El TC confirma dividit la condemna pel setge al Parlament
Hi haurà tres o quatre vots particulars, apunten fonts del tribunal de garanties
MadridEl Tribunal Constitucional confirma la condemna pels fets del setge al Parlament del 2011. En el ple d'aquest dijous els magistrats han avalat la ponència d'Antonio Narváez, partidari de desestimar els recursos dels vuit manifestants que van veure com el Tribunal Suprem revocava l'absolució dictada per l'Audiència Nacional. El ponent de la nova sentència va ser el president de la sala segona, Manuel Marchena, que va condemnar-los a tres anys de presó.
Gairebé sis anys després, el tribunal de garanties esgotarà el recorregut judicial d'aquesta causa. A principis de mes ja es va produir un fet rellevant que portava inexorablement cap a la decisió que el TC ha pres aquest dijous: Cándido Conde-Pumpido va haver de renunciar a la seva ponència, que apostava per revocar la condemna de Marchena, al veure que quedava en minoria davant el bloc conservador. Narváez ha sigut l'encarregat de proposar una nova sentència que avala la tesi del Suprem, però que comptarà amb tres o quatre vots particulars, apunten fonts del TC. Es dona per fet el de Conde-Pumpido i, probablement, el de María Luisa Balaguer i Juan Antonio Xiol.
La sentència i els vots particulars no es coneixeran fins la setmana vinent, expliquen les mateixes fonts. Al ple celebrat aquest dijous, simplement s'ha constatat que hi ha una majoria favorable a la ponència de Narváez. La clau del cas és si Marchena es va extralimitar a l'hora de revocar la sentència de l'Audiència Nacional, en el sentit de reinterpretar els fets sense donar l'oportunitat als absolts de defensar-se, com sí que ho havien pogut fer durant el judici. El Tribunal Europeu de Drets Humans ja va condemnar Espanya per un cas en què Marchena va canviar el que s'anomena element subjectiu de l'il·lícit. Va ser pel cas Atutxa. Més enllà d'aquesta qüestió tècnica, Conde-Pumpido també proposava revocar la sentència del Suprem sobre el setge al Parlament perquè considerava que havia de prevaldre el dret a manifestació.
