La tardor d’equilibris de Pedro Sánchez

MadridPedro Sánchez es mou constantment amb una espasa de Dàmocles damunt del cap. Mentre al juliol descartava de ple acabar reformant la llei d’estabilitat perquè el PP no pogués tombar el sostre de despesa al Senat, fa només quatre dies, una mitjanit d’agost, ho acabava pactant amb Podem. Aquesta setmana el president espanyol tampoc ha escatimat els missatges ambigus a l’independentisme: si el ministre d’Exteriors, Josep Borrell, decidia portar als tribunals la reobertura de les delegacions catalanes a l’exterior, el ministeri de Justícia es negava a defensar el 100% dels interessos del jutge Pablo Llarena a Bèlgica en la demanda presentada pels líders independentistes. I encara més: la fiscalia feia un pas decisiu perquè els presos polítics puguin sortir amb permisos extraordinaris -ja ho va fer ahir Dolors Bassa per visitar la seva mare a l’hospital.

La Moncloa pretén quedar bé amb tothom i alhora desplegar bona part del programa socialista abans de decidir quan convoca eleccions. Una quadratura del cercle que Sánchez va debatre ahir en una jornada de treball amb tots els ministres a la finca presidencial de Quintos de Mora per “traçar l’estratègia del nou curs polític”. Catalunya és el tema que més preocupa a la Moncloa.

Catalunya

El judicis pel Procés influiran en el suport d’ERC i el PDECat

El que passi aquesta tardor dins l’independentisme influirà tant la legislatura catalana com l’espanyola. És una tesi que comparteixen a Barcelona i a Madrid i, segons fonts de l’executiu espanyol, el que temen que pugui posar fi a l’estada de Sánchez a la Moncloa. El president espanyol s’ha proposat mimar tothom. Ja prepara una reunió amb el president de la Generalitat, Quim Torra, a Barcelona, però alhora, abans de marxar de vacances, va prioritzar rebre el líder del PP, Pablo Casado, a la Moncloa amb honors de líder de l’oposició.

El 155 ja no està en vigor, ni tampoc l’estratègia de seguir judicialitzant el Procés, però l’executiu socialista ha acabat entrant en el discurs en contra dels llaços grocs, que considera que són un problema per a la “convivència” i que convertirà en pal de paller de la reunió de la Junta de Seguretat a principis de setembre. Ara bé, la pedra angular de l’estratègia amb Catalunya la marcarà la posició de la fiscalia en el judici per l’1-O. ¿Rebaixarà la rebel·lió per passar a considerar-la conspiració per la rebel·lió? Sánchez necessita, per sobre de tot, Catalunya tranquil·la per poder allargar el temps a la Moncloa o convocar eleccions presentant-se com el pacificador d’Espanya.

Pressupostos

Podem tem que la reforma de la llei d’estabilitat embarranqui

L’altra obsessió del govern del PSOE és la negociació amb Podem. De moment els de Pablo Iglesias li estan donant treva i es volen presentar com un soci eficaç capaç d’arrencar reivindicacions clàssiques de l’esquerra si Sánchez guanya les pròximes generals. Finalment han acceptat la seva condició de crossa dels socialistes. Amb aquesta regla de tres han aconseguit el compromís de reformar la llei d’estabilitat per evitar el veto del PP al Senat. Però els de Podem també temen que al final sigui un farol dels socialistes per ajornar la presentació dels pròxims pressupostos i acabar governant un altre cop amb els que va aprovar Rajoy. De fet, la vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, ja va admetre divendres que segurament no compliran els terminis que marca la llei.

Immigració

Casado ja espera Sánchez al Senat per a un ple monogràfic

Sánchez sap que no podrà comptar amb el PP per a res, tret de conservar la vella distribució de càrrecs del bipartidisme. Casado continuarà carregant a discreció amb el discurs que li pugui generar més vots a la dreta. I ha trobat en la lluita contra la immigració irregular la pedra a la sabata de Sánchez. Ara vol forçar que el president espanyol comparegui en un ple monogràfic al Senat, on el PP té majoria absoluta.

El govern socialista ha acabat donant un cop de timó en la política migratòria que va prometre. De la imatge de l’acollida de l’Aquarius s’ha passat al centenar de devolucions a la tanca de Ceuta en virtut d’un acord vigent des dels anys 90 amb el Marroc, al qual la Moncloa ha tret la pols després d’aconseguir que Brussel·les enviés desenes de milions a la monarquia alauita. Una política que ha indignat l’esquerra i ha carregat de raons Casado. De moment Podem ja ha criticat que Sánchez no hagi complert la promesa de retirar el filat espinós de les tanques de Ceuta i Melilla.

Memòria històrica

La fita d’exhumar Franco es farà esperar fins a finals d’any

D’entre les fites del seu mandat, és en l’exhumació de Franco que el PSOE espera tenir un dels catalitzadors per guanyar les pròximes eleccions. Sánchez vol passar a la història com el president que va treure el dictador del Valle de los Caídos. Però el procés se li està eternitzant. Caldrà esperar, almenys, fins a finals d’any. Ha aconseguit, això sí, que Podem, ERC i el PDECat ja s’hagin compromès a donar suport al reial decret llei. I que el PP i Ciutadans s’hagin retratat posant traves a la mesura.

Eleccions

El govern espanyol, dividit sobre quan és millor anticipar-les

¿L’exhumació de Franco serà el tret de sortida a la convocatòria d’eleccions anticipades? El govern espanyol està dividit sobre quan seria el millor moment. Una part més orgànica del PSOE creu que caldria afanyar-se abans que la situació a Catalunya es compliqui i diferents polèmiques embrutin la imatge de Sánchez. La prova que posen damunt la taula són els resultats de l’últim baròmetre del CIS del juliol, en què el PP va obtenir el pitjor resultat de la sèrie històrica i el PSOE va superar el 30% del vot. Tot i que la versió oficial és que cal esperar al 2020, un altre sector ja aposta per fer coincidir les generals amb les municipals i autonòmiques de la primavera un cop Sánchez hagi pogut desplegar bona part del seu programa electoral i l’electorat li doni l’aval per continuar a la Moncloa per acabar de desplegar-lo. Fins llavors els equilibris, amb només 84 diputats, hauran de ser constants.

El PSOE també s’abona als decrets llei

Pedro Sánchez va iniciar una campanya en contra del govern de Mariano Rajoy per recórrer constantment als decrets llei, una manera d’estalviar-se la llarga tramitació dels projectes de llei al Congrés. Durant la primera legislatura, amb majoria absoluta, Rajoy va aprovar un rècord de decrets en democràcia: 76. I durant l’última anava pel camí de fer més o menys del mateix. Fins al punt que el PSOE ho va portar al Tribunal Constitucional, però la justícia va donar la raó al PP. Ara el govern socialista, tot i les crítiques, ha decidit abonar-se a la mateixa estratègia. En menys de tres mesos a la Moncloa Pedro Sánchez ja ha superat el nombre de decrets de Rajoy i José Luis Rodríguez Zapatero i ha igualat els de José María Aznar durant els deu primers consells de ministres: un total de set.

La vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, va justificar divendres que “és habitual que durant els primers mesos d’una legislatura, o d’un govern, s’aprovin molts decrets llei” perquè hi ha tasques pendents. Fonts de la Moncloa, a més, recorden que durant el 2012, el primer any de govern de Rajoy, es van aprovar fins a 29 decrets sense haver-n’hi cap necessitat.