Tardà creu que en un escenari de "desobediència" no té sentit seguir presentant recursos al TC

BarcelonaEl portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà, ha advertit que, en un escenari de "desobediència" o "desacatament" de les institucions catalanes a les resolucions del Tribunal Constitucional (TC), "no té sentit" que el Govern i el Parlament segueixin presentant recursos davant aquest tribunal.

En una entrevista de l'agència Efe, Tardà ha posat èmfasi en el fet que l'última resolució del TC –que va suspendre les conclusions de la comissió del procés constituent del Parlament i va obrir la porta a emprendre accions penals– visualitza un escenari de tensió creixent, davant el qual considera que "si cal desacatar, desacatarem".

Així, ha explicat que al seu partit "no li sorprèn" que l'Estat hagi triat "la via autoritària" per oposar-se a l'independentisme català, encara que en la majoria de països d'Europa en els quals hi ha territoris que desitgen la independència "s'opta per la via democràtica".

"Estem veient com el Govern espanyol ja ha començat a utilitzar la violència judicial i, on abans hi havia canons i violència policial, ara hi ha el TC i el BOE", ha assenyalat Tardà. Segons la seva opinió, utilitzar la "via autoritària" implicarà a curt o mitjà termini "més setge econòmic contra Catalunya, més clavegueres de l'Estat, més procediments judicials per desobediència i, en definitiva, més judicialització de la política".

"Tinc la impressió –ha destacat– que les conseqüències de la violència judicial comportaran desacataments i escenaris 'ghandians', amb la qual cosa presentar recursos (davant el TC) no tindrà sentit. De fet, amenaçaran amb la presó, i això implica multes, imputacions, inhabilitacions i amenaces penals per desobediència".

Fins ara, tant el Govern de Junts pel Sí com el Parlament han anat presentant recursos a mesura que el TC anava suspenent lleis o resolucions aprovades des de Catalunya, així com també conflictes de competències, i es calcula que en total en sumen una cinquantena.

Si Govern i Parlament deixessin de recórrer davant el TC, no seria la primera vegada que això passa a Espanya, ja que el govern basc va actuar així quan el líder del PNB era Xabier Arzalluz.

Segons Tardà, deixar de presentar recursos davant el TC seria coherent amb la "falta de legitimitat" que els partits sobiranistes atorguen a aquest tribunal.

"Es tracta d'un òrgan corromput en les seves funcions –ha apuntat– i si la seva funció principal és impartir justícia, això no ho pot fer un òrgan que és parcial. Només cal veure l'afiliació política dels seus membres, començant per la del seu president, que va ser militant del PP", ha recordat. "De fet –ha opinat Tardà–, la Constitució espanyola està morta a Catalunya des que es va produir la sentència del TC que va dinamitar un Estatut que prèviament havia estat ratificat pel poble català".