El Constitucional prohibeix al Parlament criticar el rei

MadridEl Tribunal Constitucional (TC) va sumar ahir una altra pedra al mur que ha construït els últims anys per acotar els límits del que pot i el que no pot fer el Parlament. Després de suspendre i anul·lar tots els passos relacionats amb el Procés, els magistrats van anul·lar ahir per unanimitat la declaració de la cambra catalana aprovada l’octubre del 2018 en què es criticava el rei Felip VI pel seu discurs televisat del 3 d’octubre del 2017, dos dies després del referèndum. Segons el tribunal, en la mesura que la Constitució estableix la inviolabilitat del monarca les actuacions d’aquest no poden ser reprovades per cap institució. El Parlament, doncs, té prohibit criticar el rei.

Més enllà de la suspensió de la proposta de resolució, la sentència és rellevant per un doble motiu. D’una banda, perquè és el primer recurs que va impulsar el govern de Pedro Sánchez contra una decisió del Parlament -malgrat l’informe desfavorable del Consell d’Estat, que s’oposava a la proposta de l’executiu espanyol d’interposar un recurs-; de l’altra, perquè nega que les propostes de resolució siguin declaracions polítiques sense cap mena de transcendència jurídica, com al·legaven els serveis jurídics de la cambra catalana. El tribunal interpreta que sí que se’n poden desprendre actes jurídics perquè s’aprova en un debat de política general que té com a objectiu guiar l’actuació del Govern durant el curs.

En concret, els articles anul·lats pel Tribunal Constitucional són els que estableixen que el Parlament “rebutja i condemna el posicionament del rei Felip VI, la seva intervenció en el conflicte català i la seva justificació de la violència exercida pels cossos policials l’1 d’octubre del 2017”, i que la cambra catalana “reafirma el compromís amb els valors republicans i aposta per l’abolició d’una institució caduca i antidemocràtica com la monarquia”.

La inviolabilitat del rei

Un cop interpreta que la resolució pot tenir conseqüències jurídiques en el futur, la sentència considera que els dos punts de la declaració del Parlament són inconstitucionals perquè la cambra catalana no té competències sobre la forma de l’Estat i, per tant, no pot plantejar l’abolició de la Corona. El tribunal, però, va més enllà i qüestiona la capacitat de la cambra catalana per reprovar actuacions del rei. Segons el raonament dels magistrats, les expressions “rebutja i condemna” relacionades amb una actuació són inconstitucionals perquè vulneren l’article 56.1 de la Constitució Espanyola, que estableix que “la persona del rei és inviolable, i no està subjecta a responsabilitat”. “Si la figura del rei és inviolable i està exempta de tota responsabilitat, tal consideració aboca, com a conseqüència jurídica necessària, al fet que cap poder o institució pública disposi de potestat reconeguda per la Constitució i les lleis per emetre judicis de censura o reprovació pels actes de rellevància constitucional que el rei hagi pogut adoptar”.

La llibertat d’expressió

La interlocutòria del TC, a més, subratlla que l’actuació del Parlament no està emparada per l’exercici de la llibertat d’expressió. Segons els magistrats, una resolució com aquesta “difereix completament” de la lliure expressió que pot mostrar un diputat en l’exercici de les funcions que li són pròpies com a parlamentari. El tribunal considera que en el moment que un Parlament aprova una resolució aquesta constitueix l’expressió de la voluntat d’una institució de l’Estat i, per tant, “no suposa l’exercici d’una llibertat o dret fonamental, sinó el d’una competència, atribució o funció”. “Els poders públics tenen competències i potestats fiduciàries, però no, amb caràcter general, drets fonamentals”, rebla la sentència.

El president del Parlament, Roger Torrent, va reaccionar a la sentència remarcant que l’opinió dels catalans sobre el rei no la pot canviar el Tribunal Constitucional i criticant la decisió dels jutges, com també va fer el líder d’IU, Alberto Garzón, que la va considerar “una barbaritat molt greu”.