La dreta del TC es torna a imposar i manté el veto a la reforma judicial
El Senat havia demanat aixecar la suspensió abans de la votació d'aquest dijous i el tribunal s'ha reunit d'urgència
MadridObstinada, la dreta del Tribunal Constitucional ignora tota tesi discrepant i, després d'un ple d'urgència aquest dimecres al vespre, ha decidit mantenir el veto a la reforma judicial de Pedro Sánchez. I això que la Fiscalia havia registrat un escrit en què s’alineava amb el Senat i es mostrava favorable a aixecar la suspensió de les dues esmenes de la discòrdia. També, d’apartar els magistrats afectats directament per les iniciatives, Pedro González Trevijano i Antonio Narváez, tot i que dilluns ja ho havien rebutjat. El bloc conservador ha mantingut la seva rigidesa i s’ha imposat de nou per 6 a 5 als magistrats progressistes, impotents, que esperen poder publicar aquest dijous els seus vots particulars crítics amb el sector majoritari. També està a l’expectativa el PSOE, per així registrar com a proposició de llei els canvis que permetran renovar a la força el TC.
El ple s’ha reunit aquest dimecres a la tarda a instàncies del Senat, que havia sol·licitat amb urgència que l’alt tribunal rectifiqués la resolució de dilluns abans que la reforma del Codi Penal es voti aquest dijous. Dimarts la mesa de la cambra alta va acatar i va retirar les dues esmenes impugnades, però aspirava a poder fer marxa enrere si el TC reconsiderava la seva decisió. No ha estat així, de manera que la supressió de la sedició i la reforma de la malversació s’aprovaran aquest dijous i, en canvi, la reforma de les lleis del CGPJ i el TC haurà d’esperar.
Els punts de vista dels magistrats conservadors i progressistes han tornat a ser enfrontats. A favor de la tesi del grup minoritari i de la queixa del Senat hi havia també la Fiscalia, molt contundent. En el seu escrit, critica que el TC actués amb tanta “urgència” davant un cas inèdit i alerta del "perill d'establir un precedent". A més, destaca que aquesta rapidesa li ha impedit al·legar amb coneixement dels raonaments jurídics que van portar el bloc majoritari a estimar dilluns la mesura cautelaríssima sol·licitada pel PP, i que tampoc ha donat temps per poder estudiar amb deteniment la petició del Senat i els seus arguments.
Indefensió dels senadors
La cambra alta té autonomia respecte del Congrés
Un dels principals arguments que utilitza el Senat és que amb la suspensió s'estan vulnerant els drets de tots els senadors, que no han adoptat els acords parlamentaris que el PP va impugnar. És a dir, la cambra alta està pagant els plats trencats dels suposats errors que s'haurien comès al Congrés. Aquest és un dels raonaments que la magistrada María Luisa Balaguer va exposar dilluns al ple del TC per oposar-se a la concessió de les mesures cautelaríssimes, tal com va explicar en una entrevista dimarts a la Cadena SER. Cada cambra és autònoma respecte de l'altra i, de fet, tenen una funció representativa diferent, subratllava.
Pèrdua de sentit
Un cop es va votar al Congrés, els drets dels diputats són irreparables
En segon lloc, el Senat considera que els drets dels diputats del PP suposadament lesionats ja són irreparables perquè el Congrés ja va votar la proposició de llei. Per tant, la suspensió cautelaríssima perd el sentit. Això mateix creia Unides Podem, que divendres passat va registrar un escrit davant el TC sol·licitant que ni tan sols celebrés el ple de dilluns, perquè no impedint la votació de dijous a la cambra baixa ja no podia satisfer la petició de la formació conservadora.
Resultat equivalent al d'un recurs previ d'inconstitucionalitat
El recurs d'empara té efectes declaratius
L'essència del recurs d'empara és dictaminar a posteriori si es van vulnerar els drets dels parlamentaris en la tramitació de determinades lleis i establir doctrina de cara al futur perquè no es torni a repetir. En canvi, la suspensió d'una proposició al Congrés o al Senat no només anticipa una resolució sobre el fons, sinó que acaba tenint un resultat equivalent al que tenia el recurs previ d'inconstitucionalitat que es va derogar l'any 1985.
La cambra alta al·lega que si hi ha una infracció en el procediment que "eventualment es considerés que podria afectar la constitucionalitat de la llei, es pot combatre mitjançant la presentació d'un recurs d'inconstitucionalitat", això sí, un cop la norma ja s'hagi aprovat. En aquest sentit, el Senat recorda que les lleis tenen "presumpció de constitucionalitat i legalitat" i que només per aquesta raó ja n'hi hauria prou per haver rebutjat la paralització que sol·licitava el PP.
Al llarg de la tarda també s'hi ha adherit el Congrés, que destaca que el TC ha vulnerat la seva pròpia llei. L'article 56.2 diu que no es podrà suspendre quan provoqui una "pertorbació greu a un interès constitucionalment protegit, als drets fonamentals o a la llibertat de la persona". "Ha ocasionat la major de les pertorbacions possibles que es poden imaginar no només a un interès constitucionalment protegit, sinó encara més greu, a una funció de l'Estat, com és la funció legislativa atorgada en exclusiva a les Corts espanyoles", al·lega la cambra baixa.