La taula de diàleg torna a fase d’hibernació per l’espionatge

BarcelonaLa taula de diàleg sobre el conflicte polític català va estar a punt de descarrilar fins i tot abans de néixer. El 2 gener del 2020 ERC i el PSOE pactaven crear-la a canvi d'investir Pedro Sánchez, però l'endemà la Junta Electoral Central desposseïa el president Torra de la seva acta de diputat –per l'afer dels llaços grocs– i de retruc feia perillar la investidura. El pacte es va acabar salvant, la taula també, però aquell detall seria un presagi del que vindria: fer funcionar la negociació seria una feina ingent. Tant, que fins ara ningú se n'ha sortit. L'últim actor a posar-la en suspens ha sigut la mateixa Generalitat, que considera que no hi ha marge per reunir-la si el govern espanyol no dona explicacions convincents sobre el Catalangate.

L'evidència que no funciona l'expliquen les dades: han passat 848 dies des d'aquell 2 de gener i la taula s'ha reunit dues vegades sense cap acord. El gran problema és que les dues parts, sobretot la del govern espanyol, han anat trobant sempre algun motiu que l'ha posposat. Primer va ser la pandèmia, que va obligar a suspendre la idea inicial de reunir-la cada mes alternativament entre Madrid i Barcelona. Després la van frenar els dards externs de la justícia quan la Fiscalia va revocar el tercer grau dels presos polítics o quan el Tribunal Suprem va inhabilitar Torra. També cal no oblidar l'època de festeig entre el PSOE i Cs, que va durar poc però que li va permetre a Sánchez prescindir durant un temps dels vots d'ERC al Congrés i, per tant, desfer-se de la pressió per negociar el conflicte polític. "La taula hauria d'haver sabut aïllar-se de tot plegat i no ho ha sabut fer", reflexiona un dels participants en la primera trobada.

Un altre membre de la Generalitat que va participar en la gestació de la primera reunió, celebrada a la Moncloa, considera que tot es va torçar quan el PSOE va fer un descobriment: "La primera reunió va anar bé, però després va descobrir que es podia permetre el luxe de no convocar-la sense que passés res". Un alt càrrec actual fins i tot ja preveu quin podria ser el següent obstacle si, eventualment, se supera el del Catalangate. "Les eleccions andaluses –de l'estiu– seran el pròxim entrebanc". De fet, l'últim factor en contra que havia hagut de patir la taula abans de l'espionatge havien sigut les eleccions de Castella i Lleó, que van fer que el PSOE posés el fre de mà per no reunir-se amb la Generalitat.

Però les raons de la paràlisi no només han sigut imputables a la part espanyola. A Catalunya, la fractura constant entre ERC i JxCat també hi ha contribuït. Primer no es posaven d'acord en si l'existència d'un mediador era imprescindible o no; després es van haver d'anticipar unes eleccions –les del 14-F– que ho van parar tot i, finalment, també van acabar barallats sobre quins havien de ser els membres catalans en la negociació –de fet, Junts no hi participa–. En total, hi ha hagut una desena d'obstacles que han fet que tots els intents fossin infructuosos.

El precedent

I ara què? Hi ha un precedent en què és interessant fixar-se. Quan va transcendir el primer cas d'espionatge el juliol del 2020, el del llavors president del Parlament, Roger Torrent, la reacció d'ERC va ser diàfana. "El que ens demanaria el cos és dir que no podem parlar amb un govern espanyol sota el qual s’ha produït aquest fet, però això seria un error”, va dir el mateix afectat. Ara el que mesura Esquerra és si es pot donar la mateixa resposta quan el nombre d'afectats no és un, sinó una seixantena, i va més enllà de les fronteres del partit. Fonts de la direcció consultades per l'ARA asseguren que "no renuncien en cap cas a la negociació" però que ara s'han trencat les confiances. "La taula és molt important, però s'ha de desenvolupar amb unes mínimes garanties", resumeixen.