La taula de diàleg busca inquilins

Barcelona / MadridLa fotografia de la taula de diàleg del 26 de febrer del 2020 és irrepetible. No només perquè ha sigut l’única reunió fins ara de la negociació entre l’Estat i la Generalitat, sinó perquè la majoria dels seus integrants no hi tornaran a ser. En aquella imatge es van asseure cara a cara dues comitives encapçalades pels presidents que de ben segur seran diferents en la trobada prevista la setmana del 13 de setembre: si els presidents català i espanyol decideixen participar-hi, no hi haurà Quim Torra sinó Pere Aragonès.

No serà l’únic canvi, ja que de la delegació espanyola només hi queden el president, Pedro Sánchez, i tres ministres més dels que van participar en aquell conclave. Quatre dels set membres del govern que el van acompanyar en aquella escena ja són fora de l’executiu després de les últimes remodelacions: la fins ara ministra de Presidència, Carmen Calvo; el ja exministre de Transports, Jose Luis Ábalos; el llavors ministre de Sanitat i ara cap de l’oposició a Catalunya, Salvador Illa, i l’exvicepresident, Pablo Iglesias -que no hi va poder ser físicament per malaltia-. Arran de la crisi de govern del cap de setmana, des de la Moncloa encara consideren “prematur” dir qui hi haurà a la taula de negociació i esperen concretar-ho al setembre. En tot cas, hi ha indicadors que permeten esbossar quines poden ser les noves cares del diàleg per part del govern espanyol.

Yolanda Díaz, líder d’Unides Podem dins la coalició, ja ha confirmat la seva voluntat de ser-hi. Com a vicepresidenta segona i ministra de Treball hi participarà assumint el rol que fins ara havia fet Pablo Iglesias, erigit com un dels líders espanyols que més contactes havien mantingut amb l’independentisme. Ella, juntament amb el ministre Manuel Castells, a proposta dels comuns, es perfilen com els membres del partit lila en la negociació amb Catalunya. De fet, la formació ja té sobre la taula una proposta per debatre -reforma del delicte de sedició i reconèixer Catalunya com a nació, entre d’altres-, però l’han de negociar amb el PSOE per fer un plantejament únic com a govern. I a la banda socialista, el dibuix està menys clar. A més de Sánchez -tot i que cal veure si ell i Aragonès hi són de manera permanent- i la ministra d’Hisenda, Maria Jesús Montero -amb el repte d’aprovar els pressupostos amb Esquerra-, s’assumeix que hi serà la nova titular de Política Territorial, Isabel Rodríguez, en lloc de Carolina Darias, ara a Sanitat. A partir d’aquí, les combinacions són múltiples. Com a quota catalana podria situar-s’hi Miquel Iceta, malgrat ser ara ministre de Cultura i Esports (Salvador Illa era el titular de Sanitat quan va participar en la primera), així com Raquel Sánchez, que és la nova ministra de Transports i podria substituir a la taula José Luis Ábalos. L’exalcaldessa de Gavà seria la dona del PSC a la taula -en funció del que passi amb Iceta-, però no substituiria el pes orgànic que dotava Ábalos en la negociació com a secretari d’organització del PSOE.

L’altra incògnita és qui substituirà la fins ara ministra de Presidència, Carmen Calvo. Sánchez té, d’entrada, dues opcions: optar per qui ara ocupa el seu rang de vicepresidenta primera, la titular d’Economia, Nadia Calviño, o per qui l’ha rellevat en l’àmbit de Presidència, el ministre Felix Bolaños. En el primer cas, Sánchez imprimiria un vessant més econòmic, mentre que en el segon -més plausible- optaria per un dels homes que més han tocat el tema català a la Moncloa, en concret amb la preparació dels indults.

Incògnites a la banda catalana

ERC i Junts han acordat que defensaran l’amnistia i l’autodeterminació, però han de decidir qui ho farà. Primer, aclarir si hi poden haver membres de fora al Govern, com passava en l’anterior cita; i després si s’opta per cares diferents arran de la nova etapa. Per part d’ERC s’havia especulat que hi anés Oriol Junqueras, però està descartat. Els republicans han de decidir si, a part d’Aragonès, segueixen la portaveu, Marta Vilalta, i el president del grup al Parlament, Josep Maria Jové, que ja han estat en negociacions anteriors amb el PSOE. I han de rellevar l’exconseller Alfred Bosch, dimitit pels presumptes assetjaments sexuals del seu excap de gabinet.

A Junts qui té plaça assegurada és el vicepresident, Jordi Puigneró, com el màxim representant de Junts dins el Govern. La resta està per decidir. El partit ha de dirimir si continuen el diputat Josep Rius, home de confiança de Carles Puigdemont, i la portaveu, Elsa Artadi, malgrat la seva aposta per Barcelona, a més de sumar un altre dirigent a la comitiva per ocupar el lloc de l’expresident Torra.