El TC obre una nova via per suspendre lleis autonòmiques

MadridSense fer soroll, amb una sentència que va passar desapercebuda perquè sobre el paper només inadmetia un recurs d’inconstitucionalitat d’un jutjat de Bilbao contra una llei basca, el Tribunal Constitucional (TC) ha modificat la base del sistema judicial espanyol. Fins ara l’únic òrgan que podia decidir sobre la constitucionalitat d’una llei era el mateix TC, però després de la sentència sobre la llei de funció pública del País Basc, l’alt tribunal va donar la potestat als jutges ordinaris de no aplicar una normativa autonòmica si hi ha una norma bàsica estatal posterior que la contradigui.

En una decisió presa per majoria (és a dir, sense unanimitat) i amb dos vots particulars, el TC va dictaminar el desembre passat que els jutges ordinaris no havien de dur fins a les seves dependències els recursos quan se’ls plantejava un dubte de constitucionalitat, tal com va destacar el lletrat i professor adjunt de teoria política de la UPF Josep Costa aquesta setmana a Twitter. En lloc d’això, havien d’aplicar directament la normativa estatal, i li donen així a la pràctica un rang superior. Això rebaixarà la càrrega de treball de l’alt tribunal, però lamina l’autogovern de les comunitats i elimina la possibilitat que els Parlaments o governs autonòmics al·leguin a favor del seu cos normatiu. “És un procés recentralitzador sense precedents”, diuen fonts del Govern Basc, informa Albert Solé.

Els requisits perquè els jutges ordinaris puguin decidir inaplicar una llei autonòmica són, segons marca la sentència, que la llei estatal posterior sigui bàsica. Això vol dir que reguli una d’aquelles competències que la Constitució dictamina com a compartides o concurrents entre les comunitats autònomes i l’Estat, i en què l’administració central té potestat per regular el marc general. Així, per exemple, en el cas de la regulació del comerç o la dels procediments administratius, entre moltes altres competències, si l’Estat aprova una llei marc posterior a una comunitat autònoma, la seva normativa prevaldrà als jutjats sense que calgui, ni tan sols, que el TC decideixi si hi ha hagut una vulneració de les competències autonòmiques per part de l’administració estatal. No caldrà donar-hi més voltes: la llei estatal s’imposarà.

“Les lleis de bases són la punta de llança del procés de laminació de les competències autonòmiques”, explica Costa a l’ARA. De fet, un dels apartats de l’Estatut que el TC va anul·lar el 2010 van ser els intents de blindar competències contra les normatives bàsiques que les limitaven (com en el cas del comerç, en què es va obligar algunes comunitats a ampliar horaris d’obertura de botigues per mitjà d’una llei bàsica).

Antecedents

AntecedentsEl TC ja va fer un pas en aquesta direcció amb una altra sentència l’any passat, quan va declarar que els jutges ordinaris podien inaplicar una llei autonòmica si aquesta s’havia fet copiant la llei espanyola, que després havia canviat (i, per tant, sense voluntat d’exercir una competència pròpia). La diferència en aquest cas, però, és que, tal com destaca en el seu vot particular l’exvicepresidenta del TC Adela Asúa, la llei basca es va aprovar “reclamant una competència pròpia”. De retruc això deixa indefensos els legisladors autonòmics, que en alguns casos ni tan sols seran notificats que la seva llei no s’està aplicant. Fins ara, quan el jutge portava davant del TC (únic capacitat per decidir sobre la constitucionalitat) el cas, l’alt tribunal informava l’autor de la norma en disputa, que podia presentar al·legacions. Els jutges ordinaris, però, no estaran obligats a fer-ho, i suspendran de facto les lleis sense que l’administració autonòmica ho sàpiga (tret que sigui part del procés judicial).

“Estan canviant el sistema de justícia constitucional que sempre s’ha considerat concentrat” cap a un de “difús”, afirma Costa. És a dir, és “com si s’hagués canviat la Constitució”, però per la porta del darrere, amb una sentència inapel·lable, contra la qual no hi ha cap possibilitat de lluita jurídica.

El Govern, atent a com s’aplicarà

Aquesta vegada la víctima de la voluntat recentralitzadora del TC no ha sigut Catalunya, però la Generalitat segueix el cas amb molta atenció. Fonts del Govern recalquen que tant dins com fora del Constitucional discuteixen aquesta decisió -que un jutge ordinari pugui decidir sobre la constitucionalitat d’una norma autonòmica- i que “el TC haurà de consolidar encara el seu criteri amb futures sentències”. “En tot cas, també considerem que aquest pot ser un nou cas, en funció de com evolucioni, que confirmi la tendència recentralitzadora de l’Estat i que els equilibris institucionals s’han decantat”, afegeixen les mateixes fonts. La Generalitat també lamenta que la nova doctrina deixi “sense la possibilitat que el Parlament o el govern de la comunitat pugui personar-se en el procés i defensar la constitucionalitat de la seva llei”.