Torra desafia el Suprem i trasllada la pressió a Torrent

Barcelona / MadridEl Tribunal Suprem va refermar aquest dilluns la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) de deixar sense escó el president de la Generalitat, Quim Torra, i aquest va respondre que no té cap intenció d’acatar-ho: “Soc diputat i president de Catalunya perquè així ho va decidir la ciutadania i ho va votar el Parlament. No ens farem enrere”. L’escenari s’encamina doncs cap un nou xoc entre el president i la justícia, però aquesta vegada el conflicte amenaça amb arrossegar el Parlament. Ara mateix, tota la pressió recau sobre el president de la cambra, Roger Torrent. ¿Acceptarà les resolucions judicials i administratives o permetrà que Torra continuï com a parlamentari?

La nova jornada de tensió entre la justícia i l’independentisme la va inaugurar el Suprem rebutjant per unanimitat suspendre l’acord de la Junta Electoral del 4 de gener i, per tant, avalant la pèrdua de la condició de diputat de Torra. Obviant el criteri de la Fiscalia, els magistrats de la sala contenciosa administrativa van considerar que la retirada de l’escó no genera una situació “irreversible” i van avalar la mesura fins que resolguin el recurs en contra la decisió de la JEC.

Per si la situació no fos prou complicada, l’ens electoral també va moure fitxa i va enviar un requeriment a Torrent perquè retiri l’escó al president de la Generalitat exigint-li que enviï a Madrid tots els certificats que garanteixin que ha fet “els tràmits necessaris” perquè Torra “perdi la condició de diputat”. Encara va haver-hi un nou moviment de transcendència quan la Junta Electoral Provincial va donar dos dies a la cambra catalana perquè comuniqui el substitut de Torra al Parlament.

Amb totes aquestes cartes sobre la taula, la decisió de Torra és clara: seguir com a diputat impliqui el que impliqui. Per fer-ho es va agafar a la resolució que va aprovar el Parlament a principis de mes defensant la seva continuïtat com a president i com a parlamentari. Llavors, però, el Suprem encara no s’havia pronunciat com ho va fer dilluns. Així doncs, ara la responsabilitat de com acaba aquest partida d’escacs recau en Torrent. Fins ahir, la seva posició havia estat clara: “El president Torra continua sent diputat del Parlament de ple dret”, va dir el 10 de gener. Dilluns, en canvi, no va fer cap posicionament públic, ni tant sols a Twitter.

Fonts de la Presidència de la cambra consultades per l’ARA van argumentar que volien estudiar amb deteniment la decisió de la justícia, però van assegurar que la posició no ha canviat. “Som on érem. Ha de poder seguir sent diputat mentre no hi hagi sentència ferma”, asseguraven les mateixes fonts. L’argument de Torrent és que el reglament del Parlament no preveu la retirada de l’escó en les circumstàncies que descriu la JEC i el Suprem. Només ho fa en cas de sentència d’inhabilitació ferma i aquest moment encara no ha arribat.

L’escenari actual té punts de connexió amb el ple fallit d’investidura de Carles Puigdemont del 30 de gener de 2018. Contra aquell ple pesava una prohibició expressa del Tribunal Constitucional. Torrent va decidir ajornar-lo.

Informe dels lletrats

Aquesta vegada la incertesa sobre el desenllaç de la situació de Torra no pot durar gaire. El Parlament té un ple convocat per dilluns en què hi ha previstes diverses votacions. Si Torra vol continuar fent de diputat, s’asseurà al seu escó i premerà el botó de votació quan arribi el moment, sempre que ningú li impedeixi fer-ho. El rerefons d’aquest conflicte és l’enèsima disputa entre JxCat i ERC sobre com repartir els costos d’enfrontar-se a la justícia. Torra (JxCat) s’arrisca a un nou conflicte amb el tribunals i, amb ell, arrossegaria Torrent.

La decisió del Suprem va generar diverses reaccions als passadissos de la cambra. Cs i el PSC van reclamar que els lletrats del Parlament facin un informe sobre en quina situació queda Torra. Per als taronges, igual que per als de Pablo Casado, l’única sortida és que plegui. Els socialistes s’esperen als lletrats. L’únic que té potestat per demanar l’informe, però, és Torrent, i dilluns el seu entorn assegurava que no ho tenia decidit.

No hi ha canvis segons la Moncloa

A Madrid l’escenari és totalment diferent i el debat polític se centra en si Torra ha de continuar o no com a president, tot i que ni la JEC ni el Suprem ho han posat en dubte. El cap de l’executiu espanyol, Pedro Sánchez, manté la intenció de reunir-s’hi a principis de febrer, mentre que el líder del PP, Pablo Casado, va exigir dilluns un relleu a la Generalitat i va amenaçar de querellar-se contra Torra, Torrent i Sánchez per usurpació de funcions, desobediència i prevaricació respectivament. Els gabinets dels dos presidents seguien aquest dilluns treballant en l’organització de la trobada a Barcelona, segons van indicar a l’ARA fonts de la Moncloa. “Ara correspon al Parlament prendre les decisions oportunes, tal com en el seu moment va determinar la JEC”, afegien redoblant la pressió sobre Roger Torrent.

Independentment de la mesura que es prengui, el Suprem encara té pendent dictar sentència en ferm sobre la condemna per desobediència de Torra dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. D’això se n’ocuparà la sala penal, i aquesta sí que decidirà sobre la seva inhabilitació com a president.

La CUP veu “inevitable” que

la legislatura s’acabi

La CUP va criticar ahir amb contundència la decisió del Suprem, però no va defensar desobeir-la com sí que havia fet en altres ocasions en el passat. Pels cupaires, la situació és tan complexa que ara mateix no hi ha blancs o negres, sinó una gamma de grisos. “La situació no és tan fàcil. No és binària ni es pot donar un titular concret. Davant la repressió, les coses no són tan fàcils”, va resumir la diputada Maria Sirvent. Per superar aquesta situació, la CUP només té clares dues coses. Primer, que la decisió del Suprem suposa que s’acosta “inevitablement el final de la legislatura”. La segona, que els tres partits independentistes haurien de dialogar sense “retrets” per donar-li un final “amb dignitat”. Així, per als anticapitalistes és hora de tornar a les urnes. Per a ells, si això suposa no aprovar els pressupostos de la Generalitat del 2020 no és cap problema , ja que els veuen “antisocials”.