Les suspensions evidencien la divisió en l’estratègia independentista

BarcelonaLa diferència d’estratègia dins de l’independentisme s’evidencia cada cop que els partits han de decidir si obeiran o no les resolucions judicials que afecten el Procés. Les discrepàncies entre JxCat, ERC i la CUP han ressorgit ara per la suspensió dels diputats processats per rebel·lió al Tribunal Suprem. L’informe dels lletrats del Parlament avala que puguin ser substituïts temporalment per un altre diputat de la mateixa candidatura, sense perdre l’acta i conservant les majories actuals. Ara bé, per aplicar aquesta fórmula és necessari que la mesa del Parlament ho acordi, i al tancament d’aquesta edició no hi havia un pacte entre la majoria que formen JxCat i ERC. L’òrgan rector de la cambra va ajornar ahir la decisió i avui es reunirà a les nou del matí per posicionar-se in extremis, abans que comenci el ple. Des d’ERC avalen la via que apunten els serveis jurídics: el president del Parlament, Roger Torrent, va assegurar ahir en una entrevista a Catalunya Ràdio que es “prendrà una decisió política sobre la base de l’informe dels lletrats” i que es garantirà que els diputats suspesos no hagin de renunciar a l’escó i que es mantingui l’actual correlació de forces sorgida de les eleccions. La solució que proposen Torrent i els lletrats, però, implica la suspensió dels parlamentaris -i, per tant, l’acatament de la resolució judicial- i que deixin de percebre el sou, tal com estableix el reglament del Parlament (tot i que l’informe dels lletrats no ho especifica). És per això que ahir tant la CUP públicament com JxCat en privat -va ser l’únic grup parlamentari que no va fer cap compareixença pública- van recelar d’aquesta fórmula jurídica.

Fonts de JxCat es resisteixen a suspendre l’expresident Carles Puigdemont com a diputat, tot i que no advoquen per la desobediència oberta a Llarena. De fet, dins el mateix grup hi ha opinions diferents sobre com abordar aquesta qüestió: n’hi ha que volen desafiar el jutge i d’altres són partidaris d’adoptar la solució dels lletrats. Davant la divisió d’opinions, una de les opcions que hi ha sobre la taula és triar una fórmula provisional per superar el ple d’aquesta setmana i guanyar temps per a la decisió definitiva.

Una decisió ferma?

Un dels arguments que esgrimeix JxCat per ajornar la suspensió és que les defenses dels diputats han presentat un recurs contra la decisió de Llarena i que, per tant, encara no és ferma. Així, algunes veus de JxCat aposten perquè la mesa no prengui cap decisió fins al pròxim període de sessions, que comença al setembre, i que els diputats suspesos votin igualment en el ple d’avui. Després de l’estiu, defensen, s’aclarirà també si es manté l’acusació de rebel·lió per part de la fiscalia en el judici contra els dirigents independentistes, de manera que si caigués de la causa també quedaria anul·lada la suspensió de Llarena. També hi ha una altra derivada: una hipotètica investidura de Puigdemont quedaria anul·lada si és suspès com a diputat. Després que Alemanya hagi rebutjat entregar-lo per rebel·lió i el Suprem només el pugui jutjar per malversació, JxCat creu que es pot intentar una investidura si l’extradeixen a Espanya. La mateixa portaveu del Govern, Elsa Artadi, va explicar ahir que dilluns hi va haver una reunió amb Puigdemont a Hamburg per abordar aquesta possibilitat, on també hi va ser el cap de l’executiu, Quim Torra.

Qui sí que es va mostrar ahir clarament en contra de la decisió dels lletrats va ser la CUP. El diputat Vidal Aragonés va dir que “no hi ha dreceres” i que cal desobeir. “No calen substitucions sinó reconèixer tots els drets polítics, la qual cosa implica no acceptar” la resolució de Llarena. El cupaire, que va qualificar la resolució del jutge del Suprem d’“autèntica aberració” jurídica, va cridar a evitar que “la intervenció repressiva es transformi en una realitat”.

El PSC i Catalunya en Comú - Podem, en canvi, sí que avalen la solució de l’informe, signat pel lletrat major Joan Ridao, si bé ahir ho van expressar de manera indirecta. David Pérez, diputat socialista i secretari segon de la mesa, va defensar que l’òrgan rector de la cambra trobi la fórmula “més adequada” per fer “efectiva” la suspensió i substitució dels diputats presos, els quals -va subratllar- haurien de perdre el sou. La portaveu dels comuns, Elisenda Alamany, no es va voler posicionar sobre aquesta possibilitat, i tampoc va explicitar el suport al plantejament del lletrat major. Però, en canvi, sí que va posar sobre la taula dues premisses que el seu grup veu imprescindibles per sortir de l’atzucac i que, de fet, queden garantides en l’informe: que les majories no es vegin “vulnerades” i que la decisió que es prengui “no sigui simbòlica, sinó efectiva, ni provoqui més costos ni mals majors a la cambra”.

Cs i el PP qüestionen ara Llarena

Al marge de la solució, el PSC va remarcar la necessitat de tancar la qüestió abans de començar la sessió. “Si el tema no es resol a través de la mesa, estic convençut que el ple se suspendrà”, va dir Pérez. Una opció que defensarà també Cs si els diputats suspesos mantenen l’acta. Per a la líder de la formació, Inés Arrimadas, la fórmula Ridao -el qual, va remarcar Arrimadas, és ex secretari general d’ERC-és una “proposta de delegació fraudulenta” perquè no implicaria “cap conseqüència pràctica a la suspensió” ordenada per Llarena, i va avançar que el seu grup no es quedaria de braços plegats: demanaria la reconsideració de la decisió de la mesa i, si cal, presentarien un recurs al Tribunal Constitucional.

Tant Cs com el PP, que també va qualificar l’eventual substitució de diputats de “frau”, van demanar el compliment de la resolució judicial obviant que la suspensió temporal va ser plantejada precisament per Llarena. “Ell té la seva opinió i nosaltres tenim la nostra”, va dir el portaveu popular a la cambra, Alejandro Fernández, preguntat pel criteri del magistrat del Suprem. Una discrepància inèdita fins ara en els dos partits de l’hemicicle més durs contra l’independentisme. I aquí no es van acabar les contradiccions: Fernández va rebutjar una substitució dels diputats sense reformar abans el reglament, però es va oposar igualment a la reforma perquè seria feta “ ad hoc ” per als independentistes.