El TC avala les funcions de la conselleria d'Exteriors i només manté la suspensió del nom
L'alt tribunal estableix que el Govern ha actuat amb plena empara legal
BarcelonaEl Tribunal Constitucional ja s'ha pronunciat sobre la conselleria d'Afers Exteriors, impugnada pel govern del PP en funcions. I la resposta ha estat aixecar el veto a la conselleria d'Afers Exteriors, argumentant que el Govern ha actuat amb plena empara legal i amb normalitat a l'hora de dissenyar les funcions d'aquest departament. El TC només manté la suspensió a l'incís "afers exteriors" amb caràcter nominal i només pel nom del departament, segons la interlocutòria del Constitucional, a la qual ha tingut accés l'ARA.
El govern espanyol en funcions va portar la conselleria d'Exteriors catalana al Tribunal Constitucional argumentant un suposat conflicte de competències i, apel·lant a l'article 161.2 de la Constitució, en demanava la suspensió immediata. Mariano Rajoy va demostrar, amb aquest gest, que tot i estar en funcions era ell qui portava la batuta, i és que va fer el pas desoint el PSOE, que demanava que el cap de l'executiu li consultés els passos per frenar jurídicament el procés sobiranista.
El TC va admetre a tràmit el recurs del govern espanyol, de manera que les competències del departament de Romeva van quedar automàticament suspeses durant cinc mesos, que és el temps que tenia l'alt tribunal per decidir si aixecava o mantenia la suspensió.
Després de l'admissió a tràmit, i per facilitar que Romeva tirés endavant amb la conselleria, el Govern va canviar el nom a la conselleria, que va passar a dir-se Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, en lloc de conselleria d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència. El decret del Govern concretava que el canvi de nom seria temporal "mentre el TC mantingui la suspensió" i incloïa canvis en l'àmbit de les atribucions.
Així, suspenia les competències en "coordinació de l'acció exterior" i les "relacions exteriors i actuació" de la Generalitat davant la UE. En el mateix text de l'executiu català es ratificaven les competències que la conselleria ja tenia atribuïdes i n'afegia dues més que feien referència a articles de l'Estatut.