El Suprem i el TC extremen els passos pensant en Estrasburg

MadridEl judici del Procés comença el 12 de febrer, però a Madrid cada cop tenen més clar que el final no el marcarà la sentència del Suprem, sinó que la partida es juga a Estrasburg. Fa mesos que l’independentisme ha posat la mirada en el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) denunciant -com va dir el president de la Generalitat, Quim Torra- que la sentència espanyola “ja està escrita”. En resposta, els diferents poders de l’Estat han engegat una extensa campanya coordinada per combatre el que consideren una campanya internacional de “desinformació de l’independentisme”. L’última en sumar-s’hi ha sigut Espanya Global, l’òrgan governamental liderat per l’exdiputada d’UPyD Irene Lozano, però des de la tardor que el Suprem i el Constitucional estan extremant els passos pensant en Estrasburg.

“El tribunal vol ser especialment garantista en aquest cas, perquè es volen posar en qüestió les garanties, i per això cal extremar les cauteles”, assegurava el president del Suprem, Carlos Lesmes, en una trobada informal amb periodistes just tornant de Reis. Dijous hi tornava, en una altra conversa amb la premsa per intentar millorar la imatge malmesa pels polèmics plens de les hipoteques i el relleu fallit al capdavant del Consell General del Poder Judicial. “El judici suposa un repte per a la qualitat del sistema judicial, l’estat de dret i la democràcia espanyola que alguns posen en dubte. És la millor campanya de comunicació, publicitat, transparència i garanties de cara al judici”, va dir, i va anunciar tots els detalls de la cobertura del judici, inclosa una guia per a mitjans traduïda a l’anglès i al francès.

La primera carta de presentació de Lesmes, igual que la del govern espanyol, és l’últim rànquing de la revista The Economist, que situa l’Estat en el llistat de les 20 úniques “democràcies plenes” del món. I la segona, un llistat global de les sentències d’Estrasburg a Espanya, en què figura com un dels països menys condemnats pel tribunal al llarg de tota la història. Obvia, però, que el TEDH es va crear el 1959 i que Espanya no hi va entrar fins al 1977. El 2018 Estrasburg va condemnar l’Estat en 9 de les 10 sentències dictades. Entre d’altres resolucions, va dictaminar que el líder abertzale Arnaldo Otegi no va tenir un judici just.

Ampliació dels terminis

Revessos com aquest han portat el Suprem a extremar les cauteles, i més després que l’estratègia del magistrat Pablo Llarena es desmuntés quan Alemanya va declinar extradir l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont per rebel·lió. Lesmes havia greixat la maquinària a principis de setembre perquè el judici comencés abans de Nadal, però la sala segona d’apel·lacions i la sala segona del Suprem -la que presideix Manuel Marchena i jutjarà els líders independentistes- van anar ampliant els terminis durant el novembre i el desembre acceptant moltes de les peticions dels advocats. L’objectiu de les defenses era dilatar al màxim l’inici del judici, i el Suprem -a diferència de com va actuar durant la instrucció- ha cedit en alguns casos per no carregar d’arguments una possible futura sentència europea per vulneració del dret a defensa.

L’última decisió ha sigut marcar la primera vista del judici del Procés per al 12 de febrer, en lloc del 5 de febrer, com s’havia apuntat inicialment. Donar de marge només quatre dies per preparar l’inici del judici, amb un cap de setmana pel mig, era un missatge que el Suprem volia evitar portar a Estrasburg. Al final va optar per un punt intermedi, després que algunes de les defenses dels presos polítics demanessin almenys tres setmanes per preparar-se l’ordenació de vistes.

El TC també ha extremat les cauteles, però amb una estratègia de doble tall. En moltes de les sentències que els últims anys han donat la raó a etarres, el TEDH sempre ha remarcat que no s’havien admès a tràmit els recursos d’empara. La resposta del TC amb el Procés ha sigut admetre’ls gairebé tots però per deixar-los en un calaix, i posar així bastons a les rodes en el lent camí per recórrer a Estrasburg. La vaga de fam dels presos de JxCat va suposar un petit punt d’inflexió. I el ple va abordar a mitjans de gener el recurs sobre la presó provisional del líder d’ERC, Oriol Junqueras. Però va topar per primer cop amb una àmplia divisió entre magistrats.

El sector progressista del TC va advertir de la necessitat de raonar bé el perquè no es tenia en compte, per deixar en llibertat Junqueras, la sentència d’Estrasburg a favor de l’opositor kurd Selahattin Demirtas. Les defenses han unit tots els recursos a aquest cas, per la similitud amb el dels presos polítics. Si no s’arriba a un acord, es podria trencar la unanimitat amb què el tribunal ha respost durant anys al Procés. De moment, la sentència s’ha deixat per més endavant.

Magistrats del TC admeten que s’estan mirant amb lupa els recursos per evitar una condemna futura al TEDH. El govern socialista no vol cap pas en fals. A les portes del judici, Pedro Sánchez visita aquest dijous Estrasburg.