La moció de censura de Tamames

L'operació Tamames reforça l'aliança entre Sánchez i Díaz

La moció de censura de Vox converteix el Congrés en escenari de campanya electoral i descol·loca el PP

This browser does not support the video element.

MadridRamón Tamames va acceptar ser un simple instrument de Santiago Abascal per treure protagonisme a Alberto Núñez Feijóo amb una moció de censura que, abocada al fracàs, reforça Pedro Sánchez. El Congrés no lluïa aquest dimarts com les ocasions en què la Moncloa podia canviar de mans, sinó que més aviat ha patit un episodi de desprestigi a ulls de tots els partits excepte de Vox. En context preelectoral, l'hemicicle ha estat la carta de presentació del tàndem Sánchez-Yolanda Díaz, destinats a complementar-se electoralment als comicis de desembre per evitar l'arribada de PP i Vox al govern de l'Estat. La inèdita sessió ha permès, també, el retrat de les diverses cares de l'Espanya "preciosa i convulsa", en paraules de Tamames: un bloc conservador hereu del franquisme que diu defensar l'esperit de la Transició; un de progressista que beu de l'antifranquisme, que reivindica l'ampliació de drets i que ha normalitzat la governabilitat amb l'independentisme; i aquest últim, que posa en qüestió els pactes del 78. 

Inscriu-te a la newsletter La setmana horribilis de Pedro SánchezUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

"Els socialistes no poden anar a la investidura de la mà de partits independentistes que volen destruir el país que volen governar", ha denunciat Tamames des del primer escó de la bancada de Vox. De seguida ha quedat clar que la coincidència principal entre la formació que ha impulsat la moció de censura i el reputat economista era el suposat perill que corre la unitat d'Espanya. Un argument que Sánchez ha intentat desactivar advertint que quan ell va arribar a la Moncloa es va trobar amb un "procés unilateral d'independència en marxa" i que, en canvi, ara el suport a l'estat propi se situa per sota del 40%.

Cargando
No hay anuncios

"Als patrocinadors de la moció de censura els resultava electoralment més rendible una Catalunya en revolta que en calma", s'ha queixat Sánchez. I és que no és el clima polític a Catalunya el que indigna la dreta i ha aconseguit posar d'acord Vox i Tamames per impugnar el mandat del PSOE i Unides Podem, sinó haver constituït un "govern Frankenstein", un concepte que el candidat ha recordat que va encunyar l'exlíder socialista Alfredo Pérez Rubalcaba. L'escenari també regira l'estómac a figures visibles de l'antic PSOE com Alfonso Guerra, tal com ha subratllat Tamames, però també a barons territorials incòmodes amb el rumb del líder socialista.

Sánchez qualifica de "deliri" la moció de censura i critica Feijóo per abstenir-s'hi

This browser does not support the video element.

Tamames ha apostat per modificar la llei electoral i evitar així la "sobrerepresentació del separatisme" -en la línia del que sempre ha criticat Ciutadans-, ha posat el crit al cel per la derogació de la sedició i els indults, ha clamat que "l'autodeterminació no existeix" i ha invocat la recepta neoliberal per corregir el rumb socioeconòmic a l'Estat. Després del seu discurs inicial, ha replicat breument a Sánchez i a Díaz, que s'han prodigat en la defensa de l'acció de govern. En realitat, en la diana hi havia el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, a qui el president espanyol ha batejat com "el soci d'abstenció" pel fet de no oposar-se a aquest "deliri", com sí que havia fet Pablo Casado en la moció de censura d'Abascal del 2020. "Només proposa tornar a l'agenda antisocial i que Espanya retrocedeixi. En el cas del PP, deu anys. En el cas de Vox, mig segle", ha avisat Sánchez.

Cargando
No hay anuncios

La primera jornada ha deixat el PP en un buscat segon pla, atès que Feijóo no ha anat al Congrés i la portaveu dels conservadors, Cuca Gamarra, no hi intervindrà fins dimecres. Això sí, ha comparegut breument davant els mitjans per assegurar que el seu partit se sentia "còmode" amb la posició d'"equidistància" que ha adoptat en l'operació Tamames. El PP esquiva com pot l'ombra de Vox, però les cites electorals del 2023 tornaran a situar Feijóo davant el mirall: l'alternativa a Sánchez passa per pactar amb una formació hereva de Blas Piñar, tal com ha subratllat el líder socialista.

Els socis de Sánchez

Al davant, la majoria d'investidura ja és una majoria de legislatura disposada a consolidar-se per evitar un govern del PP i Vox. Així ho han explicitat EH Bildu i Esquerra, que malden per combinar la seva lleialtat al bloc progressista i una dosi de crítica a un govern que, consideren, no fa prou. Però aquesta vegada el portaveu republicà, Gabriel Rufián, no ha fet mala sang amb la coalició, a qui ja li va tombar fa alguns dies la reforma de la llei mordassa.També el PDECat i el PNB han optat per centrar els dards en Vox i el candidat Tamames, acusat al llarg de la jornada de blanquejar la formació ultra i de sumar-se al relat que qüestiona la legitimitat d’unes majories parlamentàries sorgides de les urnes.

Cargando
No hay anuncios

La moció ha deixat un capítol a part per a l’espai d’Unides Podem, en tensió pel projecte de Sumar de Yolanda Díaz i el pols del nucli dur de Podem per mantenir-hi poder. La vicepresidenta segona ha arribat al Congrés acompanyada de representants dels comuns i d’Esquerra Unida, mentre que Irene Montero hi ha entrat sola. Díaz ha pujat a la tribuna en tant que líder d’Unides Podem a l’executiu, tal com ja va fer Pablo Iglesias en la primera moció de censura d’Abascal, i ha fet una defensa aferrissada de la coalició, amb un reconeixement explícit de companyes de gabinet que han arribat a posar obstacles a les seves pròpies iniciatives, com és el cas de Nadia Calviño amb la reforma laboral. També ha enaltit Ione Belarra i Irene Montero, l’última resistència del partit lila.

La moció de censura s'ha celebrat d'esquena a la visita de la comissió del Parlament Europeu sobre Pegasus i així ho ha destacat la portaveu de Junts, Míriam Nogueras, que ha centrat el seu discurs en advertir que "no existeix un govern més dolent", encara que sigui el PSOE qui el presideixi i no el PP, perquè "Catalunya sempre hi perd". La CUP és la que amb més claredat ha apostat per una ruptura amb els pactes del 78, reivindicats per un Tamames que ha fet de figurant de la lluita entre les diverses Espanyes que aquest any se citen a les urnes.