ERC i Junts posen en joc a la tardor el futur de l'independentisme

BarcelonaLa tardor ha estat els últims anys una època calenta per a la política catalana i enguany no s'espera menys, amb la coincidència de dos congressos clau dels dos principals partits sobiranistes, en un moment de desorientació profunda del moviment. Després que Salvador Illa hagi esdevingut president de la Generalitat gràcies a un pacte amb els republicans i un cop la majoria independentista s'ha perdut per primera vegada des de l'inici del Procés, les dues formacions arriben als seus congressos més barallades entre si que mai, i amb qüestions pendents de resoldre. Però el que han d'abordar, en un cas i l'altre, és diferent.

Els juntaires tenen la cita el cap de setmana del 27 d'octubre, i els republicans no es posen d'acord ni en la data. Està previst que es faci el 30 de novembre, però els junqueristes reclamen que s'avanci. Per als republicans, està en joc el lideratge, mentre que per als juntaires l'estratègia és el punt clau. En els dos casos afronten una pèrdua de poder considerable, i miren al futur amb estratègies divergents. Cap on van Junts i ERC?

Qui liderarà el partit?

El suport al lideratge de Carles Puigdemont és àmpliament majoritari a Junts. El que plana és la incertesa sobre el paper que voldrà jugar. Des que va deixar la presidència del partit el juny del 2022, no ha tingut responsabilitats orgàniques, però ha continuat exercint de líder. Serà aviat quan revelarà què vol fer, mentre pren força que continuï al peu del canó i no deixi la primera línia política, com havia promès si no era investit president. Ara bé, també hi ha la incògnita de si continuarà el tàndem en la direcció, entre el mateix Turull i Laura Borràs, per reflectir la pluralitat de tarannàs. En tot cas, Turull va remarcar que no era un congrés de "cadires" ni per canviar càrrecs, sinó per fixar l'estratègia amb el nou context.

A Esquerra això és diferent. El partit està dividit entre el sector proper a l’expresident de la formació Oriol Junqueras i el proper a la secretària general, Marta Rovira, les dues cares visibles del projecte des de fa més d’una dècada. Aquesta setmana l'alternativa a Junqueras va presentar el seu projecte a Barcelona, i l'expresident de la formació presentarà el seu el 21 de setembre a Olesa de Montserrat. El congrés ha de decidir si Junqueras revalida la presidència, o si l'alternativa basteix una candidatura –sense la secretària general, que ja ha anunciat que no s’hi presentarà– que convenci la militància del relleu. El conflicte sobre la data és una prova del xoc entre sectors. La direcció va aprovar que fos el 30 de novembre, per allunyar-lo del cicle electoral, però el junquerisme vol avançar-lo aferrant-se als estatuts.

Col·laborar o confrontar amb el govern d'Illa?

Junts està liderant l'oposició i ja ha evidenciat el perfil dur davant "el govern més espanyolista de la història", a parer seu. De fet, ja ha demanat la compareixença d'Illa perquè expliqui per què es va absentar de l'homenatge del 17-A i pel que fa als nomenaments de consellers i alts càrrecs amb acusació de "nepotisme". També ha acusat ERC i el PSC de "mentir" amb el pacte del finançament.

Per la seva banda, ERC, amb el sí a la investidura, diu que el seu suport a Illa es mantindrà si compleix l’acord entre totes dues formacions. En això sí que no hi ha divisió entre els dos principals sectors del partit. En tot cas, el primer examen seran els pressupostos. Els republicans no volen donar el seu sí per garantit, però compten d'asseure's a negociar-lo, i més si el Govern pren com a referència l'últim projecte del govern de Pere Aragonès.

Cal repensar l'estratègia a Madrid?

Amb Illa de president al Principat i l'independentisme en hores baixes, Junts reflexionarà què és el millor que pot fer a Madrid. Tindrà present l'acord de Brussel·les amb el PSOE, que inclou una taula de negociació amb mediador internacional, però fa setmanes que amenaça amb fer caure el govern de Pedro Sánchez i obstruir la governabilitat. Haurà de concretar per quin grau de confrontació i pactisme opta després de la via oberta amb l'amnistia en el marc del "front patriòtic" que vol teixir. L'alternativa, saben al partit, és un govern del PP amb el suport de Vox.

En canvi, el compliment de l'acord per al finançament singular depèn principalment del que s’aprovi al Congrés i, per donar-hi marge, l’estabilitat de Sánchez no està per ara en qüestió per part d'ERC. "Sempre que compleixin", insisteixen els republicans, que ja van arrufar el nas amb les paraules recents de la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero. Fa temps que han abraçat la idea d'"eixamplar la base" abans de tornar a intentar la independència, i que el referèndum ha d'arribar negociant amb l'Estat. Sobre això no hi ha ara grans divergències entre sectors.

Com combatre la pèrdua de poder?

Aquests congressos clau arriben després de revessos a les urnes per a l'independentisme. La redefinició d'estratègies o el canvi de lideratges, confien les formacions, ha de servir per revertir aquesta situació. Si radiografiem la situació, cap de les deu ciutats més poblades està governada per sobiranistes i només tenen el poder en una de les capitals de demarcació, Girona –amb tripartit independentista–. Fora de la Generalitat i dels principals ajuntaments, les eleccions europees van suposar una reculada forta per a ERC i Junts. Al Parlament, els republicans són falca d'Illa –hi tenen influència– després de la forta patacada del 12-M, que ja se suma al retrocés a les eleccions espanyoles, comuna amb Junts. El repte de Junts és erigir-se en alternativa i ERC pretén reviscolar després d'una mala ratxa.