El TC tria Conde-Pumpido per pilotar la resposta als presos

MadridAl Tribunal Constitucional (TC) se li ha girat més feina de l’habitual. Als recursos d’inconstitucional sobre Catalunya derivats de l’1-O i l’aplicació del 155, ja s’hi han sumat una vintena de recursos d’empara que han presentat les defenses dels presos polítics i exiliats en contra de les decisions tant del jutge instructor Pablo Llarena com de la sala d’apel·lacions del Suprem. El tribunal tan sols admet a tràmit poc més d’un 2% d’aquestes empares, però en el cas dels líders independentistes s’han admès totes. És una manera de paralitzar, segons les defenses dels presos, la via per recórrer a la justícia europea, ja que és necessari esgotar totes les d’un estat per picar a la porta a l’estranger. El primer a presentar-ne un va ser el líder d’ERC, Oriol Junqueras, al febrer, per vulneració de fins a deu drets bàsics. L’empara no es va acceptar a tràmit fins al maig i, des de llavors, continua tancada en un calaix amb desenes de recursos més.

Veient l’allau provinent del Suprem, el TC ha decidit designar un dels magistrats més novells al tribunal de garanties, Cándido Conde-Pumpido, com a coordinador de tots els assumptes penals relacionats amb el Procés, segons va avançar El Confidencial i ha confirmat amb matisos l’ARA. Ex fiscal general de l’Estat (2004-2011) i fins a l’hivern passat magistrat del Suprem, es va convertir durant els governs de Zapatero en la bèstia negra del PP per les actuacions que van destapar la trama Gürtel. Mariano Rajoy el tenia vetat per accedir al Tribunal Constitucional, però tant la seva oposició clara al Procés com la seva amistat amb Rafael Catalá, que llavors era ministre de Justícia, van fer que els populars acabessin votant al Senat de bracet amb el PSOE a favor del seu nomenament. Volien un perfil institucional. Un home d’estat. I Rajoy confiava que Conde-Pumpido no els fallaria en la resposta a la judicialització del Procés.

Ara té entre mans una gestió inèdita com a “penalista de referència” al TC, segons fonts jurídiques. No hi ha jurisprudència sobre la privació de llibertat de líders independentistes, ni tampoc d’una causa per rebel·lió. Això farà que la resolució dels recursos d’empara dels presos polítics i exiliats no s’abordi a la sala primera o segona del TC, com sol ser habitual, sinó a la màxima instància: el ple de la cambra. Tanmateix, fonts jurídiques puntualitzen que Conde-Pumpido no té l’encàrrec de decidir sobre les empares, sinó que s’ocuparà d’ordenar els assumptes que plantegen les qüestions comunes per facilitar-ne la resolució, que abordaran diferents ponents. Ara bé, és un mateix equip de lletrats el que està assessorant en tots els recursos. L’objectiu del TC, com ha sigut la tònica general amb els assumptes relacionats amb el Procés, és que no hi hagi discrepàncies entre la resolució dels diversos recursos.

Dards a l’independentisme

Així, Conde-Pumpido recupera pes amb l’arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa. Ja va ser ell, juntament amb el ministre d’Exteriors, Josep Borrell, qui va convèncer el president espanyol per defensar Llarena en la demanda civil a Bèlgica i esmenar la ministra de Justícia, Dolores Delgado. El novembre de l’any passat, un mes abans de les eleccions del 21-D, ja alertava del risc que les eleccions catalanes es convertissin en un plebiscit per a l’independentisme i que s’utilitzés “la promesa electoral com a circumstància que eximís de responsabilitat penal”. En un acte del Consell d’Europa també advertia dels “populismes” que utilitzen “la bandera del mandat democràtic” per saltar-se la Constitució. És un discurs molt similar al pronunciat pel president del Suprem, Carlos Lesmes, en l’obertura de l’any judicial fa una setmana. En definitiva, per a Conde-Pumpido, “l’independentisme pot convertir-se en un acte intern, però sense cap efecte jurídic”.