El TC fa costat a Marchena i rebutja anul·lar les condemnes pel setge al Parlament
La majoria dels magistrats s'oposen a la ponència de Conde-Pumpido, que avalava l'absolució de l'Audiència Nacional
MadridUna dècada després del setge al Parlament el 15 de juny del 2011, el Tribunal Constitucional (TC) s'inclina per mantenir la condemna sobre uns fets que els últims anys han dividit la justícia espanyola: l'Audiència Nacional va absoldre el 2014 els 19 acusats –només en va condemnar un, i per un delicte menor de danys– per considerar la prevalença de la llibertat d'expressió, mentre que el Tribunal Suprem va anul·lar la sentència ni un any després i va condemnar vuit dels acusats a tres anys de presó per atemptat contra les institucions de l'Estat que fins ara no s'han executat per haver demanat l'indult.
L'encarregat de la decisió va ser el president del judici al Procés, Manuel Marchena, que ha rebut ara un vot de confiança per part del TC, que per una majoria de set magistrats a favor i quatre en contra s'ha oposat a estimar els recursos d'empara dels condemnats per anul·lar la sentència del Suprem. La decisió suposa un revés per al mateix ponent de la sentència, el magistrat del TC Cándido Conde-Pumpido, que havia proposat acceptar els recursos d'empara i anul·lar les condemnes, donant la raó a l'Audiència Nacional i no al Suprem.
Segons ha avançat El Español i ha confirmat l'ARA, el ple de l'alt tribunal ha rebutjat la ponència, que pretenia estimar els recursos per la suposada vulneració del dret a un procés just. Al seu parer, la sala penal del Suprem va substituir la sentència absolutòria per una condemna modificant la valoració que va fer l'Audiència Nacional d'un element subjectiu, la mera voluntat deliberada dels acusats de cometre un delicte, sense ni tan sols haver-los escoltat.
El Tribunal Constitucional havia dilatat aquesta decisió perquè, tal com va explicar l'ARA, considerava que podia qüestionar la figura de Marchena, que va redactar també la sentència del Suprem, del que podia ser un revés jurídic. Però al final el president de la sala penal del Suprem n'ha sortit airós i l'estirada d'orelles ha sigut per a Conde-Pumpido, que ha rebutjat redactar de nou la ponència.
El cas va passar de l'Audiència Nacional al Suprem perquè la Fiscalia va voler recórrer-hi. Ni la Generalitat ni el Parlament, que havien sigut acusacions particulars en el primer tribunal, van demanar fer marxa enrere en l'absolució. El ministeri públic va trobar la complicitat de Marchena, que ara ha rebut de nou una mostra de suport des del Constitucional.