El Constitucional anul·la les condemnes a Chaves i Griñán pel cas dels ERO d'Andalusia

MadridFa un mes el Tribunal Constitucional (TC) va començar a resoldre els recursos d'empara dels excàrrecs de la Junta d'Andalusia condemnats pel cas dels ERO que va esquitxar el PSOE. Des que va resoldre el recurs de l'exconsellera i exministra socialista Magdalena Álvarez, s'ha anat produint un degoteig de resolucions del TC favorables a altres condemnats per l'Audiència de Sevilla i el Tribunal Suprem amb unes argumentacions que desinflen un dels pitjors escàndols de corrupció a l'Estat. Finalment, aquest dimarts ha arribat el torn dels càrrecs més alts condemnats per aquest cas: el dels expresidents andalusos Manuel Chaves (1990-2009) i José Antonio Griñán (2009-2013). El Constitucional de majoria progressista els ha anul·lat les condemnes i ha ordenat a l'Audiència de Sevilla que dicti noves sentències.

De nou dividit, amb set magistrats a favor i quatre en contra, el ple del TC ha estimat parcialment els recursos de Chaves i Griñán perquè considera que els dos tribunals que els van condemnar van vulnerar els seus drets fonamentals. En el cas del primer, el Constitucional li anul·la una pena de nou anys d'inhabilitació especial per prevaricació i conclou que se li va vulnerar el dret a la legalitat penal. Com ja va argumentar el TC en el cas d'Álvarez, que també havia estat condemnada per prevaricació, la sentència sosté que no es pot considerar que encaixi en aquest delicte haver participat en l'aprovació d'un projecte de llei de pressupostos.

El TC contradiu així l'argumentació de l'Audiència de Sevilla, avalada pel Tribunal Suprem, que sostenia que l'aprovació d'aquestes normes eren prevaricació perquè van incorporar l'ús de transferències de finançament per al pagament d'ajudes sociolaborals. Un pas que veien necessari per al posterior repartiment arbitrari i sense control d'ajudes públiques dut a terme entre l'any 2000 i 2011, que va ascendir fins a 680 milions d'euros. Segons les sentències condemnatòries, hi va haver un pla preconcebut al més alt nivell per delinquir. El Constitucional rebutja aquesta tesi i desvincula la incorporació als comptes públics del mecanisme que va permetre pagar les ajudes de l'adjudicació feta posteriorment.

La sentència, de la qual ha estat ponent la vicepresidenta del TC, Inmaculada Montalbán, diu que, a més, va ser el Parlament andalús qui va aprovar definitivament els pressupostos. "La modificació de la normativa pressupostària per aquesta via mai pot ser delicte ni tampoc pot ser-ho l'elaboració del text articulat per aquells que en tenen la iniciativa legislativa", sosté i subratlla que els òrgans judicials no poden interferir en les relacions institucionals entre el Parlament i el poder executiu perquè això podria infringir el principi de separació de poders.

Pel que fa a Griñán, condemnat a sis anys i dos dies de presó i inhabilitació absoluta de quinze anys i dos dies per prevaricació en concurs medial amb un delicte de malversació, li anul·la ambdós delictes. El TC ja va descartar també que estigués ben aplicat el delicte de malversació en les sentències contra tres exconsellers i un exviceconseller, als quals va anul·lar les condemnes de presó per aquest tipus delictiu. A parer del Constitucional, es va aplicar seguint una interpretació "imprevisible" contrària al dret a la legalitat penal i, en el cas de Griñán, vulnerant també el dret a la presumpció d'innocència perquè no va aportar prou proves per determinar que l'expresident va cometre aquests fets delictius. Ambdues sentències del TC compten amb els vots particulars dels magistrats Ricardo Enríquez, Enrique Arnaldo i Cesar Tolosa i de la magistrada Concepción Espejel, del sector conservador.