El TC estudiarà si els juraments dels presos polítics al Congrés i al Senat són vàlids

Barcelona"Des del compromís republicà, com a pres polític i per imperatiu legal, sí, prometo", va fer servir Oriol Junqueras des del seu escó del Congrés de Diputats el 21 de maig del 2019, el dia que es constituïen les corts espanyoles. Després d'ell, la resta de presos polítics va triar una fórmula similar. "Com a pres polític, amb lleialtat al mandat de l'1-O i al poble de Catalunya, per imperatiu legal, ho prometo", va ser l'escollida, per exemple, per Jordi Turull, mentre de fons la bancada de la dreta picava de peus a terra per fer inaudibles les paraules dels diputats independentistes. "Fins a la proclamació de la República Catalana, sempre compromès amb la llibertat, la igualtat i la fraternitat, com a pres polític, per imperatiu legal, prometo", va ser l'elecció de Raül Romeva al Senat. Vox i PP van recórrer al Tribunal Constitucional aquells juraments –Cs no ho va fer tot i que l'aleshores president, Albert Rivera, va demanar a la presidenta del Congrés que actués per evitar que "humiliessin els espanyols"– i aquest dimecres l'alt tribunal ha confirmat que admet a tràmit la qüestió per unanimitat i revisarà quina és la fórmula adequada per prometre o jurar el càrrec de diputat.

"El Tribunal considera que els recursos presentats poden ser l'oportunitat per aclarir o canviar la doctrina, com a conseqüència del sorgiment de noves realitats socials i perquè l'afer suscitat transcendeix del cas concret perquè podria tenir unes conseqüències polítiques generals", expliquen les providències del Constitucional. Fins ara, la jurisprudència del TC havia permès que els diputats s'acollissin a la fórmula per imperatiu legal per expressar l'obligatorietat forçosa de prometre el compliment de la Constitució a l'adquirir la seva acta de diputat. Va ser el 1989 i després que la fessin servir els diputats d'Herri Batasuna, Itziar Aizpurua, Jon Idígoras i Ángel Alcalde. El 2019 des dels escons d'EH Bildu i també des d'algun de Podem es van sentir evolucions d'aquesta fórmula que ara el TC també té previst estudiar.

Aquella sessió no va ser l'única en què s'han sentit expressions similars, sinó que són cada cop més comunes entre els diputats sobiranistes. Vox i el PP van plantejar ja aleshores que s'anul·lessin tot i que els presidents del Congrés, Meritxell Batet, i del Senat, Manuel Cruz, les van donar per bones. La decisió que acabi prenent ara el TC pot condicionar la futura presa de possessió dels escons, tant de forma oral com es fa al Congrés, com de la forma escrita per la qual s'opta al Parlament. I això que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ja va dictaminar també el 2019 que, almenys en el cas del Parlament Europeu, el tràmit del jurament de la Constitució és prescindible, com demostra el fet que ni Carles Puigdemont, ni Toni Comín ni Clara Ponsatí ho han fet per arribar a ser eurodiputats.