Dos anys de l'acord ERC-CUP: el pacte que havia de fiscalitzar el diàleg

BarcelonaEs compleixen dos anys del pacte d'ERC i la CUP per a la investidura de Pere Aragonès. En les 16 pàgines d'aquell acord hi havia referències a molts àmbits de govern, però n'hi havia una que cridava especialment l'atenció: per primera vegada es donava un marge concret a la taula de diàleg per aconseguir rèdits –dos anys– i es fixava una data per analitzar si havia funcionat correctament –la primavera del 2023–. Transcorregut el temps que marcava el pacte, aquell acord és paper mullat per a les dues parts. I la taula de diàleg no té qui la vigili.

"<strong>La CUP, des de la crítica i l’escepticisme, es compromet a donar un cert marge de temps a la taula de negociació. [...] </strong>ERC proposa que els treballs de la taula se sotmetin a una rendició de comptes que en permeti l'avaluació i el desenvolupament. Durant la primera meitat del 2023 la taula valorarà els seus treballs".

Aquestes eren les dues frases que resumien millor aquell acord, anunciat un 21 de març i explicat amb detall dos dies més tard. El pacte era clar: la CUP assumia donar dos anys de marge a la taula, i ERC, a canvi, assumia que calia fiscalitzar els treballs que en resultessin. A més, en paral·lel, s'havia de crear un "espai de debat estratègic" amb representants de tot l'independentisme per anar preparant un "nou embat democràtic" per si fallava la via del diàleg. Ningú ha complert.

El pacte no va trigar ni sis mesos a començar a fer aigües. El marge de dos anys per fer funcionar la taula va quedar ràpidament diluït. Quan l'ens es va reunir el 15 de setembre d'aquell mateix any al Palau de la Generalitat, la CUP va participar en una manifestació en contra a pocs metres de la seu del Govern. En paral·lel, ERC també donava símptomes de no tenir interès a avançar en el "nou embat democràtic" perquè, a la pràctica, era una esmena a la totalitat a la via dialogada que volia prioritzar Aragonès. L'acord d'investidura ERC-CUP quedaria definitivament al calaix aquell mes de desembre. La CUP va votar en contra dels pressupostos del 2022 i el mateix president de la Generalitat va avisar que això el deslligava del pacte. El deslligava tant de l'horitzó de dos anys per a la taula de diàleg com d'haver-se de sotmetre a una qüestió de confiança a mig mandat, que també havia pactat amb els cupaires.

Transcorreguts dos anys d'aquell pacte, les relacions entre el Govern i la CUP segueixen a la nevera. No són inexistents, però tampoc fluides. No hi ha reunions periòdiques, només trobades per qüestions concretes pròpies de l'activitat parlamentària. Prova d'aquest distanciament és que els cupaires van tornar a dir no als pressupostos del 2023. "La CUP va al seu rotllo", defensa una veu republicana autoritzada, resumint l'estat de la qüestió: no hi ha una animadversió especial cap als cupaires, però tampoc l'expectativa de poder recompondre les relacions a curt termini. Des del Palau de la Generalitat es defensa que la taula ha obtingut els primers "fruits" –com la derogació de la sedició– i que, per tant, mereix crèdit per seguir funcionant. L'única avaluació de la taula ha sigut la que, com l'ARA, han fet els mitjans.

La CUP discrepa que la taula de diàleg hagi donat els rèdits necessaris per mantenir-la. "ERC ha passat de reclamar l'amnistia a la desjudicialització i, malgrat que s'hagi derogat el delicte de sedició, s'ha fet un gran pas enrere que tindrà greus conseqüències contra les mobilitzacions amb la reforma del Codi Penal pactada entre el PSOE i els republicans", ressalten fonts cupaires. La formació assembleària, de fet, ja va portar al debat de política general del setembre passat la liquidació de la taula del diàleg en una votació que no va prosperar.

Un futur de distanciament

De cara al futur, el Govern no vol renunciar a la CUP, però no hi ha cap símptoma que la pugui recuperar. Des de Palau es defensa que hi ha punts de l'acord d'investidura que sí que s'estan aplicant. Se citen com a exemples alguns dels canvis aplicats als Mossos, la posada en marxa de l'energètica pública o el pla pilot de la renda garantida de ciutadania, que en teoria segueix vigent malgrat l'intent de Junts i el PSC d'aparcar-lo. Els anticapitalistes, en canvi, consideren que s'ha desaprofitat una oportunitat única per fer un gir a l'esquerra i avançar cap a l'autodeterminació com traçava el full de ruta.

Pel que fa a la taula de diàleg, Aragonès no preveu cap canvi. La Generalitat assumeix que l'instrument de negociació hivernarà almenys un any per les eleccions municipals i generals, però confia a revifar-lo amb l'any nou i portar-hi la seva proposta d'acord de claredat. La principal carta que tindrà per aconseguir-ho serà que ERC torni a ser decisiva per a la governabilitat de l'Estat. Des de la CUP seguiran marcant distàncies. "El Govern d'ERC aplica l'agenda del retrobament de l'Estat i la patronal i de la sociovergència de tota la vida", afirmen des de la CUP, que posen d'exemple que es continuï desnonant o que, al seu parer, en els comptes no s'hagin reforçat prou els serveis públics o que es "doblegués" pel que fa a la imposició del castellà a l'escola.