20-N: les entitats de memòria redoblen la pressió per tancar la comissaria de Via Laietana

Barcelona"Sortir de la Via Laietana i anar a la presó era un alliberament". El testimoni de Carles Vallejo, president de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics del Franquisme, serveix per il·lustrar els horrors que es van viure durant la dictadura a l'actual Prefectura Superior de Policia. "Tortures, pallisses i execucions" en el marc de la "persecució i eliminació dels grups antifranquistes" a Catalunya, afegeix Rosa Sans, directora de la Fundació Cipriano García. Aquestes dues entitats, juntament amb Òmnium, la Fundació Irla i una cinquantena d'associacions memorialistes més, han tornat a reclamar aquest migdia que es converteixi la comissaria de Via Laietana en un centre d'interpretació de la tortura.

La reivindicació no és nova, es remunta als anys noranta, però les entitats redoblen la pressió just després que aquest dimarts l'Ajuntament aprovés una iniciativa en què també demanava transformar la Prefectura en un espai de memòria sobre la repressió franquista. Tant entitats com partits dirigeixen les seves crides al govern espanyol, al qual recorden que el Congrés ja va aprovar el juny del 2017 –amb l'única oposició del PP– una proposició no de llei per al trasllat de la comissaria, però fonts del ministeri de l'Interior ho han descartat avui: "No hi ha pla ni es preveu". "Lamentem que encara existeixi un centre de detenció al bell mig de Barcelona que escenifica el costat més fosc del franquisme i la dictadura", ha lamentat el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, que ha advertit que "democràcia és necessitat de fer net".

Les entitats que s'han aplegat aquest migdia al Casal de Barri Pou de la Figuera, en el primer 20-N –dia de la mort de Francisco Franco– després de l'exhumació del dictador del Valle de los Caídos, han assenyalat la reconversió de la Prefectura com l'"última etapa" en la "reivindicació d'espais de memòria", segons Vallejo, i han destacat que ja s'ha aconseguit "dignificar" el Fossar de la Pedrera, la presó Model, el castell de Montjuïc i el Camp de la Bota. "És la peça que falta per completar el quadrilàter dels punts de repressió franquista", ha coincidit Josep Huguet, membre del patronat de la Fundació Josep Irla, vinculada a ERC.

Ha sigut precisament Huguet qui ha deixat clar que fer aquest últim pas amb el tancament de la Prefectura és qüestió de "voluntat política". En un moment en què el govern espanyol en funcions presumeix d'haver exhumat Franco, caldrà veure com entoma la pressió de les entitats i els partits per obrir el meló d'un espai com el de Via Laietana, epicentre de moltes de les protestes en resposta a la sentència del Procés. Huguet ha afirmat que les entitats no descarten presentar de nou la seva petició al Congrés per intentar que sigui aprovada un altre cop, si bé la nova configuració de la cambra baixa sumaria al previsible 'no' del PP la més que probable negativa de Cs i, sobretot, la de Vox.

Les entitats no descarten tampoc intentar canalitzar la demanda al Parlament, vist com ha tirat endavant a l'Ajuntament. Cal tenir en compte que el text municipal, proposat per ERC, va rebre el suport dels comuns i JxCat però també del PSC, que forma part del govern d'Ada Colau i amb línia directa amb Pedro Sánchez. La proposició, com el manifest d'aquest dimarts de les entitats, reclama que es traspassi la titularitat de l'edifici a l'Ajuntament o a la Generalitat i es traslladi els agents a altres comissaries. "És una batalla perseverant que continua en el temps i sembla que, finalment, podem aspirar a resultats tangibles", ha afirmat Vallejo. Fins que això no passi, l'únic que indica que la comissaria va ser un centre de repressió franquista és la placa que aquest any s'hi va instal·lar al davant. Una placa que ha patit actes vandàlics de manera recurrent per part de grups ultres. "Prou impunitat!, ha clamat Mauri.