La taula de diàleg consolida la paràlisi i espera temps millors
L’instrument de negociació ha topat amb molts obstacles però cap actor el dona encara per perdut
BarcelonaUn finestral obert per on es podia veure un ametller florit dels jardins de la Moncloa va presidir la primera reunió de la taula de diàleg el 26 de febrer d’aquest any a Madrid. Volia ser la metàfora que s’obria una nova etapa entre la Generalitat i l’Estat. Aquell contacte inicial no va anar pas malament. Per al llavors president de la Generalitat, Quim Torra, va ser un “debat honest” malgrat la “distància” entre els dos executius. Aquell dia van pactar veure’s un cop al mes, alternativament entre Barcelona i Madrid, i Torra va assumir un compromís: “Nosaltres no ens aixecarem de la taula”. Però, 229 dies després, no s’ha tornat a reunir. Cada dia que passa es consolida la paràlisi i ja hi ha qui la dona per hibernada. Diversos factors ajuden a explicar la situació actual.
La pandèmia
El virus va canviar moltes dinàmiques, també aquesta
L’únic acord que el govern espanyol i català han tingut damunt la taula de diàleg era que calia suspendre-la durant uns dies. Va ser el 13 de març, a les portes del confinament, quan el president espanyol, Pedro Sánchez, i Torra decidien de mutu acord posposar la següent reunió de la taula, que havia de ser a Barcelona. El compromís compartit era recuperar-la quan passés la tempesta sanitària, però el govern espanyol va començar a encadenar excuses. A qui més incomodava aquesta paràlisi -llavors i ara- era a ERC, l’autora intel·lectual de la taula, i que per aconseguir-la va haver de facilitar la investidura de Sánchez, cosa que no li perdona una part de l’independentisme. El 6 de maig el líder republicà a Madrid, Gabriel Rufián, va llançar un avís a Sánchez: “Sense diàleg no hi ha legislatura”. Es tractava d’advertir el PSOE que, si continuava menystenint la taula, ERC li retiraria el suport i es quedaria en minoria. Però el joc d’aliances al Congrés començava a canviar.
El gir de Cs
Arrimadas s’acosta a Sánchez i ERC deixa de ser imprescindible
La legislatura a Espanya va començar al gener amb la triple dreta del PP, Vox i Cs cohesionada amb un lema comú: al PSOE i a Podem, ni aigua. Això convertia els vots d’ERC al Congrés en imprescindibles i feia inevitable la taula. Però Inés Arrimadas va arribar al capdavant de Ciutadans i va imprimir un gir pactista al partit impensable uns quants mesos enrere. Així, els taronges van començar a donar aire al PSOE al Congrés, ja fos aprovant les successives pròrrogues de l’estat d’alarma o oferint-se per als pressupostos de l’Estat. “Gràcies al paper de Cs no es produirà cap taula de negociació amb els separatistes”, es vantaven els taronges després de donar llum verda a la quarta pròrroga. Els vots d’ERC ja no eren tan necessaris com abans. La taula, per al PSOE, tampoc.
Els recels de JxCat
Els dards recurrents també han corcat la taula
La taula ha comptat des del principi amb el recel de JxCat, que no va participar en la negociació per la qual el PSOE i ERC van decidir crear-la. Han sigut diversos els dards que el partit de Carles Puigdemont hi ha anat llançant. Un dels més clars va arribar només tres dies després de la reunió a la Moncloa. Davant de milers de persones a Perpinyà, l’exconsellera Clara Ponsatí va proclamar que la taula era una “enganyifa”. També va complicar el panorama el fet que Puigdemont demanés més d’un cop la presència d’un mediador, cosa que el tensionava amb ERC i incomodava els socialistes. “El diàleg que Espanya promet acaba sempre en sentència”, encara es lamentava Torra divendres passat.
La justícia ho complica tot
La Fiscalia i el Suprem hi donen l’estocada provisional
La judicialització del Procés que no s’atura ha acabat de complicar les coses. Cada vegada que ERC ha intentat pressionar el PSOE per tornar a seure, alguna decisió judicial ho ha complicat. Primer va ser la Fiscalia quan, a finals de juliol, va deixar tocat el diàleg fent que els presos polítics perdessin el tercer grau. Després de les vacances, Sánchez i Rufián van intentar donar-hi un nou impuls pactant que la taula s’havia de tornar a reunir inexorablement durant el mes de setembre, però llavors va ser el Suprem el que va confirmar la inhabilitació de Torra -ja prevista per totes les parts- i això ho ha tornat a paralitzar tot.
I ara què?
Futur incert almenys fins després de les eleccions
El futur d’aquest instrument és incert, com a mínim a curt termini. Fonts republicanes consultades per l’ARA asseguren que “no renuncien al diàleg” en cap cas però se’ls fa difícil fixar un horitzó clar per tornar a asseure els dos governs per parlar del conflicte polític. Un membre de la direcció d’ERC diagnostica que la taula “hauria d’haver sabut aïllar-se una mica de tot”, però el soroll polític constant l’ha acabat perjudicant. També lamenta que alguns dels integrants “no se l’han cregut”, però ho veu reconduïble. La incògnita és quan. Una altra veu del partit explica que el tema ja fa dies que no surt a les reunions internes.
Per la part catalana de la taula (JxCat i ERC), la situació d’interinitat del Govern post-Torra complica qualsevol moviment. Per la part espanyola (PSOE i Podem), els incendis continus amb la Comunitat de Madrid per culpa del covid i la moció de censura de Vox tampoc fan desitjable obrir un altre front reactivant el diàleg amb l’independentisme. Ningú dona la taula per perduda, però fins que no passin les eleccions catalanes i es redefineixi el panorama polític català -si és que es redefineix-, no se sabrà si té alguna oportunitat real de reactivar-se i de funcionar. Quan això passi ja farà gairebé un any del finestral i l’ametller florit dels jardins de la Moncloa, que, de moment, no han sigut un bon presagi.