El TC avala la condemna pel setge al Parlament amb quatre vots particulars

BarcelonaFinalment ha sigut amb quatre vots particulars, però el ple del Tribunal Constitucional (TC) ha confirmat aquest dimecres la condemna a tres anys de presó per a vuit manifestants que van participar en l'anomenat setge al Parlament de l'any 2011. Set magistrats de l'alt tribunal han avalat la ponència d'Antonio Narváez, que desestima els recursos d'empara dels manifestants. La majoria del ple del TC considera que els fets de l'any 2011 no es poden emmarcar en l'exercici de la "llibertat d'expressió, reunió o manifestació" perquè creuen que van incloure "amenaces o intimidacions".

L'alt tribunal fa seva la tesi del Tribunal Suprem i assegura que el lema d'''Aturem el Parlament, no deixarem que aprovin retallades" era "prou expressiu" per demostrar que l'objectiu dels manifestants no era "expressar un desacord amb les polítiques pressupostàries", sinó que la seva finalitat era "provocar que l'òrgan de representació política del poble català es veiés incapacitat per al debat i l'acció política". I, en aquest punt, ho exemplifiquen amb el fet que alguns diputats van haver d'arribar al Parlament amb helicòpter. "El que perseguien era atacar les arrels mateixes del sistema democràtic", conclou l'alt tribunal, que veu totalment proporcionada la pena de presó.

Molt diferent ho perceben, en canvi, els quatre magistrats que han fet vots particulars. Es tracta de Cándido Conde-Pumpido, Encarnación Roca, Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer. Tots quatre coincideixen que la condemna imposada pel Suprem és "desproporcionada" i que hauria hagut de ser anul·lada. El mateix Conde-Pumpido és qui va escriure el primer esborrany de resposta als recursos dels manifestants l'any 2019, en què defensava revocar la condemna que havia escrit Manuel Marchena. Però el magistrat no va comptar amb prou suports al ple del TC i a principis d'aquest mes de juny va haver de retirar la ponència, que va assumir llavors el magistrat Antonio Narváez.

Els arguments dels vots particulars

"La meva discrepància amb l'opinió de la majoria no és de matís, sinó bàsica i radical, perquè considero que expressa una concepció dels drets fonamentals al·legats i del mètode d'anàlisi constitucional de les pretensions que s'allunya dels anteriors pronunciaments consolidats per la jurisprudència constitucional", diu només començar el seu escrit Conde-Pumpido. Així, el magistrat insisteix que els fets del juny del 2011 es desenvolupen en l'exercici del dret de manifestació i reunió. Una tesi que també sostenen Roca, Xiol i Balaguer, que recorden que la manifestació va ser autoritzada i que més enllà de "situacions esporàdiques de tensió", els concentrats el que volien eren expressar la seva "disconformitat" amb el projecte de pressupostos i no aturar l'activitat legislativa.

Tots quatre, a més, insisteixen en la idea que la condemna del Suprem s'hauria hagut d'anul·lar perquè el procés no es va fer amb totes les garanties i va vulnerar "el dret de defensa i el dret a la presumpció d'innocència". En aquest sentit, sostenen que el Suprem hauria hagut de donar la possibilitat als vuit manifestants d'haver-se pogut defensar davant del tribunal, perquè Marchena estava anul·lant la sentència absolutòria que havia dictat prèviament l'Audiència Nacional. A la pràctica, el que estava fent era reinterpretar els fets sense donar l'oportunitat als condemnats a defensar-se. Aquest punt és el que les defenses podrien fer servir per acudir al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH). Aquest tribunal ja va condemnar Espanya per uns fets similars en el cas Atutxa, en què la sentència va quedar anul·lada.