De Tarradellas a Torra: 41 anys de reunions a la Moncloa

BarcelonaLa reunió prevista demà entre el president català, Quim Torra, i el cap de l’executiu espanyol, Pedro Sánchez, és una oportunitat d’or per prendre la temperatura actual del conflicte amb l’Estat i perquè cada actor posi les cartes damunt la taula. Les reunions entre els dirigents de la Generalitat i la Moncloa han anat des del pactisme -quan el nacionalisme era decisiu a Madrid- a la tensió post-Estatut. De quatre dècades de trobades bilaterals n’han sortit acords transcendents, però també posicions irreconciliables.

Josep Tarradellas i

Adolfo Suárez

Un dels moments clau per a la recuperació de l’autogovern a Catalunya va ser la reunió entre Adolfo Suárez i Josep Tarradellas el juny del 1977 al Palau de la Moncloa. La trobada entre el primer president de la democràcia espanyola -i exministre franquista- i el president de la Generalitat a l’exili va ser tensa i poc esperançadora. El mateix Tarradellas va explicar -en un àudio recuperat el 2016 per la revista Sàpiens - que Suárez li va confessar que veia “més difícil” retornar l’autogovern a Catalunya que legalitzar el Partit Comunista, perquè mentre això últim era un “desig” de tot l’Estat, restaurar la Generalitat “ho voldrà Catalunya, però la resta d’Espanya no”. Tot i això, Tarradellas va decidir declarar als mitjans de comunicació que la reunió havia anat bé. “Una conversa amb el president Suárez sempre és efectiva”, va dir quan va abandonar la Moncloa. Una astúcia que va destensar les relacions i li va permetre tornar a Catalunya quatre mesos després.

Jordi Pujol i

Felipe González

Les reunions entre el socialista Felipe González i Jordi Pujol, dos dels líders que han estat més anys al poder, van ser freqüents. La primera trobada a la Moncloa va tenir lloc el 13 de gener del 1983, pocs dies després de la presa de possessió de González. Però durant els primers anys, les relacions entre els dos dirigents es van situar entre la fredor i la tensió. Una circumstància que va canviar el 1993. El socialista va perdre la majoria absoluta al Congrés i els vots de CiU van ser claus per a la seva investidura. Tot i que CiU va rebutjar entrar al govern, va establir un pacte de col·laboració parlamentària amb el PSOE.

Jordi Pujol i

José María Aznar

José María Aznar va arribar a la presidència del govern espanyol el 1996, després d’un sopar a l’Hotel Majestic de Barcelona en què va segellar un acord amb Jordi Pujol perquè li donés suport a la investidura. A canvi d’un pacte que pagaria electoralment, Convergència i Unió (CiU) va aconseguir la fi del servei militar, la supressió dels governadors civils i la cessió del 15% de la recaptació de l’IRPF a les comunicats autònomes. Durant el primer mandat del PP, els dos partits van establir el pacte de donar-se suport mutu al Parlament i al Congrés, un equilibri del qual CiU va haver de renegar posteriorment.

Pasqual Maragall i José Luis Rodríguez Zapatero

La coincidència d’espais polítics no va rebaixar la importància de les trobades Moncloa-Generalitat. Una de les reunions que va generar més expectació entre Pasqual Maragall i José Luis Rodríguez Zapatero va tenir lloc el 5 d’octubre del 2005, pocs dies després que el Parlament aprovés la reforma de l’Estatut. Van pactar no fer declaracions a la sortida de la reunió, però va transcendir que Zapatero havia expressat dubtes a Maragall sobre la constitucionalitat d’alguns punts del text referendat. Aleshores la tensió per la qüestió territorial entre el PSC i el PSOE començava a ser més que evident, tot i que els dos polítics posaven sordina a les discrepàncies.

José Luis Rodríguez Zapatero i Artur Mas

Més de sis hores. És el que va durar la reunió del 21 de gener del 2006 entre Zapatero i el líder de CiU, Artur Mas, en què es va donar un cas inèdit: tot i que el president de Catalunya era Pasqual Maragall, el cap de l’executiu espanyol va pactar amb el cap de l’oposició una rebaixa de l’Estatut votat pel Parlament. Anys després, el 2009, el llavors secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, va afirmar que aquell pacte per “salvar” la negociació de l’Estatut també va incloure el suport de CiU al PSOE al Congrés, en cas que fos necessari, així com el suport del PSC als nacionalistes si ells guanyaven les eleccions del 2006 a Catalunya. És a dir, la renúncia a repetir el tripartit. Un acord que el PSOE no va complir, va denunciar Puig.

Artur Mas i Mariano Rajoy

No al pacte fiscal. No a “qualsevol posició que qüestioni el marc constitucional”. Així va rebre el president espanyol, Mariano Rajoy, el ja president de la Generalitat, Artur Mas, el 20 de setembre del 2012. Ni l’impacte d’una de les diades més multitudinàries dels últims anys va fer moure un mil·límetre la posició de l’Estat. La trobada es va traduir en una desavinença absoluta després del qual Mas va acabar convocant eleccions anticipades i donant inici al Procés. Les primeres en què el president es va situar clarament en l’independentisme, amb el lema: “La voluntat d’un poble”. El resultat no va beneficiar CiU, que va perdre 12 escons, sinó ERC, que en va guanyar 11.

Carles Puigdemont i Mariano Rajoy

“Soc el primer president escollit pel Parlament amb majoria independentista”, va dir Carles Puigdemont el 20 d’abril del 2016 a la sortida de l’única reunió pública que va mantenir amb Mariano Rajoy a la Moncloa -tot i que en van fer una altra en privat el 2017-: “Volia que m’escoltés i vull complir el mandat”. La resposta de Rajoy va ser un sonor cop de porta a la celebració d’un referèndum, que es va acabar fent igualment. Ja ho havia avisat Puigdemont a la sortida de la Moncloa: “Mentre algú pensa què ens ha de dir, nosaltres anirem fent”. La resposta de Rajoy va ser la repressió.