El TC anul·la la llei del referèndum i afirma que el Parlament ja no té autoritat

La sentència afirma que no es va respectar el dret de les minories

La reforma del Tribunal Constitucional, a la imatge, es va pensar perquè no calgués aplicar l’article 155: les  mesures que permet prendre al TC ja suposen un 155 virtual.
Mariona Ferrer I Fornells
17/10/2017
2 min

MadridLa llei del referèndum de l'1 d'octubre ja no està suspesa, sinó anul·lada. El Tribunal Constitucional ha dictat sentència: el ple de l'alt tribunal ha decidit aquest dimarts, per unanimitat, la inconstitucionalitat i nul·litat de la llei del referèndum aprovada pel Parlament el 6 de setembre i suspesa cautelarment pel TC només un dia després.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Exactament 16 dies després de la celebració del l'1-O, el tribunal ha estimat el recurs presenat pel govern de Mariano Rajoy i considera que la normativa envaeix competències estatals en matèria de referèndums i "vulnera la supremacia de la Constitució, la sobirania nacional i a indissoluble unitat de la nació espanyola".

Però no es limita a això, conclou també que durant la tramitació parlamentària de la llei es va incórrer en "un trencament molt greu de l'ordre legislatiu", afectant al "dret de les minories" i als drets fonamentals de tots els ciutadans a participar dels assumptes públics a través dels seus representants.

En definitiva, la sentència conclou que "un poder [el del Parlament] que nega expressament el dret, es nega a si mateix com a autoritat mereixadora d'acatament". És a dir, el Tribunal Constitucional considera que, amb decisions com la de la llei del referèndum, el Parlament ha perdut l'autoritat legislativa.

El ponent de la sentència ha estat el magistrat conservador Andrés Ollero -que va ser diputat del PP al Congrés durant 17 anys- i ha analitzat els "vicis d'iconstitucionalitat" des de tres perspectives: la competencial, la substantiva i la relativa a la tramitació parlamentària.

Inconstitucionalitat competencial

La llei "s'ha dictat sense cap tipus de suport competencial"

En el primer cas, recorda que l'única manera de "redefinir la identitat i la unitat de subjecte" és a través d'una reforma de la Constitució. A més, assenyala que la llei s'ha promulgat de forma aliena per complet a les competències de Catalunya.

Inconstitucionalitat substantiva

"Els ciutadans estan en mans d'un poder que diu que no reconeix cap límit"

En el segon, opina que la llei és "inconstitucional en tot el seu conjunt" perquè contraria "explícitament els principis essencials" de la Constitució. I valora: "Alliberar el poder públic de lligam al Dret suposa un dany irreparable per a la llibertat dels ciutdans". Un màxim que, segons la sentència, ha "consumat" el Parlament en aprovar la llei impugnada. És més, considera que el Parlament s'ha siutat "per complet al marge del Dret" i així ha posat els ciutadans de Catalunya davant d'un "risc màxim" perquè estan "en mans d'un poder que diu que no reconeix cap límit".

Inconstitucionalitat parlamentària

"Es va impulsar un procediment inèdit concebut i imposat a la seva conveiència"

I tercer i últim, considera que en la tramitació parlamentària es va vulnerar de forma "radical o absoluta" el procediment legislatiu. "Es va impulsar un procediment inèdit concebut i imposat a la seva conveniència", conclou.

stats