De l’operació Judes a Trapero: les acusacions que es desinflen
La rebaixa de delictes i penes marca la repressió contra l’independentisme
BarcelonaL’absolució de Tamara Carrasco no només posa sobre la taula que la causa contra l’activista dels CDR no tenia cap consistència, sinó que també suposa l’enèsima acusació contra el moviment independentista que es desinfla amb el pas del temps. De moment és de les poques, però, que -conseqüències personals al marge- acaba en no res.
L’operació Judes
En llibertat tots els detinguts malgrat l’acusació per terrorisme
L’agent de la Guàrdia Civil que va liderar la investigació del cas Carrasco va buscar demostrar la “vena violenta” dels CDR amb l’exemple de l’operació Judes. Feia referència a la macrooperació de l’institut armat del 23 de setembre del 2019 -poc abans que es dictés la sentència de l’1-O-, que es va saldar amb nou activistes detinguts i acusats per la Fiscalia de pertinença a organització terrorista, fabricació i tinença d’explosius i conspiració per fer estralls. L’Audiència Nacional va decretar presó incondicional per a set d’ells, però encara avui no s’ha pogut demostrar l’existència dels explosius -només de material que podria ser-ne precursor- i, malgrat la gravetat de les acusacions, tots els investigats han quedat en llibertat amb càrrecs.
La causa del 13
La Fiscalia aparca el delicte d’organització criminal
La investigació de gairebé una cinquantena de càrrecs del Govern, excàrrecs i empresaris al jutjat número 13 de Barcelona va ser la gènesi de la macrocausa contra l’independentisme que va derivar en el judici i posterior condemna al Tribunal Suprem dels presos polítics. Finalment, però, són una trentena els processats a l’Audiència de Barcelona per l’organització del referèndum. A l’espera que es fixi una data per al judici, la jutge d’instrucció 13 els atribueix principalment malversació i desobediència i la Fiscalia ha aparcat de moment el delicte d’organització criminal, malgrat que encara podria recuperar-lo en el seu escrit d’acusació.
El judici del Procés
La tesi inicial de la rebel·lió queda descartada
Tant els Jordis com l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell i sis dels membres del Govern de Carles Puigdemont jutjats al Tribunal Suprem per l’1-O estaven acusats per la Fiscalia de rebel·lió. Aquest delicte, que implica un alçament violent i que pot arribar a implicar 30 anys de presó, va ser descartat durant el procediment per l’Advocacia de l’Estat, i la sala que presidia Manuel Marchena va acabar considerant que no es podia demostrar. En aquest cas, però, els nou presos polítics van ser condemnats igualment amb una dura sentència per sedició, amb penes d’entre 9 i 13 anys. Els exconsellers Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila van ser inhabilitats per desobediència però es va descartar l’acusació inicial de malversació.
Els alcaldes de l’1-O
Dels 712 batlles sota la lupa a una desena de denunciats
La Fiscalia General de l’Estat va ordenar investigar fins a 712 alcaldes que van signar mocions en suport a l’1-O. Al final, però, se’n van investigar una setantena i, d’aquests, només se’n va denunciar una desena, que continuen als tribunals per la seva col·laboració amb el referèndum. Un d’ells és el conseller d’Exteriors i exalcalde d’Agramunt Bernat Solé. S’enfronta a un any i mig d’inhabilitació per desobediència i el seu judici se celebrarà el 14 de desembre, segons va fixar ahir el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
El cas Trapero
No es descarta desobediència ni tampoc l’absolució
La sentència del Tribunal Suprem sobre l’1-O va guiar el canvi de criteri de la Fiscalia en el judici contra l’anterior cúpula dels Mossos a l’Audiència Nacional pel seu paper en el Procés. L’acusació inicial de rebel·lió va passar a ser de sedició. I, tot i que la petició de presó per al major Josep Lluís Trapero i l’ex secretari general d’Interior Cèsar Puig només es va veure reduïda d’11 a 10 anys, el ministeri públic també va plantejar per a ells -i per a la intendent Teresa Laplana, per a la qual es demanava quatre anys per sedició- la possibilitat d’una condemna alternativa per desobediència, que només implicaria inhabilitació. A l’espera de la sentència, que estava previst que es fes pública al llarg de l’estiu i que ara podria ser imminent, no es descarta que els magistrats acabin optant per aquesta segona condemna o fins i tot per l’absolució dels encausats, com ha passat amb Carrasco.