El TC avala la retirada de l'escó de Junqueras i Romeva al Parlament dictada pel Suprem

MadridEl Tribunal Constitucional (TC) avala per unanimitat l’aplicació de l’article 384bis de la llei d’enjudiciament criminal per retirar l’escó al Parlament a Oriol Junqueras i Raül Romeva l’any 2018. El jutge instructor de la causa per rebel·lió al Tribunal Suprem, Pablo Llarena, va suspendre com a diputats els processats en aquell moment, quan estaven en presó preventiva. La sala d’apel·lacions va aprovar també la mesura el 30 de juliol d’aquell any i ara el TC la ratifica, en una decisió sense precedents que marca jurisprudència. L’article al qual va recórrer Llarena està previst per a "persones integrades o relacionades amb bandes armades o individus terroristes o rebels" i que estiguin en presó provisional.

La defensa considerava que el processament per rebel·lió dictat pel Suprem no s’ajustava a aquesta definició perquè el terme "individus rebels" només es podia aplicar a "membres de bandes armades i terroristes en determinades condicions", però el TC aprova la interpretació que en va fer Llarena i, posteriorment, la sala d’apel·lacions. "Respecta la literalitat de la norma i atén la naturalesa i importància del delicte [...], que comporta un desafiament mateix a l’essència de l’estat democràtic, que era imputat a algunes persones que ostentaven els més alts càrrecs públics a la comunitat autònoma de Catalunya", sosté el TC.

La resolució del Suprem "no pot qualificar-se d’arbitrària, d'irracional ni d’error patent", afegeixen els jutges, que citen una sentència del 1994 en la qual es va validar l’aplicació del 384bis responent a un recurs del Parlament basc contra la reforma del 1988 de la llei d’enjudiciament criminal. Els magistrats donen suport al fet que el Suprem inclogués Junqueras i Romeva en els delictes que comporten un "desafiament a l’estat democràtic" pel seu processament per rebel·lió, que està inclòs en els delictes contra la Constitució al Codi Penal perquè la seva finalitat és "derogar-la, suspendre-la o modificar-la totalment o parcialment".

A banda d’avalar la tesi del Suprem sobre si a Junqueras i Romeva se’ls podia aplicar l’article, els jutges del TC subratllen que la suspensió de càrrec públic "sorgeix automàticament" per disposició de la llei, "sense deixar marge a l’aplicació més enllà de la verificació" que es compleixen els requisits. La defensa dels dos exconsellers d’Esquerra al·legava la vulneració del dret a la tutela judicial efectiva i el de participació política, i recriminava la desproporció de la mesura, però el TC ho desestima. A més, es rebutgen al·legacions a la llibertat ideològica i d’expressió, al jutge predeterminat per llei, a un procés amb totes les garanties i a la legalitat penal. En tots aquests casos, resolen que no s’havien esgotat totes les vies judicials prèvies per recórrer aquestes suposades vulneracions.

El TC té també sobre la taula els recursos de la resta de líders independentistes que van assolir la condició de diputats al Congrés i que van ser suspesos per la mesa en aplicació d’aquest article, aprofitant l’antecedent del cas del Parlament. Els magistrats van descartar estimar el recurs perquè amb les noves eleccions ja no es van tornar a presentar, però es van reservar el dret de resoldre sobre el fons donada la transcendència de l’assumpte.