Torra tapa el llaç groc del Palau de la Generalitat amb un de blanc

BarcelonaTapar la pancarta amb el llaç groc del Palau de la Generalitat amb una amb un llaç blanc ha sigut la solució que ha trobat el president de la Generalitat, Quim Torra, per burlar l'ordre de la Junta Electoral Central que li exigia que retirés els llaços grocs perquè els considera símbols partidistes. El nou cartell manté el mateix missatge "Llibertat presos polítics i exiliats" que ja tenia l'anterior i el llaç blanc té un traç vermell que simula el que hi ha a les pancartes d'Òmnium per reclamar democràcia. També han penjat d'una finestra una pancarta a favor de la llibertat d'expressió. La Junta Electoral ja ha demanat informació a la Delegació del govern espanyol a Catalunya sobre el grau de compliment de l'ordre de retirada de llaços grocs dels edificis de la Generalitat.

La resta de departaments de la Generalitat, en les seves seus centrals, també han adoptat la mateixa solució que Torra.

El president ha pres aquesta decisió el mateix dia que es reuneix la Junta Electoral Central per estudiar possibles sancions per haver desoït els seus requeriments. De fet, el cap de l'executiu ha tornat a presentar al·legacions davant d'aquest organisme després de canviar la pancarta afirmant que ja "no hi ha estelades ni llaços grocs" i que, per tant, ha de decaure la denúncia que va interposar Ciutadans.

El president ha decidit, finalment, seguir les recomanacions del Síndic de Greuges, tot i que el llaç groc continua penjat a la façana sota la nova pancarta. Aquesta era una de les opcions que hi havia sobre la taula ahir, quan es va saber que el Síndic recomanava que es retirés el llaç.

Solucions en altres municipis

Als ajuntament d'arreu del territori han fet servir l'enginy i el sentit de l'humor per buscar alternatives i burlar l'ordre de la Junta Electoral. Al Port de la Selva (Alt Empordà), un llaç blau amb el missatge "Llibertat peixos pacífics" ha substituït el llaç groc de la façana de l'Ajuntament. L’Ajuntament del Catllar (Tarragonès) ha substituït el cartell amb el llaç groc per torretes amb flors grogues en diversos balcons de la façana. En canvi, l'alcalde de Creixell (Tarragonès) ha decidit retirar la pancarta de l’ANC i els llaços grocs que hi havia a la façana de l'Ajuntament.

SCC denuncia Torra a la Fiscalia

Justament avui Societat Civil Catalana i Advocats Catalans per la Constitució han denunciat Torra davant de la Fiscalia de Barcelona pels llaços grocs, tal com va avançar ahir el president de SCC, Josep Ramon Bosch. Bosch ha explicat a les portes del ministeri públic que la denúncia s'ha presentat per un presumpte delicte de desobediència i que no la retiraran encara que Torra tregui o canviï els símbols.

L'ANC demana omplir els balcons d'estelades

L'Assemblea Nacional de Catalunya ha demanat aquesta tarda, a través del seu compte de Twitter, omplir d'estelades els balcons dels edificis públics. Ho ha fet després que Torra esgotés el plaç que havia determinat la Junta Electoral Central i que la Generalitat hagi cobert la pancarta inicial per una altra amb un llaç blanc ratllat de vermell. "Omplim els balcons de Catalunya de estelades i no hi haurà junta electoral que el pari", han declarat en el tuit. Amb tot, l'ANC ha cridat a obeir "el mandat de l'1-O al servei d'una estratègia conjunta per avançar realment cap a la independència en comptes de distreure l'objectiu real ".

Podem demana no "sobredimensionar" la polèmica

Podem també s'han posicionat sobre la polèmica dels llaços grocs. El secretari de societat civil i Moviment Popular del partit lila, Rafa Mayoral, ha apostat per no "sobredimensionar" més un tema que ha atribuït a un "exercici de la llibertat d'expressió". Ho ha dit durant un acte de la formació a Barcelona, on Mayoral ha declarat que "no cal donar-li major importància" al debat generat al voltant de la simbologia independentista als edificis públics.

Mayoral ha instat a "tenir molta tranquil·litat amb l'exercici de la llibertat d'expressió, que és un element bàsic en democràcia". Pel dirigent de Podem, és necessari posar el focus "en una sèrie de qüestions centrals que afecten a Catalunya com el model sanitari, les dificultats perquè els sectors populars puguin pagar les taxes d'accés a la universitat o els desnonaments".