El TC amenaça (de nou) la mesa i el vot de Lluís Puig

BarcelonaEl Tribunal Constitucional va prendre una decisió la setmana passada que pot tenir efectes directes en el ple que engega dimecres. Per majoria -hi va haver dos vots particulars- els magistrats van anul·lar els acords de la mesa que l’any 2018 van permetre votar per delegació a l’expresident Carles Puigdemont -llavors diputat de JxCat- i l’exconseller Toni Comín -en aquell moment diputat d’ERC-. Un pronunciament que amenaça ara l’única delegació vigent d’un exiliat: la de l’exconseller i diputat de Junts Lluís Puig.

Ciutadans, que és qui va interposar el recurs d’empara contra els vots de Puigdemont i Comín, té previst sol·licitar a la mesa que, d’acord amb la nova doctrina constitucional, anul·li la possibilitat de votar de Puig i que, per tant, ja no es comptabilitzi el seu vot en aquest plenari. “Ara ja sabem que el TC no ho permet i demanarem a la mesa que s’apliqui la Constitució”, va dir aquesta setmana passada el líder de Cs, Carlos Carrizosa. Fonts properes a Lluís Puig, però, consideren que el que ha dit el Constitucional sobre Puigdemont i Comín no afecta el seu dret a exercir el vot, que ara té delegat a la portaveu de Junts, Mònica Sales. Les mateixes fonts recorden que està pendent que el mateix tribunal resolgui sobre un recurs d’empara del PSC, Vox i Ciutadans sobre el seu cas. Fins que no es pronunciï sobre l’exconseller, creuen que Lluís Puig pot seguir exercint el vot delegat.

En tot cas, qui tindrà la capacitat de decidir com actuar serà la mesa del Parlament, que d’aquesta manera es torna a posar en el punt de mira del Constitucional. El cas de Puig ha estat acompanyat de polèmica des de l’inici. Al començament de la legislatura va provocar el relleu a Junts del diputat Jaume Alonso Cuevillas a la mesa i el nomenament de l’actual secretària segona, Aurora Madaula. Cuevillas va ser fulminat de la mesa després d’abstenir-se en l’acceptació del vot delegat de Puig -argumentant que era el seu advocat- i de dir a Vilaweb que no era partidari d’“immolar-se” per aprovar resolucions simbòliques.

La mateixa Borràs va explicar que la “la seva abstenció va evidenciar que no era el millor lloc on podia estar”: podia afectar la majoria independentista de la mesa, vigilada de prop pel Constitucional, va assenyalar.

Els arguments del TC

Puig pot votar a distància amb l’argument que està a l’exili i que no pot venir sense ser detingut. Això, però, topa amb la doctrina que ha fet pública el TC. Ha tombat els casos de Puigdemont i Comín perquè creu que es vulnera la “personalitat del vot”: a la pràctica creu que s’està traslladant el dret de votar, que és de cada diputat, a un altre membre del Parlament i sense expressar-li el sentit del pronunciament abans de cada debat. Considera, a més, que el cas de Puig -a diferència del que interpreta la mesa- no pot ser categoritzat com un supòsit d’“incapacitat temporal”. És a dir, quan es tracta de situacions “imprevisibles” i alienes a la voluntat del diputat. A parer del tribunal, els exiliats han decidit “voluntàriament eludir la jurisdicció penal espanyola” i, per tant, no poden votar a distància.