La sentència del TC que tomba l'estat d'alarma: "La restricció de drets va ser d'una intensitat altíssima"
La sentència que dona la raó a Vox justifica que s'hauria hagut d'imposar l'estat d'excepció perquè la gravetat de la pandèmia va afectar l'ordre públic
MadridEl Tribunal Constitucional considera que durant l'aplicació del confinament domiciliari en els primers mesos de la pandèmia es va produir una "restricció de drets d'una intensitat altíssima" que va desbordar la legalitat de l'estat d'alarma. Tot i que l'alt tribunal no ha comunicat encara oficialment la polèmica sentència a l'espera de tenir els cinc vots particulars que van dividir dimecres el ple, durant aquest divendres s'han filtrat detalls dels arguments jurídics del text, al qual ha tingut accés Europa Press.
En concret, la sentència elaborada pel magistrat conservador Pedro González Trevijano –de 81 pàgines– i que estima parcialment el recurs de Vox en contra del primer estat d'alarma, argumenta que l'instrument jurídic que s'hauria hagut d'aplicar era l'estat d'excepció, atenent "la gravetat i l'extensió" de la pandèmia, que va impossibilitar de facto un funcionament normal de les institucions democràtiques mentre que els ciutadans es van veure afectats en el normal exercici dels drets, un cop saturats els serveis sanitaris i afectades les activitats educatives "i les de qualsevol altra naturalesa".
Això va fer, segons la resolució del TC, que el problema excedís el que era sanitari i afectés "l'ordre públic", cosa que hauria pogut permetre legitimar la declaració de l'estat d'excepció "en compliment de la norma que en regula el funcionament". "Una altra cosa implicaria acceptar el fracàs de l'estat de dret, lligat i incapaç de trobar una resposta davant de situacions de tal gravetat", afegeix.
És a dir, en cap moment el Tribunal Constitucional qüestiona que s'apliqués el confinament domiciliari, sinó que el que critica un any i mig després és que el govern de Pedro Sánchez fes servir la figura de l'estat d'alarma i no pas la de l'estat d'excepció, que està prevista per a casos de desordres públics i preveu, entre d'altres, la detenció de qualsevol persona que surti al carrer o quan les forces de seguretat ho considerin oportú.
La diferència fonamental entre els dos tipus de mesures de restricció dels drets fonamentals és que en la primera el consell de ministres la podia aprovar per decret sense l'aval previ del Congrés. En canvi, en l'altra, limitada a només 30 dies i un mes com a màxim de pròrroga, calia l'aval previ de tots els punts per part d'una majoria de la cambra baixa espanyola.
L'afectació de l'ordre públic es converteix així en la clau de volta per als sis magistrats del TC, que han decidit tombar el primer estat d'alarma de Sánchez i donar la raó a Vox. També ara el PP es penja la medalla d'haver criticat l'estat d'alarma tot i haver-lo avalat inicialment –com també va fer l'extrema dreta.
L'altra peça clau és la restricció de drets "d'una intensitat altíssima", segons assenyala la sentència. Això va ser objecte de gran debat en el si del TC, ja que l'altra meitat del ple –de majoria progressista– sostenia que no es van suspendre drets, sinó tan sols limitar, i que això encaixa en la figura de l'estat d'alarma, que justament preveu situacions de crisi sanitària i epidèmies.
Un "buidatge" de drets
Ara bé, la majoria del ple va concloure que el que va passar va ser un "buidatge" de drets. La sentència de Trevijano considera que, "si no es vol buidar de significat substantiu el terme suspensió, sembla difícil negar que una norma que prohibeix circular a totes les persones per qualsevol lloc i en qualsevol moment, excepte en els casos expressament considerats com a justificats", suposa la suspensió dels drets.
Per això defensa que considerar que només s'han limitat els drets "implicaria deixar exclusivament en mans de l'autoritat competent la noció mateixa de la suspensió de drets". El que ha passat amb el covid, segons la sentència, va arribar a dimensions imprevisibles per a qui va fer la llei d'estat d'alarma, excepció i setge del 1981 i, per tant, el que s'ha de tenir en compte són "els efectes i no la seva causa"; és a dir, la restricció de drets que es va produir i no la mateixa pandèmia.
Per això, conclouen que per a l'adopció de "mesures que impliquin una limitació radical o extrema dels drets" com la que es va fer, cal l'aplicació de l'estat d'excepció amb la prèvia autorització del Congrés, tal com va reclamar Vox setmanes després de demanar inicialment l'aplicació de l'estat d'alarma i de votar-hi a favor.
Segons el Constitucional, doncs, l'estat d'alarma serveix tant per resoldre conflictes politicosocials (com el dels controladors aeris el 2010) com per afrontar circumstàncies naturals, però no per fer front a una epidèmia de "dimensions desconegudes i imprevisibles".