer un registre corporal nu en què se l'hauria tractat de manera "absolutament humiliant, vexatòria", i s'hauria atemptat "contra la seva dignitat i intimitat". Entre altres coses, Padilla aportava tres informes mèdics i captures de pantalla que acreditarien les trucades del seu amic.
Després que el jutjat d'instrucció número 11 de Barcelona acordés la no admissió a tràmit de la querella i l'Audiència desestimés el seu recurs d'apel·lació, la defensa es va dirigir al Constitucional al considerar que s'havia vulnerat el seu "dret a la integritat física i moral", el de "defensa" i el de "tutela judicial efectiva", per una falta d'investigació judicial suficient dels fets. Entre altres coses, va citar la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) sobre la qüestió. El ministeri fiscal va ser favorable a atorgar-li l'empara. En la seva argumentació, el TC lamenta que es "desestimés la querella" del jove i es considerés que no hi havia "indicis de delicte, quan existien". Per tant, declara la nul·litat dels dos pronunciaments judicials.