Tardà: “Ens fem nostra la vostra moció de censura”

MadridLa moció de censura evidencia la distància entre els partits independentistes al Congrés. Esquerra i el PDECat trenquen una vegada més, i en un assumpte d’especial transcendència, la seva unitat d’acció a Madrid. Els republicans fan pinya amb Podem, amb una defensa aferrissada, amb “orgull”, de la iniciativa de Pablo Iglesias. “Ens fem nostra la vostra moció de censura”, afirmava ahir el portaveu d’ERC, Joan Tardà, parlant en plural en tot moment, com si els diputats de la formació lila i els republicans catalans formessin un sol subjecte. En canvi, el portaveu del PDECat, Carles Campuzano, s’esforçava a marcar perfil propi a la capital espanyola. Avui ERC emetra un sí, sense complexos, en la votació per fer president Pablo Iglesias. Els nacionalistes catalans, amb gairebé la mateixa rotunditat, s’abstindran perquè no es “fien” de Podem i es neguen a firmar-li un “contracte d’adhesió”, com “prefereixen” els seus companys de Junts pel Sí al Parlament.

ERC i el PDECat han escollit vies oposades per relacionar-se amb Podem a Madrid. La sintonia entre els d’Iglesias i els republicans catalans ha sigut constant des del 20-D. Aplaudiments i missatges de lloança creuats, mentre els diputats de Podem carregaven contra els hereus de Jordi Pujol. Ahir es va plasmar com mai a l’hemicicle després que Tardà cridés “ Viva la República Catalana” i també “Visca la III República Espanyola”. Dues hores abans Campuzano comparava les ofertes d’Iglesias d’un referèndum “pactat” amb la promesa d’Estatut de l’expresident socialista José Luis Rodríguez Zapatero i criticava el “to jacobí” de les propostes de Podem, que posava al nivell del PP, el PSOE i Ciutadans.

Iglesias pica l’ullet a l’1-O

Iglesias va mirar de no sortir del guió pactat amb Catalunya en Comú: defensar fins a les últimes conseqüències el dret a decidir, però només amb un referèndum amb garanties. Ara bé, fins a tres vegades, i en respostes tant a Mariano Rajoy com a Campuzano i també a Tardà, va deixar entreveure que la formació lila pot acabar avalant l’1-O com una forma de protesta. El portaveu d’ERC els convidava a la via de la unilateralitat, recordant que en l’ADN de Podem hi ha la “desobediència davant la tirania”.

“Si tenen la temptació [el govern espanyol] d’utilitzar Catalunya per tapar casos de corrupció a costa de drets civils, llibertats i institucions catalanes, us puc assegurar que ens tindreu al davant perquè serà un atemptat contra la democràcia”, va dir Iglesias. Tardà només li va demanar que Podem sigui tan “noble” a Catalunya com ERC ho està sent amb ells a Madrid. I va fer extensiu el missatge a totes les forces progressistes catalanes, inclòs el PSC. Sense ells, segons Tardà, no s’hauria aconseguit salvaguardar la llengua. Iglesias també aprofitava l’ocasió per estendre’ls la mà perquè, almenys, l’abstenció del PSOE sigui “reflexiva” per treure el PP de les institucions.

El to d’Iglesias amb Campuzano va ser diametralment oposat: va acusar el PDECat de “certes contradiccions que no s’entenen gaire bé” i va recordar la figura de Jordi Pujol. El debat va ser tens fins al punt que el portaveu del PDECat va dir que, si no fos perquè ja havien anunciat l’abstenció, s’haurien plantejat canviar el sentit del vot cap al no. Campuzano va voler subratllar el paper “confús” de Podem i va acusar-lo de no concretar quin model de país volien. El portaveu del PDECat va fer èmfasi en la inutilitat de l’acció d’Iglesias: “La moció no servirà ni per fer el referèndum ni per fer fora Rajoy”, va concloure.