El tancament de Canal 9 castiga la imatge del PP valencià

València"Procedirem al tancament de Radiotelevisió Valenciana. És innegociable". El president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, mai va pensar que l'anunci -en directe i televisat, per multiplicar-ne la repercussió- de liquidar els mitjans de comunicació públics li provocaria la crisi social més greu que ha hagut de gestionar des que ocupa el càrrec. I no és que no n'hagi hagut de gestionar cap en els seus gairebé trenta mesos de govern. N'hi ha hagut, i de grosses, com per exemple la primavera valenciana , però el tancament de la radiotelevisió pública ha posat contra les cordes el seu govern.

Malgrat que no hi ha cap indicador que ho corrobori, ningú dubta -tampoc els dirigents del PP valencià- que la imatge del seu partit queda molt afeblida després d'una setmana en què han comès l'atac més gran a l'autogovern -per ara en grau de temptativa -. Aquest episodi també ha servit per mostrar un executiu feble i amb un pla improvisat en veure's superat per un assumpte que pensaven liquidar sense fer gaire soroll. Ni mediàtic ni social.

Però el president Fabra va errar el tret. Va pensar que la desafecció que la majoria de ciutadans sentien per l'actual Radiotelevisió Valenciana (RTVV) li permetria tancar aquesta empresa pública fins i tot amb el vistiplau de l'electorat d'esquerres que tant l'ha criticada. Però no es va posar en contra només l'oposició, sinó que fins i tot una part de la gent que ha donat la governabilitat al PP els últims divuit anys també desaprova el tancament.

Ho demostra la manifestació celebrada dissabte a València. Una convocatòria en què, més enllà del nombre d'assistents, el més rellevant va ser que va aglutinar tots els sectors de la societat. Fins i tot hi van participar militants i simpatitzants del PP que reconeixien que difícilment s'haurien manifestat contra Fabra per un motiu diferent. És públic i notori que la popularitat del president segueix en caiguda lliure i això preocupa al partit per com pot afectar de cara a les pròximes cites electorals.

La decisió de tancar RTVV també va caure com una galleda d'aigua freda entre els alcaldes i els regidors populars. Sense una televisió pública, els seus municipis i les seves festes i costums quedaran silenciats i seran invisibles. "No ho entenc. Ara qui parlarà de nosaltres?", deia un diputat del PP divendres passat. Amb tot, malgrat que alguns parlamentaris no estan d'acord amb la mesura, el PP no deixarà caure Fabra i fer el ridícul de perdre la votació per aprovar la llei que liquidi RTVV. De fet, la disciplina de partit ja es va imposar dijous passat en la junta directiva del PP que Fabra va convocar per fer coresponsables de la decisió de tancar la radiotelevisió els seus companys. Abans de la reunió, diversos membres del partit criticaven sense càmeres la mesura, però després van ratificar per unanimitat la decisió d'abaixar la persiana de l'empresa pública.

D'aliada a pitjor enemiga

Però potser la pitjor notícia del tancament de RTVV per al PP valencià i per a Alberto Fabra és la pèrdua de la seva millor eina de comunicació. Durant aquesta setmana ja s'ha vist que la televisió que tant els ha beneficiat transmetent de manera gairebé hegemònica el seu missatge pot ser la mateixa que articuli la pitjor campanya de desprestigi que el PP pot patir. L'ànim dels treballadors de denunciar la manipulació exercida pel govern en la radiotelevisió pública i les gairebé dues setmanes que queden, com a mínim, perquè s'aturin les emissions poden acabar de tirar per terra definitivament totes les opcions del PP de revalidar el govern de la Generalitat Valenciana. És gairebé segur que Nou (l'antiga Canal 9) es fondrà a negre, però alhora la imatge del PP i d'Alberto Fabra també acabarà fosa a negre.